ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

l’Estat espanyol no disposa de Constitució.

La Constitució del 78 és una pseudoConstitució, en realitat l’Estat espanyol no disposa de Constitució. L’Estat espanyol no és un Estat de dret, és un Estat absolutista.

Una Constitució representa les regles del joc polític, com podrien ser les regles dels escacs, i estableix, per tant, un marc públic i definit al qual referir-se per desenvolupar la tasca política.

Què passa si les regles d’un joc són inconsistents? Passa que tot és permès i la regla a aplicar dependrà només dels interessos i de la força de cada actor.

Dos enunciats són inconsistents si i només si quan un és vertader l’altre és fals, i a la inversa. El parell següent són inconsistents: Algunes actuacions són arbitràries. Cap actuació no és arbitrària.

Si en representem un com a P, l’altre serà ¬P.

Si d’un conjunt d’enunciats, com per exemple una Constitució, s’en deriva per deducció lògica una contradicció, P i ¬P, diem que aquest conjunt és inconsistent. Un conjunt d’enunciats així no serveix de res perquè d’ell en podem derivar qualsevol enunciat i , per tant, deduir-ne un o altre és una qüestió d’arbitrarietat.

Si la Constitució espanyola és inconsistent, el mateix Tribunal constitucional és una pantomima, perquè no tenen res a interpretar, ja que per treure’n una sentència o altre, prèviament els han de dir quina sentencia volen que treguin. Ells es limitaran a justificar lògicament i correcte la sentència que prèviament els han suggerit. Qualsevol sentència és possible lògicament amb aquesta Constitució. Fixeu-vos que no diem que no és pugui argumentar la correcció de la sentència, que sí que es pot, sinó que podem argumentar amb la mateixa correcció la sentència contraria. Cosa que vol dir que és com si no hi hagués Constitució i tot depengués de l’arbitrarietat del sobirà que deté el poder.

I el procés independentista de Catalunya posa de manifest la inconsistència de la Constitució espanyola, no només en aquesta qüestió concreta, la independència, sinó com una característica general intrínseca d’aquesta Constitució. La inconsistència consisteix en reconèixer els drets bàsic dels ciutadans al costat d’altres articles que neguen lògicament aquests drets bàsics.

Agafem el cas de la independència. Si tinc llibertat de pensament, he de poder expressar aquest pensament, he de poder associar-me per portar a terme aquest pensament, i he de poder portar a terme aquest pensament, només amb la condició que aquest pensament no es negui a ell mateix negant la llibertat de pensament i les altres llibertats reconegudes, no negui la regla en què es sustenta i respectant les altres regles del conjunt que han de ser consistents. Si tinc el dret de pensar la independència, tinc el dret d’expressar-la, tinc el dret d’associar-me per aconseguir-la, tinc el dret d’aconseguir-la respectant les regles consistents.

Ara bé, com que les regles són inconsistents, trobaré una regla que parla de la «unidad indisoluble» que fa il·legal realitzar al independència i que entra, doncs, en contradicció amb les llibertats bàsiques dels individus. Que prevalguin unes regles o altres ja no depèn de cap interpretació de la Constitució, sinó només de qui tingui la força. I penso que la Constitució espanyola es curulla de contradiccions d’aquest tipus.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent