El model de finançament és un element clau del Projecte d’Estatut aprovat pel Parlament. Catalunya només avançarà des del punt de vista nacional, econòmic i social si tenim un bon model de finançament. El que va aprovar el Parlament és potent i ambiciòs, però també realista i possible.
El “model català” proposa canviar l’actual model de finançament autonòmic per un model federal amb certs elements de bilateralitat. Des d’aquest punt de vista, l’anomenada “proposta Solbes” va ser molt decebedora. És un model de finançament molt diferent i antitètic amb el “model català” aprovat pel 90% dels diputats/des del Parlament amb el vist i plau del Consell Consultiu. Hi ha, per tant, dues concepcions contradictòries del model de finançament. Catalunya vol canviar un model que ens perjudica i que no respon a les necessitats d’avui. La “proposta Solbes” considera que el model actual és adequat i només li calen canvis tècnics. A més, el govern espanyol ha incomplert el seu compromís de fer públiques les “balances fiscals regionals” abans de final de 2005. Un element més de falta de transparència.
La proposta que s’ha de discutir és, naturalment, la que va aprovar el Parlament de Catalunya. La “proposta Solbes” és com si no hagués existit. Se suposa que el PSOE i el govern de l’estat voldran negociar, a partir de la proposta del Parlament, i posaran sobre la taula, explícitament o implícitament, alguna nova proposició en el marc del canvi del model de finançament de Catalunya. Des d’aquesta perspectiva tot es pot parlar i negociar i, esperem que sigui possible arribar a acords. La qüestió fonamental, però, és saber si estem parlant o no d’un canvi de model, que és el que s’ha posat sobre la taula des de Catalunya. És d’això que s’ha de parlar i no només de canvis tècnics en el “model LOFCA” actualment vigent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!