De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
Resulta que a casa de la meva tia hi ha una pomera del ciri. Fa temps que la van plantar i quan l’anem a visitar no baixem mai a l’hort, però aquest dia en tenia una fruitera ben proveïda sobre la taula del menjador i no em vaig estar de fer-li la gorra. Feia més de vint anys que ni en veia ni en podia menjar.
Les pomes del ciri de cap manera no són la poma de la Blancaneu. Són lletgetes, irregulars, farinoses, però dolcegen i són gustoses; i tenen l’encant d’allò autòcton, ancestral i rústec. Són les pomes que hi havia al país abans que l’Empordà i el Gironès quedessin coberts de plantacions de Golden, de Granny Smith, de Fuji i de Pink Lady. Són les pomes que menjaven els nostres besavis. Berenar una poma del ciri és com cruspir-se un dinosaure. En pocs anys se n’haurà esborrat defnitivament el rastre.
És una sort que en algun racó encara se’n servi el record. Pomes del ciri, préssecs de vinya, peres de Sant Joan, taronges sanguines, raïm jauminc, caquis… i tantes varietats pròpies que es van perdent. Això sí que seria quilòmetre zero!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
kilometre AZ (abans de zero) pel regust dinosaurític, prehistòric
Quina raó que téns! Jo he provat la majoria de varietats que esmentes i això sí que és fruita de proximitat amb majúscules.
Per cert, el que no conec són les taronges sanguines. D’on són pròpies?
Són pròpies de tot el país, però les bones venen de València. Són vermelloses de dins, recorden la sang i a segons qui no agraden. Però són -de debò- excel·lents.
las pomas del ciri eran mol tipicas a catalunya ia casi no se entrovan a la fira de cadelera de molins de rey baix compra dos arbres en una parada de un noi que es dedica a conserva las varietats de fruites que habia a catalunya espero dintre de uns dos anys pogue menxa aqueste poma.
Salutacions
Hola Joan:
Por casualidad no podrías pasarme los datos de ese chico que recupera variedades. Yo soy gallego, pero me gusta probar con variedades antiguas de toda la peninsula, especialmente del norte. Muchas gracias y suerte con tus plantas. Un saludo.
La meva mare en té dues pomeres. Tenen un gust espectacular. Res semblant a cap poma.
Fa ben fet de cuidar-les i conservar-les. Per molts anys.