De les eleccions franceses en trobem admirable l´alta participació: i això que, des d’ una perspectiva de les nacions no reconegudes, Segolène Royal, Sarkozy i Le Pen diuen pràcticament el mateix. En destaca una nota potser positiva: la irrupció dells prolegòmens del nou partit centrisa o demòcrata europeu.
Els drets culturals i lingüístics de catalans, bascos, occitans, bretons, alsacians o corsos, no són reconeguts er França, on es continua perseguint la llengua catalana i el seu ús- per exemple als cogonoms, noms i topònims- i, en aquest sentit, l´esquerra, sovint, és més dura que la dreta ja que, des del punt de vista del socialisme- profundament jacobí-, la defensa dels drets nacionals és un atemptat als suposats "drets universals" i al concepte d´igualtat, llibertat i fraternitat. com a Espanya, si allà han des ser iguals als francesos, aquí els catalans hem de ser iguals als espanyols.Excepte, és clar, pel que fa a les inversiosn, autopistes, aeroports, trens, despeses de l’estat en comrpes d’ art i ocnculcació dels drets lingüístics. I fins i tot, en algunes coses estem pitjor: si a França un proudcte pto lluir a l´etiqueta que és de Bretanya, de Provença o de la Catalunya Nord, a Espanya, exhibir la catalanitat d’ un producte pot comportar un perill de boicot i d’ explosió catalanofòbica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A veure què serà aquest partit de centre europeu?
Salut Jaume,
Em semble que ja ens coneixem.