Si passegeu pels vells camins entre Sant Boi, Sant Climent, Torrelles o Santa Coloma veureu l’espectacle de les cireres, arrecades vermelles penjades dels arbres aliniats seguint antigues feixes i marges de pedra. Però és tan curt el temps de les cireres!. Us deixo aquí aquesta bonica cancó esdevinguda himne revolucionari que evoca la comuna de
Ja tenim l’Oriol Junqueras d’eurodiputat i dins del quart grup de la cambra, l’ALE, que tindrà 58 diputats. Bona feina Oriol!. A Sant Boi molta abstenció (quasi el 64%), forta davallada del PSC que perd quasi 3000 vots i un 8% d’electorat, també baixem lleugerament IC i Esquerra però salvant els mobles i la vaixella, CiU
En el darrer minut de la campanya de les eleccions europees faig la meva darrera encartellada. Votaré l’Oriol Junqueras.
L’ Entitat de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana té previst aprovar en les properes setmanes una planta incineradora per 450.000 tones de rebuig dels ecoparcs. Ampliar la planta incineradora de Sant Adrià del Besòs, recuperar el projecte de Castellbisbal o ubicar-la a Vallcarca ( a la costa de Garraf) o als terrenys de tractament de
Es presenta, dijous, 4 de juny, el monogràfic de la revista Docència dedicat al centenari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Aprofito per publicar aquí un article que no vaig lliurar a temps per poder ser inclòs a la revista. LA VIGÈNCIA, O NO, DE FRANCESC FERRER I GUÀRDIA S’ha escrit que a
Des que el PSC recomana que es vagi a llegir la biografia de Vidal Quadras a Viquipèdia, el text de l’enciclopèdia digital varia per moments per tal d’amagar allò que l’Oriol Jonqueras va deixar ben clar: l’Aleix Vidal-Quadras procedeix d’una familia que va fer fortuna amb l’esclavitud, negoci que es va allargar fins les portes
Mentre escoltava avui l’Oriol Junqueras al palau de congressos a Barcelona, especialment en la darrera part del seu discurs , sublim i encertadament resolta amb una cita del meu admirat Salvat-Papasseït, em venia al cap una comparança entre el que és Esquerra i un dels productes geològics més ben coneguts per mi. Hem definit l’Esquerra
Ahir, envoltat de la seva gent, l’Oriol Jonqueras va saber comunicar, en un brillant inici de campanya de les eleccions europees, tota la passió i la força de les conviccions que el caracteritza. L’Oriol será un bon eurodiputat, com ho va ser en Bernat Joan, sap on va i que ha de fer i representar.
S’ha consumat ja el primer acte de l’aprovació parlamentària de la Llei d’Educació de Catalunya. S’ha cercat l’acord entre PSC, CiU i ERC perquè diuen que és una llei de país, quan en realitat no pensa en el país sinó en els partits. Si fos una llei de país hagués cercat en primer terme el
A la pàgina 8 de la revista municipal Viure Sant Boi d’aquest mes de maig, hi ha un article sobre els nous serveis per a la primera infància que estrena Sant Boi aquest mes. La sorpresa està en la fotografia que il.lustra la bona notícia: un nen de mirada simpática que gateja. Resulta que és
Ara que ens han posat pels carrers l’abusiva propaganda de les obres subvencionades pel “Plan E” (on no falta l’al.lusió a l’eñe d’España), és hora de fer números. Aquest és l’article del grup municipal d’Esquerra de Sant Boi al darrer Viure Sant Boi: Algunes inversions en obres que es podran fer aquest any a nivel
Sóc més de “la flor de maig” que no pas de “la creu de maig”, però en aquest món ha d’haver de tot. La creu de maig és una tradició popular arrelada a molts llocs, a Figueres es fa una fira, també hi ha festes a l’Aran i en diversos indrets dels Pirineus, al País
“Esquerra Nacional ´´es el setmanari editat per Esquerra i que rebem a casa els militants del partit. En aquest darrer número 137, que acabo de rebre, tot començar la lectura em dóna un bot el cor llegint el títol de l’enquesta: Per quines raons dones suport a la vaga de mestres del proper 28 d’abril
En aquest darrer ple municipal es va fer un balanç dels trenta anys de democràcia local que s’escauen aquests dies. A la sortida del franquisme i després d’un creixement sobtat per una immigració masiva que no va anar cedint fins la crisi del petroli a mitjans dels setanta, poblacions com la nostra estaven totalment desestructurades