A vegades escric/ A veces escribo/

Creuràs que estàs a prop et ficaràs dins del meu llit, esperant una papallona convertida en cuc. El temps passa i el temps present es cola dins del meu trinaranjus, el cafè que em vas regalar està cremant les parets guixades del meu cos. I epaaaaaaaaaaaaaa para’t en el punt on tot s’escola dins de la teva cançó de meló i un pernil per estrenar el nadal de l’any 1987. I creu que tot està per fer. Les notes musicals trontollen l’aparador del Liceu I mostrem el mirall que un dia vas trencar. No et veus sobre els llençols. Les estovalles ensenyen les croquetes que avui inauguraràs amb un cop de cor. I Barcelona ja no existeix. El mediterrani ha desaparegut entre bambolines. La ballarina roda sobre les rondes esperant un tren que no vindrà. Dalí et pinta i tu sospires a Miquel Oliver esperant a Joana Fuster. Avui no hi ha paracaigudes perduts. Només un mar on els taurons i les piranyes estan de casament. Et deixo el mediterrani ,Sota els teus ulls verds .No em cridis  perquè ja no estic. Tot s’ha escapat per l’aixeta que mai vas apagar. No somiaves amb mi i em treies dels teus somnis. Tot s’escapava per Noruega i per Londres només hi ha morts de ganes. Barcelona està soterrada per uns blancs. I jo estic en un cau, on totes les meravelles s’enfronten davant meu. No facis d’això un conte teu. La ficció no existeix sense la teva realitat. Vas anar fins al final  em vas fer mal. Un dos tres i ja tinc el que vull. Tot està negre sobre aquest cel blau. Podria estar morta o potser és que estàs viva entre morts. Que més dona si ja no puc respirar el mar i tot se’n va anar per l’aiguat mentre la Laura es despullava amb ràbia .La nit és fosca i el dia gris. La felicitat només té un nom i l’Alzheimer no et deixa saber quin era. Només te’n recordes del que vas menjar a la guerra. Les flors decoren el teu nou jardí. Et rius de tot el que veus i estimes el que hi ha. I el que no hi ha ja no saps que va ser. No saps si Tot està a la teva antiga ciutat. I les fotografies en blanc i negre descriuen les partitures del piano. Un piano que el faràs toca i ballaràs el seu compàs. Amb elegància, cada nota serà la teva vida, la nostre. La que un dia et vaig construir i que ara és meva. I que tot està resolt, només queda fer el cafè .