Començaré amb un índex d’alguns articles del meu bloc:
2 de maig de 2023 – 2023-Memorial de greuges contra els Països Catalans
7 d’abril de 2023 – La Noviolència. Estratègia i mètodes de lluita pels Drets i la Justícia.
3 de juliol de 2022 – Em sembla que vivim en un món equivocat
7 de març de 2022 – Quan els instruments de caça es van transformar en armes. Tornar a la “Normalitat”?
6 de març de 2022 – Els virus i la Vida
7 de gener de 2022 – Un desequilibri en la salut del planeta Terra: El Patriarcat.
7 de gener de 2022 – La solució als problemes actuals és la Renda Bàsica?
7 de gener de 2022 – Una reflexió més sobre la situació actual a 16 de juliol-2020
4 d’octubre de 2021 – Benet Rossell – 5è aniversari del seu traspàs
20 de juny de 2021 – Naixem sense acabar de formar.
3 de maig de 2021 – L’eusquera: la llengua indígena d’Europa
23 d’abril de 2021 – Breu història del llibre.
11 de març de 2021 – Més enllà de la Matrística
21 de juny de 2019 – Origen del Patriarcat
21 de maig de 2019 – Sóc de camí vers el país de Canaan (el Patriarcat)
1 de març de 2019 – Confederació de repúbliques
13 de gener de 2019 – La democràcia del Jazz.
Al Twitte, que ara es diu “X”, he trobat el següent:
1640 Matança de Cambrils:“…El cap suprem de l‘exèrcit espanyol…deia que no l‘havia pogut evitar per raó de què«el exército ba con tanta obstinación y odio contra los naturales desta provincia que temo otros subcesos semejantes». SIMON i TARRÉS, A.1640. Rafael Dalmau. Bna., 2019
1700«[…]depuis plus de quarante ans…les procedures des justices …ont continué a y estres couchés en langue catalane…cet usage …est…contraire…a l’honneur de la Nation françoise…d’ordonner qu’à l’avenir…seront couchés en langue françoise[…]»(Lluís XIV de França).
12 juny 1707. Xàtiva …ciutat, …fou cremada completament, per ordre de Felip V: «A fin de imprimir el terror y como ejemplo severo para evitar obstinaciones parecidas, he hecho arrasar la ciudad». Xàtiva tenia 12.000 habitants en 1707 i l’any següent 400.
11 novembre 1707. Les tropes borbòniques …conquerien … Lleida… Els resistents que quedaven foren assassinats … passaren per les armes pràcticament tota la població masculina. El 1714 només hi havia a Lleida 640 famílies.
10 gener 1715. «Tota Cathalonia presidii habitatio est» (Tot Catalunya és habitacle de presidi). El primer grafit del Principat de què es té constància, …a la paret de la presó de Barcelona.
SOLDEVILA, Ferran. Història de Catalunya. Editorial Alpha. Barcelona, 1962. P. 1190
1715“…introducir la lengua castellana en aquel País…Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular…y mas quando el genio de la Nacion como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País…”Archivo Histórico Nacional
«Si os defendieren qualquier Castillo, o Casafuerte, la quemaréis y arruinaréis hasta los cimientos.Y toda la gente que encontraréis dentro la mandaréis [a]horcar, …y sus vienes serán confiscados, sin remisión».PASCUAL RAMOS, E.«…disposiciones de Felipe V…Mallorca en 1715…
«A Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada cincuenta años». (General Baldomero Espartero, regent del Regne d‘Espanya, 1842).
“…Ya han oído los señores diputados el gran número de catalanes que han sido fusilados sin sentencia legal, sin formación de causa. Pues son también muchos los que …han sido deportados […] ¿Hasta cuándo hemos de ser tratados como esclavos?…” (General Prim, 27 novembre 1851)
«Hay que castellanizar a Cataluña…y esto de grado o por fuerza…El día 1o de febrero no debe haber un solo soldado en la región catalana siendo substituidos por los de las demás provincias españolas,llevando allí la mayor guarnición posible y…»(Ejército y Armada,Madrid, 1906)
«El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego». (La Correspondencia Militar, Madrid, 1907).
«Hay que llenar Cataluña de lo peor que tenga España». (Carta del General Martínez Anido, quan era Ministre de la Governació, a Primo de Rivera, 1928).
Quan Carrasco i Formiguera defensava a les Corts de la República l‘Estatut de Núria votat a Catalunya, Pérez Madrigal l‘interrompé tot exclamant: «Lo que Su Señoría defiende se defiende a tiros, con discursos no». (10 juny 1932).
«Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos». (Manuel Azaña, 1934, P.G.2ºRep).
«Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar. ¿El problema de Cataluña? Resolución facilísima: ¡Se exterminan a todos los catalanes! Es una cuestión de tiempo».(Gonzalo Queipo de Llano, general dels nacionals espanyols …, 1936)
«¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?» (Acedo Colunga, 1952, governador civil de Barcelona).
«A estos catalanes hay que ahogarlos económicamente». (Florencio Sánchez, 1955, Secretari general tècnic del Ministeri de Comerç espanyol).
“…Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V…; fue bombardeada por el general Espartero,… y la ocupamos en 1939 … para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse».(Manuel Fraga, març 1968.Ministre)
“Hay que fomentar la emigración de andaluces i castellanos hacia Valencia y Catalunya para reforzar el sentimiento de españolidad de aquellas regiones” (Leopoldo Calvo- Sotelo y Bustelo, 1981, president del gobierno d’Espanya que succeï en Suàrez quan en Suàrez va dimitir).
En els anys 50 (abans del boom turístic) els sindicats franquistes orientaven valencians cap a Extremadura i les Mms. del Guadalquivir, manxegos cap a València,andalusos cap a Catalunya, catalans cap al centre i nord d’Europa, mallorquins cap a Veneçuela i murcians cap a Mallorca
Recopilació d’Accions Genocides contra la nació catalana (RAG)
Estic llegint el llibre “Menos es más. Cómo el decrecimiento salvará al mundo” de Jason Hickel i intentaré exposar que en penso.
Sinopsi
El nostre planeta està en problemes. Com podem revertir la crisi actual i crear un futur sostenible? El món ha despertat per fi la realitat del col·lapse climàtic i ecològic, ara ens hem d’enfrontar a la seva causa principal. El capitalisme exigeix una expansió perpètua, que està devastant el món, i només hi ha una solució que conduirà a un canvi significatiu i immediat: el decreixement. Si volem tenir una oportunitat d’aturar la crisi, cal frenar i restablir l’equilibri. Canviar la nostra manera de veure la natura i el nostre lloc, passant d’una filosofia de dominació i extracció a una altra basada en la reciprocitat i la regeneració. Hem d’evolucionar més enllà dels dogmes del capitalisme cap a un nou sistema adequat per al segle XXI. Però què passa amb la feina? I la salut? I el progrés? Jason Hickel aborda aquestes qüestions i ofereix una visió inspiradora de com podria ser una economia postcapitalista: una economia més justa, més solidària i que no només ens traurà de la crisi actual, sinó que ens tornarà el sentit de connexió amb un món ple de vida . Prenent-ne menys, podem arribar a ser més. Hickel ens mostra com podem tornar a la nostra economia l´equilibri amb el món viu i construir un futur millor.
Diria que corrobora el concepte de Déu que Jordi Griera exposa en el seu llibre Vent d’alliberament però matisa detalls importants detalls importants sobre la cultura “bíblica” i de Grècia com a origen del pensament dualista (creure que existeix una distinció fonamental entre la
societat humana i la resta del món vivent: els humans som diferents i superiors a la «naturalesa»; els humans som subjectes amb un esperit, amb una ment i amb agència, mentre que la naturalesa és un objecte inert i mecànic).
Fa una anàlisi profunda de la filosofia moderna com a base de separació entre l’home i Déu i la resta de l’existència subjecta a les lleis mecàniques que es poden predir i funcionen com un rellotge (Descartes). Des del 1630, la filosofia ajunta Església i ciència, separant la natura de Déu.
A partir del segle XVIII el mal ja estava fet i el dualisme s’havia instal·lat a la cultura europea: la terra es converteix en propietat, els éssers vius en coses i els ecosistemes en recursos.
Recopilació històrica dels fets i desastres ecològics i de múltiples estudis científics dels darrers anys sobre les causes i les conseqüències i dels límits del creixement, l’esgotament i col·lapse ecològic per causa de la sobreexplotació dels recursos i dels límits planetaris: canvi climàtic, pèrdua de la diversitat, acidificació dels oceans, canvis en l’ús del sòl, càrrega de fòsfor i nitrogen, ús d’aigua dolça, càrrega d’aerosols atmosfèrics, contaminació química i esgotament de l’ozó.
Càlcul dels límits: concentració de carboni a l’atmosfera, extinció d’espècies, conversió de terres forestals, etc.; Sobrepassant-los entrem a la zona de perill amb el risc d’arribar a punts d’inflexió cap el col·lapse irreversible.
Si sobrepassem les capacitats de regeneració de boscos, animals, peixos i collites, absorció de procés de residus d’emissions i contaminants químics de l’agricultura, els ecosistemes comencen a col·lapsar-se i el teixit de la vida a desfilar-se.
Ara ja hem superat quatre límits planetaris: el canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, desforestació i cicles biogeoquímics. L’acidificació dels oceans s’aproxima al límit.
El creixement econòmic no es detindrà; el PIB seguirà creixent mentre els sistemes ecològics i socials comencen a col·lapsar. El capital s’introduirà a nous sectors en creixement: defenses costeres, militarització de les fronteres, explotació minera de l’Àrtic i plantes dessalinitzadores.
Ens trobarem sumits en el col·lapse ecològic molt abans d’arribar als límits del creixement. El problema (Giorgos Kallis) és que no hi ha límits al creixement. Si volem sobreviure a l’Antropocé, no ens podem quedar asseguts esperant que tot peti; hem de limitar el creixement i reorganitzar l’economia per a que funcioni dins dels límits per a conservar els sistemes de la Terra que serveixen per a mantenir la vida i dels que depèn la nostra existència.
———————————————————————————————-
Paraules “especials” del llibre “Menos es más. Cómo el decrecimiento salvará al mundo”
agència= poder de produir un efecte; força de la natura.
aciago= infaust= No faust, no favorable, que porta una desgràcia, mal averany, mal presagi, etc. Un dia infaust.
————————————————————————————————
Últim paràgraf del document
PRESENTACIÓN DE “EL COLAPSO DE LAS SOCIEDADES COMPLEJAS: RESUMEN E IMPLICACIONES”
“En cierto grado, no hay nada nuevo o radical en estos comentarios. Muchos otros han expresado observaciones similares sobre la escena actual, en mayor detalle y con mayor elocuencia. Lo que aquí se ha logrado es ubicar a las sociedades contemporáneas en una perspectiva histórica y aplicar un principio global que vincula el pasado con el presente y con el futuro. Sin importar cuánto nos guste creernos algo especial en la historia mundial, en realidad
las sociedades industriales están sujetas a los mismos principios que hicieron colapsar a sociedades anteriores. Si la civilización colapsa de nuevo, será a causa de no haber sido capaz de aprovechar la prórroga presente, una prórroga paradójicamente tan perjudicial como esencial para nuestras expectativas de futuro.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!