Pel que fa al nou Estatut ara és l’hora de la calma i de la unitat. Calma i unitat dels partits catalanistes que el varen aprovar per aconseguir un bon Estatut i un model de finançament potent i ambiciós. La pressa, que alguns semblen tenir ara, no és bona consellera. El campi qui pugui a l’hora de negociar, tampoc. Lògicament, una retirada de l’Estatut de les Corts Generals i, per tant, la seva no aprovació, no seria una bona notícia per a Catalunya, ni per a les catalanes i els catalans. Tanmateix, encara hi hauria un escenari molt pitjor: que s’arribés a aprovar un mal Estatut i un model de finançament deficient.
Ara, quan ha arribat el moment de presentar les esmenes, les diferències entre l’Estatut aprovat al Parlament i el que ofereix el govern del PSOE, són encara molt importants. Massa importants, segurament. Per tant, és molt probable que no sigui possible anunciar, a curt termini, cap acord suficientment consistent, més enllà de manifestar la voluntat de continuar negociant per a arribar-hi.
Les majors diferències i les més importants estan en el model de finançament, en la definició de les competències de la Generalitat, i en la consideració de Catalunya com a nació. Segurament no podia ser d’una altra manera ja que, si bé tot és important a l’Estatut, aquests punts tenen una especial rellevància política, econòmica i social.
Estem, doncs, en un moment molt important. Cal saber mantenir el cap fred, ser pacients, mantenir la calma. No hem de tenir cap pressa ja que fins al mes de febrer no es començarà a discutir a la Comisión Constitucional del Congreso de los Diputados. Hi ha, doncs, més d’un mes per a arribar a acords. Al mateix temps, cada cop sembla més urgent la necessitat d’una negociació unitària dels partits catalanistes que varen aprovar l’Estatut amb el PSOE, per tal d’aconseguir l’Estatut millor i més ambiciós possible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!