Està arribant el moment de la veritat. Ara, els diferents partits s’hauran d’anar definint definitivament sobre el projecte d’Estatut aprovat pel 90% del Parlament de Catalunya, així com sobre el model de finançament que s’hi inclou. És un moment important perquè ens hi juguem que Catalunya pugui avançar nacionalment, econòmicament i socialment en els propers anys, o que no ho pugui fer.
Òbviament, des d’ERC l’escenari desitjable és que s’arribi a un acord per tenir un bon Estatut i un model de finançament just per a Catalunya. Com els que es van aprovar al Parlament de Catalunya. Som conscients que no es podrà aprovar exactament el mateix text, que caldrà negociar i arribar a acords i pactes, i que s’haurà de fer fins al darrer moment, ara i desprès a la Comissió Constitucional del Congreso de los Diputados. Tindrem tanta o més paciència que ningú durant el període de negociacions. Tanmateix, l’objectiu és clar i irrenunciable: un bon estatut amb el model de finançament que ens cal als nostres dies. En cas contrari, tot i que no és un bon escenari ni el que ens agradaria, haurem de dir, alt i clar, que no és un bon estatut i/o que no hi ha hagut canvi en el model de finançament. I actuar políticament en conseqüència. A vegades és important dir les coses pel seu nom, encara que no són les que més ens agradarien o ens convindrien.
Des del nostre punt de vista, les línees roges que definiran un bon Estatut són: primer, la definició de Catalunya com a nació, es a dir el reconeixement de la seva realitat; segon, una ampliació substancial, quantitativa i qualitativa, de les competències de la Generalitat, especialment en llengua, infraestructures, immigració, entre d’altres, així com la seguretat que no seran laminades posteriorment amb lleis de bases estatals; tercer, un canvi en el model de finançament. En relació a aquest darrer, l’anomenada “proposta Solbes” va ser una autèntica bufetada a la proposició del Parlament de Catalunya, aprovada pel 90% dels diputats/des del Parlament amb el vist i plau del Consell Consultiu. Hi ha, per tant, dues concepcions oposades del model de finançament. Catalunya vol canviar un model que ens perjudica i que no respon a les necessitats d’avui. La “proposta Solbes” considera que el model actual és adequat i només li calen canvis tècnics. No és fàcil trobar un “camp de joc” comú per a la negociació. Tanmateix, la proposta sobre la que s’ha de negociar i discutir és, òbviament, la que va aprovar el Parlament de Catalunya. És d’esperar que el PSOE i el govern de l’estat mouran fitxa per a negociar, a partir de la proposta del Parlament, amb alguna nova proposició que es mogui en el mateix “camp de joc”: el del canvi del model de finançament de Catalunya. En aquesta perspectiva tot es pot parlar i, segurament, és possible arribar a acords.
A l’hora d’escriure aquestes línies, però, encara no coneixem la posició oficial del PSOE i del govern de l’estat a l’actualitat. Tanmateix, des del punt de vista que acabem d’apuntar, el que ens arriba per la premsa no convida precisament a l’optimisme: “Solbes rebutja obrir la negociació a partir de la proposta de l’Estatut”; “Solbes flexibiliza su propuesta pero sin aceptar el model catalán de solidaridad”; “El Gobierno respalda el modelo de financiación que propone Chaves para aplicarlo en Catalunya”; un president andalús que diu que està bàsicament d’acord amb la “proposta Solbes” i que defensa la plena vigència actual de l’anomenat “Estat de les autonomies”. Tampoc ens fa ser massa optimistes que, en lloc de continuar defensant la necessitat de parlar de finançament a partir de la proposta aprovada pel Parlament de Catalunya, tant ICV-EUA com sembla que també CiU s’afanyin a preparar noves proposicions per negociar el finançament. La nostra proposta, la proposta de Catalunya, és i no pot deixar de ser la que es va aprovar al Parlament. És el PSOE i el govern de l’estat els que han de fer proposicions per acostar-s’hi i lògicament negociar-les. Ei, si és que volem un bon estatut i un model de finançament just.
No hem d’oblidar que ara estem en una situació totalment diferent que el 1932 o el 1979. Ara ja tenim un Estatut i una Generalitat plenament consolidada. Per primera vegada, la proposta d’Estatut ha estat elaborada pel Parlament de Catalunya i aprovada pel 90% dels seus parlamentaris. No s’acaba el mon si haguéssim de constatar que no tenim un bon estatut ni el model de finançament que ens cal: continuarem tenint Generalitat i Estatut, encara que inadequat als temps actuals; i sempre es pot tornar a intentar més endavant com ja ens han demostrat altres països: el Quebèc o la República Federal d’Alemania per exemple.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!