De res, massa

Començava el mes amb les pomes del ciri que m’havia ofert la meva tia i l’acabo -i l’any i tot- amb un altre regal carregat de vitamines que m’han fet la Mar i l’Anna. Ja fa anys que les empaito per aquesta època. Al pati de ca seva hi tenen un taronger carregat de sanguines, una altra espècie en extinció. Me n’han portat una bossa plena i no penso deixar-ne ni una. Me les menjaré a queixalades o en faré suc de bon matí. M’encanta l’aspror i la càrrega cítrica d’aquesta varietat, que em transporta més de quaranta anys enrere, quan amb la meva mare competíem per veure qui encetava la més vermellosa de la partida.

Igual que les pomes del ciri, les taronges sanguines van per la via de la desaparició. Durant unes setmanes, a l’hivern, és possible trobar-ne si coneixeu algun racó on hi hagi un taronger d’aquesta varietat cuidat amb mirament i delicadesa; o en alguna parada de mercat que n’ofereixi de les de debò.

Bon any 2016 a tothom.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!