Josep M. Cervelló
llibreta de camp
Vidal-Quadras i els avis de l’infern
Des que el PSC recomana que es vagi a llegir la biografia de Vidal Quadras a Viquipèdia, el text de l’enciclopèdia digital varia per moments per tal d’amagar allò que l’Oriol Jonqueras va deixar ben clar: l’Aleix Vidal-Quadras procedeix d’una familia que va fer fortuna amb l’esclavitud, negoci que es va allargar fins les portes del segle XX a l’Espanya borbònica, cosa per la qual mai han demanat cap mena de perdó. Diu l’Aleix Vidal-Quadras que no ha parlat darrerarment amb el seu rebesavi, i això l’honora. El meu avi, que va començar d’infant fent de saltataulells i que es va guanyar la vida honradament com a lampista, em deia quan es referia a la gran burgesia catalana: “cada ric té un avi a l’infern”. Si n’hi ha, d’infern, segur que hi són tots els Güells, els marquesos de Comillas, etc.
La Via Laietana de Barcelona s’ha convertit en aquests anys de democrâcia en el manifestòdrom més gran de Catalunya, és una mena de Canyon of Heroes de Nova York, per on passen les desfilades de les grans celebracions. La part final de la Via Laietana, amb els edificis alts, també té un aire de “gorja dels herois”més nostrada . Sempre em sorprèn, especialment en les manifestacions sindicals que la gent passi Via Laietana avall, primer pel costat de l’estàtua de Cambó, la plaça d’Antoni Maura, on hi ha el Foment del treball, i , al final, l’estàtua del marquès de Comillas, darrera la Llotja, sense cap al.lusió, sense adonar-se’n. De fet la inmensa majoria dels manifestants ni deuen saber qui eren aquests funestos personatges. Fa uns anys encara hi havia a Barcelona en alguns llocs pintades fetes amb quitrà que deien “Maura No”, n’hi havia una darrera del museu Picasso en un carreró ara convertit en plaça. S’hagués pogut salvar com a part de la història de la ciutat però la van esborrar –potser era el grafitti polític, de l’època contemporània, més antic que es conservava a Barcelona, però no era història “noble” com els palaus adjacents del carrer Montcada. Tot descansa sobre la desmemòria.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cuidado con este tema. Es espinoso y podrias clavarte alguna espina. Tal vez tú tengas unos apellidos y un ADN “limpio”, pero ni mucho menos todo el mundo en ERC lo tiene igual. Sin ir más lejos, entre militantes y simpatizantes de ERC en Sant Boi, se encuentran apellidos “ilustres” que sirvieron lealmente a la dictadura de Franco. No todo el mundo era “desafecto” al régimen. Sus hijos o nietos no tienen porqué pagar por ello.
Vosotros mismos apoyásteis la entrega de un título oficial en honor al último alcalde franquista de Sant Boi, el mismo que en 1973, vestido con camisa azul, rendía pleitesía y vasallaje al dictador en el Palacio del Pardo.
Pero es que en la própia ejecutiva de ERC se encuentran apellidos conocidos de antiguo, y que no destacan precisamente por la lealtad a los valores republicanos.
A Vidal Quadras podemos reprocharle muchas cosas, pero no que sea tataranieto de esclavistas, profesión, por cierto, muy común entre la burguesía catalana de hace dos siglos.
Si todo lo que puede aportar el candidato Junqueras es esto, vamos arreglados…