Josep M. Cervelló

L’ Entitat de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana té previst aprovar en les properes setmanes una planta incineradora per 450.000 tones de rebuig dels ecoparcs. Ampliar la planta incineradora de Sant Adrià del Besòs, recuperar el projecte de Castellbisbal o ubicar-la a Vallcarca ( a la costa de Garraf) o als terrenys de tractament de residus de Gavà-Viladecans són les diverses opcions que estan sobre el tauler i no sé quina és pitjor. Una incineradora a la vall baixa del Llobregat, ja prou contaminada per ciments Molins, pels polígons de Sant Andreu de la Barca i del mateix Castellbisbal? Al mig del parc agrari i del delta? Retornar al Garraf després de clausurar l’abocador de la vall de Joan?. Si finalment s’aprova aquesta planta suposarà que la major part del pressupost ( el 70%) del pla de gestió de residus ( 200 milions) es destina, no a la prevenció i a les bones pràctiques de recollida selectiva, sinó a una pràctica antiecològica contrària a la Directiva Europea, segons la qual la incineració o altres processos de valorització energética dels residus és només el darrer recurs quan totes les altres fases estan ben implantades. El que passa és que si sumem la capacitat de la nova incineradora ( 450.000 tones anuals) i les 350.000 tones que es cremaran a Sant Andrià, tornem a on erem fa 10 anys i això vol dir que no s’han fet  els deures que la UE va posar a tots els estats membres en percentatge de reciclatge, on Catalunya està molt lluny d’assolir-los. L’incompliment o la manca d’eficiència de la recollida selectiva d’alguns dels municipis més grans com Barcelona o l’Hospitalet de Llobregat ha portat el sistema al col.lapse mentre, com sempre, es vol posar tota la pressió a la ciutadania. Aquestes notícies adverses arriben en uns dies en que a Sant Boi estem portant a terme campanyes de millora  de la recollida selectiva i de la minimització de les fraccions domèstica i comercial, hem ampliat la recollida de roba usada i estem concretant la ubicació de noves minideixalleries urbanes, però Sant Boi no és una illa  i necessitem saber que allò que intentem fer bé aquí no té un destí diferent als bons propòsits que ens mouen quan triem a l’hora de comprar i reduir envasos o quan separem la brossa a casa i la dipositem als contenidors adequats.