EL VILANOVÍ

Un espai personal d'informació i reflexió

Un any de canvi i aprenentatge

Per Guillem Mercader – Avui fa un any que vaig iniciar una nova etapa professional a la Fundació Sant Antoni Abat, de Vilanova i la Geltrú. Per a mi, un periodista de Redacció durant 31 anys, ha estat un període de canvi radical. Un cop consumat el tancament del Diari de Vilanova (en diverses fases), a finals d’abril de 2018, m’endinsava en un món desconegut per a mi: el del funcionament intern de les entitats socials, concretament el d’una fundació local. Han estat, doncs, dotze mesos d’aprenentatge dels quals n’he extret algunes conclusions que voldria compartir amb els lectors d’aquest bloc.

En primer lloc, la immensa qualitat humana que atresora aquest sector. He vist i experimentat que molts dels professionals que treballen en el tercer sector o en entitats socials, com també els voluntaris, tenen una concepció de la vida i de l’activitat laboral que ultrapassa els afanys i neguits d’un mateix, per endinsar-se en com ajudar els altres. Ara se’n diu “empatitzar”. Mai no havia vist una concentració tan gran d’empatia, tant entre els meus companys com en els responsables d’altres entitats i en els estudiants del postgrau de fundraising de la Universitat de Barcelona que he tingut la sort de cursar. Són gent d’una pasta especial, d’una humanitat fora de mida i amb una capacitat increïble de posar-se en la pell dels més desfavorits. A més, no únicament amb un objectiu caritatiu o assistencialista, sinó amb la voluntat de transformar les vides dels qui ho passen malament, promovent al màxim l’autosuficiència dels qui en l’argot anomenem “usuaris”, en definitiva, persones que necessiten ajut.

En segon lloc, he constatat les dificultats que tenen les entitats locals o de mida reduïda per donar-se a conèixer i arribar a la consecució de fons per als seus projectes. Molts cops no disposen de prou recursos per realitzar una tasca continuada de comunicació o de captació de diners o altres recursos, i això limita les seves accions, cosa que, finalment, va en contra dels beneficiaris. I, en aquest mateix àmbit de la captació, també he pogut notar com alguns temes causen un cert rebuig entre la ciutadania en general. Per exemple, costa menys -i perdonin el que pot semblar frivolitat, però és una realitat- recaptar diners per als tractaments oncològics per a infants que, posem per cas, per acompanyar la gent gran, o per ajudar persones que surten al de la presó i intenten refer les seves vides. Dins del món de la captació de fons o “fundraising”, la “competència” també existeix. Segurament no amb la virulència del mercat convencional, però està clar que el conjunt de donants i el pastís de donacions és el que és, i es reparteix entre les diferents causes. Potser no volem acceptar que tots, si tenim sort, arribarem a vells i agrairem la companyia i el suport. O que cometre un error no pot condemnar una persona de per vida. Igualment, trobem la dicotomia entre l’ajut a l’exterior i la solidaritat interna. Dos mons que han de compartir un mateix gruix de donants.

En aquest any he après moltes coses. He tingut bons i bones mestres. He après que la ciutadania, per regla general, vol ser solidària, però molts cops no troba la manera ni la causa que el motiva. He constatat (això ja ho sabia, de fet) que també hi ha gent maleducada o en què no es pot confiar, però ja s’ho faran. Em quedo amb tantes coses positives com he viscut: la solidaritat, la tasca ingent del voluntariat, la gestió ferma i insubornable, etc. Continuarem treballant!

 

 

Vilanova, la gran dama que ha de sortir de la letargia

Per Guillem Mercader – Vilanova i la Geltrú, l’antiga Havana xica, la pretesa Girona del sud, la que hauria de ser la capital del Penedès, és avui una ciutat que es panseix. Jo me la imagino com una gran dama que un dia va fer molt de goig, altiva però acollidora, senyorial però senzilla al mateix temps, i que no ha resistit prou bé el pas dels anys. Manté bona part de la seva bellesa, ofereix encara una gran qualitat de vida, però a poc a poc es marceix  i entra en una mena de letargia perillosa. I ho fa perquè no n’hem tingut prou cura, entre tots. Seria fàcil ara culpar aquest o l’altre govern municipal. Un, perquè no tenia recursos. L’anterior, perquè potser no els va aprofitar prou bé. Ara ja no serveix de res lamentar-se, sinó mirar endavant.

En iniciar-se una nova legislatura, és el moment adient per reflexionar sobre aquestes qüestions. Vilanova no disposa de pressupost d’inversions municipal des de fa vuit anys. Totes les obres que s’hi han fet han estat finançades per entitats externes (sobretot  la Diputació). L’Ajuntament no pot dedicar a inversions ni un euro de la seva despesa corrent, reservada al funcionament ordinari i al cost financer (interessos més capital). Tampoc pot demanar nous crèdits per finançar nous projectes. Això ens constreny i ens impedeix planificar noves inversions més o menys ambicioses, i necessàries, com, per exemple, la reordenació de la façana marítima.

A més, en aquests últims anys la ciutat ha tingut governs en minoria, i això encara ha complicat més la gestió municipal. Pressupostos que s’aproven amb limitacions producte de la vigilància a què se sotmeten les forces polítiques, temoroses que el govern de torn es pugui apuntar massa trumfos de cara a les eleccions. Aquesta legislatura arrenca, però, amb un govern amb majoria absoluta integrat per tres partits, ERC, JxCat i la CUP. Són tres formacions polítiques que, en el passat, han mantingut discrepàncies en temes molt importants, com la mobilitat, l’expansió urbanística i comercial o la gestió dels serveis municipals. Ara, han aconseguit posar-se d’acord en un programa de govern.

Desitgem que tinguin encert i que l’aposta sigui duradora. S’haurà de treballar molt i tenir clar com superar les diferències si es vol mantenir aquest govern en majoria durant tot el mandat. Pel bé de la ciutat, ho esperem. La gran dama ha de recuperar el seu lideratge.

Paradoxes electorals: JxCat baixa però té la clau de l’Alcaldia de Vilanova i la Geltrú

Per Guillem Mercader – Ja ho vam dir en aquest bloc. El PSC i ERC arribaven molt empatats a les eleccions. Qualsevol dels dos podia guanyar, i la moneda s’ha decantat per només 66 vots de diferència a favor dels socialistes. Una victòria, però, que potser no serà suficient perquè Juan Luis Ruiz assoleixi l’Alcaldia. Tot dependrà de si ERC aconsegueix sumar 13 vots per a la seva candidata, Olga Arnau, i desbancar així la llista més votada. Si no és capaç de fer-ho, quedaria proclamada la llista més votada, és a dir, la dels socialistes.

En les primeres declaracions i gestos públics, s’ha vist Olga Arnau convençuda d’aconseguir l’Alcaldia. Fins i tot s’han publicat imatges dels representants d’ERC, Capgirem-CUP i Som VNG felicitant-se i celebrant conjuntament els resultats, com aquestes significatives imatges de la seu de l’Agrupació de Balls Populars, on ERC seguia la nit electoral, difoses per Eix Diari:

El problema és que ERC, Capgirem-CUP i Som VNG no sumen la majoria suficient per desbancar el PSC. Necessiten a JxCat. La formació de Carles Puigdemont, tot i la important patacada (dels 6 regidors de l’antiga CiU han passat a 3), té la clau de l’Alcaldia. I és de preveure que voldran entrar al govern municipal. De fet, sempre han apostat per una candidatura conjunta de l’independentisme i fins i tot estaven disposats a cedir el número 1 d’aquesta hipotètica llista. Però aquest dilluns no semblaven gaire contents per les imatges vistes diumenge:

L’independentisme suma, però caldrà veure com es resolen les contradiccions entre les tres forces. La CUP sempre ha mantingut que no pactarà amb els partits que han governat la ciutat ininterrompudament des de 1979 (PSC i CiU). Però, d’altra banda, tota la seva campanya s’ha centrat a arribar al govern municipal. Què passarà amb temes on hi ha discrepàncies entre les tres formacions independentistes, com l’Eixample Nord o la política comercial? Ho sabrem en les pròximes setmanes. Els ajuntaments es constitueixen el pròxim dissabte 15 de juny.

Altres inputs d’aquestes eleccions són el creixement moderat de C’s, que passa de dos a tres regidors; el manteniment de Som VNG-Podem, que conserva els seus dos representants, i el fracàs de Vilanova en Comú, que disputava aquest espai a Som i que no ha arribat al 5% necessari per obtenir representació; i la desaparició del PP de l’Ajuntament vilanoví. Altres formacions com les dels regidors no adscrits Carmen Reina  i Francis Álvarez (tots dos ex-C’s) s’han quedat encara més lluny d’entrar a l’Ajuntament, com era de preveure.

Resultats electorals a Vilanova i la Geltrú: cliqueu aquí.

D’altra banda, al conjunt del Garraf els  lideratges forts han obtingut el suport de la ciutadania. A Sant Pere de Ribes, la socialista Abigail Garrido s’ha imposat clarament i recupera la majoria absoluta per al PSC. A Canyelles, Rosa Huguet (Junts) obté ni més ni menys que 10 dels 11 regidors municipals. A Cubelles, l’alcaldessa Rosa Fonoll (Unitat Cubellenca) guanya clarament, tot i  que sense majoria absoluta. I a Olivella, Marta Verdejo (PSC) també es fa amb la majoria absoluta. Quatre dones alcaldesses que revalidaran el seu càrrec. (

A Sitges, la cosa és més complicada, ja que ERC ha guanyat les eleccions amb 4 regidors, els mateixos que ha obtingut Junts x Cat. Tot sembla apuntar a un pacte de govern entre aquestes dues formacions, però hauran de negociar amb algunes de les altres set candidatures que han obtingut representació en un ajuntament encara més fragmentat que el del 2015, on ja hi havia vuit formacions.

 

“Alea iacta est”. Eleccions municipals 2019: ja no hi ha marxa enrere

Per Guillem Mercader – L’expressió s’atribueix a Juli Cèsar quan, desafiant l’autoritat del Senat romà, va travessar el Rubicó i va entrar a Itàlia des de la Gàl·lia. Literalment vol dir: “el dau ja ha estat tirat”. Ja no hi ha marxa enrere. S’han repartit les cartes i el que ara fem o no fem ja no tindrà importància de cara al resultat final. L’elector està acabant de desfullar la margarida. Posin vostès el tòpic que vulguin. El cert és que aquest divendres acaba la campanya electoral i que els partits i candidatures que es presenten a les eleccions municipals (a Vilanova, 13), posen punt final a la carrera frenètica (bé, per a alguns més intensa que per a altres) que van començar ja fa unes quantes setmanes.

Seguint amb el símil romà, els càrrecs més semblants als nostres actuals regidors i alcaldes eren, a l’antiga Roma, els censors (encarregats del cens), els duumvirs i els edils (que controlaven mercats, pesos i mesures, negocis, jocs, etc.). Però per sobre d’aquests, o paral·lelament, existia el tribú de la plebs, el defensor dels més desfavorits. Una característica de la seva tasca era que casa seva havia d’estar sempre oberta, de dia i de nit, per atendre qualsevol ciutadà que se sentís agredit. Aquest és el personatge que a nosaltres ens ve al cap quan pensem en els candidats a les municipals. Algú que es passa el dia, i part de la nit, parlant amb gent, fent-se veure, rebent i visitant tothom. A l’antiga Roma el càrrec es va corrompre i va deixar de defensar els més humils per plegar-se als poderosos. “Ahí lo dejo”, que diria el senyor Boye.

I en aquesta tessitura tots els partits intenten eixamplar els seus contactes durant la campanya. Els socialistes són els més hàbils en aquesta tasca d’arribar a tot arreu i, si repassem l’activitat del seu candidat, podem concloure que veritablement “s’ho curren”. Actes sectorials (esport, sindicalisme, cultura, via pública, etc.) i també actes de barri es combinen en la ben estructurada campanya del PSC local, que va congregar entre 350 i 400 persones en el seu acte central a l’annex al pavelló Isaac Gálvez. Els socialistes busquen desactivar les possibilitats de victòria d’ERC, amb missatges del tipus: “ERC sembla que ja ho ha confirmat: pactarà amb la CUP i amb SOM VNG. Aquest serà el govern del NO a tot. El govern que aturarà la ciutat”. La lluita és ferotge.

ERC, per la seva banda, malgrat que no ha portat a terme una campanya tan exhaustiva com el PSC, busca concentrar el vot independentista en la seva candidata a l’Alcaldia, Olga Arnau. Els republicans afirmen que “no tenim cap pacte amb cap força política. Treballem per guanyar les eleccions i treure el màxim de representació. Ser la llista més votada és l’única garantia d’un govern republicà a VNG”.  També es mostren segurs que “si Esquerra  no és la llista més votada, ho serà el PSC”, en un intent de polaritzar el vot i convertir-se en el vot útil per aturar els socialistes.

Però hi ha altres actors en el tauler. Junts per Catalunya, amb Blanca Albà al capdavant, intentarà donar la sorpresa diumenge, malgrat que les seves perspectives són a la baixa. La marxa de Neus Lloveras és una llosa molt pesada. L’efecte que pot tenir la coincidència amb les eleccions europees i els bons resultats que esperen que obtingui la candidatura de Carles Puigdemont (Lliures per Europa) els conviden a l’esperança. I, en els últims dies de la intensa campanya que ha protagonitzat Albà, afirmen que “l’única manera de garantir que no guanya el 155 a Vilanova i la Geltrú és amb la unitat de l’independentisme i l’única manera de garantir aquesta unitat és no excloure ningú, com volen fer alguns”.

Capgirem – CUP ha fet una campanya eminentment explicativa del seu programa de govern i aspiren a governar la ciutat per primer cop. L’èxit de convocatòria del seu acte central a la plaça de les Neus indica que han aconseguit mobilitzar el seu electorat, però està per veure quin és el seu volum real. Tenen clar, però, que no volen governar amb els qui consideren part del passat i responsables de la situació de la ciutat, el PSC i Junts per Catalunya.

C’s, que aspira a incrementar la seva representació a Vilanova (el 2015 va aconseguir dos regidors), tot i presentar una candidata poc coneguda, Erika Quintero, i fer una campanya modesta (que s’ha centrat en la presència al carrer a través de cartells i passejades). Som VNG es disputa en aquestes eleccions la representació de l’espai dels comuns amb Vilanova en Comú. Novament aquest sector es presenta dividit, com ja va passar fa quatre anys, i això pot passar factura a les dues candidatures.

 

ERC i PSC, convençuts que un dels dos guanyarà les eleccions a Vilanova i la Geltrú

La campanya electoral de les municipals a Vilanova i la Geltrú és en plena efervescència i comença a dibuixar quins poden ser els pactes de govern després del 26 de maig. Quan queden tan sols dotze dies per als comicis locals, a la capital del Garraf el PSC i ERC estan convençuts que un dels dos partits guanyarà les eleccions i, per tant, tindrà moltes possibilitats d’aconseguir l’Alcaldia. Però amb qui podria pactar cada un d’ells?

Els socialistes, malgrat les bones vibracions que estan rebent durant la campanya, defugen l’eufòria i es mostren prudents. Saben que ERC va guanyar a les generals a Vilanova per primera vegada a  la història i que els republicans tenen el vent de cara, però confien en la influència del seu candidat, Juan Luis Ruiz. “Tenim possibilitats però cal ser molt prudents. Les sensacions a vegades no responen a la realitat”, explica una destacada font socialista local. Però no eviten una certa satisfacció: “Estem motivats. La gent està molt bé amb nosaltres. Ens reconeixen la feina i el treball fet. Estem contents . A l’acte de dissabte érem més de 250 persones”. El PSC va presentar la seva candidatura en un míting als jardins de Can Papiol. Els socialistes saben que només els val la victòria, perquè els serà difícil bastir una majoria alternativa si ERC guanya el dia 26 a Vilanova. La CUP ja ha afirmat que no vol governar amb els qui considera “responsables” de l’actual situació de la ciutat, el PSC i l’antiga CiU (ara Junts per Catalunya).

A ERC també tenen la percepció que la victòria és cosa de dos: “la pugna és en ser la llista més votada i aquí ens ho juguem ERC o el PSC. Per tant, ERC esdevé la llista útil del sector independentista”, comenten des del partit republicà. Són conscients que qui guanyi tindrà moltes possibilitats de governar. I afegeixen una dada: “hi ha moltes llistes que potser no aconseguiran representació i això pot influir en el repartiment d’escons final”. De fet, això podria fer desempatar en nombre de regidors els dos primers classificats. Sigui com sigui, ERC ho té més fàcil per bastir una  majoria estable, sumant la CUP i els comuns (siguin Som VNG o VNG en Comú, les dues candidatures en què es divideix aquest sector de l’electorat).

Els republicans van celebrar el míting d’inici de campanya el mateix divendres 10, a la plaça de la Peixateria, amb el vicepresident del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, i quan encara no s’havien iniciat definitivament les hostilitats amb Junts per Catalunya, com ha passat els últims dies. Veurem si aquesta pugna en el món independentista té alguna translació a escala local.

Tothom sembla enterrar les possibilitats de Blanca Albà i Junts per Catalunya en aquestes eleccions. És cert que l’actual regidora d’Esports i Serveis Socials, com ella mateixa diu, té la cursa més important de la seva vida, i nosaltres afegiríem la més complicada. Substituir una alcaldessa consolidada com Neus Lloveras des d’una posició de relativa feblesa municipal (quatre regidors després de la marxa dels antics representants d’Unió) no és tasca fàcil. A més, les innegables qualitats d’Albà com a gestora són poc conegudes entre el gran electorat, que moltes vegades es queda més amb la simpatia que pugui generar una persona que amb la seva capacitat de treball. Però des d’El Vilanoví ens resistim a creure que el món postconvergent pugui convertir-se en residual, després d’haver governat la ciutat durant tants anys. Està per veure. La formació fa el seu acte central de campanya aquest divendres 17, amb Jaume Alonso-Cuevillas, Neus Lloveras i la mateixa Blanca Albà, a dos quarts de vuit del vespre als jardins de Can Papiol.

Per a la CUP, aquestes, les municipals, són les seves eleccions. No es presenten a les espanyoles ni a les europees, i ara fins i tot hi ha veus dins de la formació que es qüestionen les catalanes. De fet, la C de CUP és de Candidatures. De candidatures municipalistes, és clar. Com sempre, els cupaires estan fent una campanya potent a les xarxes socials, amb vídeos de gran qualitat. El problema de  la CUP a Vilanova és que ve d’uns resultats extraordinaris el 2015, amb cinc regidors i una situació política que avui no els és tan favorable a escala nacional, on els vents juguen més a favor d’ERC i, després de l’enèsima resurrecció de Puigdemont, fins i tot de Junts per Catalunya. A favor de la CUP juga la penetració en el món juvenil alternatiu i el fet que continua explotant la seva ideologia antisistema, de protesta i rebuig a l’statu quo. Després de quatre anys amb cinc regidors/regidores i una influència minsa en el dia a dia municipal, la CUP vilanovina diu ara que vol governar, que està preparada per fer-ho. Pot pagar, però, aquesta irrellevància en la legislatura i el fet de presentar una llista potser massa de consum propi, per als convençuts. Ha presentat, però, una proposta consistent basada en nou projectes concrets per a la ciutat.

I què dir del món dels comuns? Som VNG, que lidera Enver Aznar, ha creat un ecosistema propi, amb gent de Podem, d’EUiA, de les lluites per l’habitatge digne, gent mobilitzada tota la seva vida, però on també s’han colat uns quants elements que poden fer dubtar alguns electors. No veiem aquest sector prou ampli per fer créixer els dos regidors que ara tenen. Més tenint en compte que els comuns van dividits i que l’altra part, VNG en Comú, explota la seva identificació amb BCN en Comú i Ada Colau. Són dos mons que s’entrecreuen, perquè una de les candidates de BCN en Comú, la vilanovina Lucía Martín, participa el diumenge 19 en un acte de Som VNG als jardins Francesc Macià (paella popular). La mare de Martín, Maria Xose González, forma part de la llista municipal de Som VNG, formació que ha afegit el cognom Podem a la seva denominació.

Des de VNG en Comú, per la seva banda, afirmen tenir “bones sensacions, estem fent una campanya boca-orella parlant amb tothom, i hem configurat una llista plural que abraça molts entorns diferents”.  Si això serà suficient perquè la llista que encapçala Gener Barjola aconsegueixi entrar a l’Ajuntament és una incògnita.

Mentrestant, la dreta també concorre dividida als comicis, cosa que els pot perjudicar molt. C’s ha fet un esprint i s’ha gastat molts diners per donar a conèixer la seva candidata vilanovina, l’advocada Erika Quintero, que ja va presentar la seva llista fa dies en un acte al Museu Balaguer (acompanyat de la inevitable retirada de llaços grocs) i que manté presència al carrer, en la vela taronja del partit, en passejades per la ciutat, o en desenes de banderoles amb la imatge de la candidata. Cal veure si la formació aconsegueix que els seus votants a les eleccions al Parlament (van guanyar a Vilanova el 21-D)  i al Congrés confiïn també en ells a les municipals. No serà fàcil.

El Partit Popular  aspira a mantenir-se a Vilanova, després de la desfeta de les generals del 28-A. Una disminució de la participació i la recuperació d’una part del vot que va anar a parar a Vox podria fer que aconseguissin aquest objectiu. Els populars han apostat també a Vilanova per la imatge del seu candidat, Carlos Remacha, que apareix al cartell de campanya “mullant-se” amb l’aigua fins als turmells. Busquen una imatge poc política i centrada en la bonhomia del seu candidat. La prova que Remacha cau bé és que fins i tot els memes d’Internet el tracten carinyosament, amb paròdies que podrien considerar-se amables. Veurem si això serà suficient per aconseguir el 5% necessari per entrar a l’Ajuntament.

Ciutadania Activa, el partit de l’exregidora de C’s Carmen Reina, ha fet una campanya modesta centrada sobretot en el mal estat de l’espai públic (sens dubte un dels punts febles de la ciutat). A l’altre cantó, UCIN, que lidera el també ex-C’s Francis Álvarez, fa propostes estrambòtiques com la creació d’un parc d’atraccions amb una gran nòria (al principi crèiem que era una fake new però no, la realitat supera la ficció). Més irrellevància encara semblen tenir les altres dues llistes que es presenten a VNG: els independents de Solucions, un partit fundat per l’expresident comarcal del PP, Ferran Ignasi Llombart; i Vox, que a Vilanova presenta una llista fantasma amb candidats forans.

 

El neguit dels resultats de les eleccions al Congrés. Com es traduiran a les municipals?

Per Guillem Mercader – Quan escrivim aquest post falten poc més de tres setmanes per a les eleccions municipals del 26 de maig. Els nervis comencen a aflorar entre les candidatures i el resultat de les eleccions espanyoles a Vilanova i la Geltrú indica un frec a frec entre ERC i el PSC per la primera posició. Gairebé un empat tècnic (9.603 / 9.295 a favor dels republicans. Menys d’un punt en percentatge). Uff!

Ja sabem que no s’ha de fer, perquè les dues eleccions són diferents, les candidatures que s’hi presenten són diferents, la participació també serà diferent (segurament força més baixa a les municipals, després del 77,5% de les generals), la motivació del vot serà diferent, etc. etc. Però tots els partits ho han fet. Han calculat, amb els resultats de diumenge 28 d’abril, com quedaria l’Ajuntament vilanoví. I ens dona un empat a 7 regidors entre ERC, en primer lloc, i PSC, en segon. Ciutadans obtindria 3 regidors i Junts per Cat, 3 més. En Comú Podem (que en realitat a les municipals està dividida en dues candidatures, Som VNG i Vilanova en Comú)  disposaria de 5 regidors. El PP no obtindria representació, ni tampoc Vox. Repetim: és un joc, una combinació impossible, però tothom l’ha feta perquè sí que dona algunes pistes.

Hi ha dos elements principals que diferencien els dos tipus d’eleccions, a banda del fet cabdal que les candidatures no són les mateixes (per exemple, la CUP no es presenta a les generals): el vot prestat i l’aportació en vots del cap de llista i la candidatura. No es presentaven els cupaires al Congrés espanyol, però sí que ho va fer Front Republicà, al qual donava  suport a escala nacional una part de la CUP. I la formació de Dante Fachín va obtenir a Vilanova i la Geltrú, sense pràcticament fer campanya, 1.297 vots, gairebé els mateixos que el PP (1.311). Hom podria considerar (insistim, són especulacions no científiques) que el vot vilanoví de la CUP es va repartir el 28-A entre el Front Republicà, ERC i En Comú Podem (i potser fins i tot algun a JxCat). Quant d’aquest vot podríem dir-ne “prestat” correspon a la CUP? No ho sabem. Però està clar que arribar als 4.421 vots (més del 16%) de 2015 els serà molt difícil als anticapitalistes.

I què hem de dir de l’aportació “personal” de cada candidat o candidata, o de cada equip de candidatura, a les municipals? Aquí sí que entra la subjectivitat de cadascú, i permetin-me que no em mulli excessivament. Cadascú té les seves simpaties i les seves preferències. El nas (com veuen, tot molt poc racional) ens diu, però, que Juan Luis Ruiz i Olga Arnau, Olga Arnau i Juan Luis Ruiz,  aporten més que resten als seus respectius partits. I no ens atreviríem a dir el mateix de la resta de candidats i candidates.

Algunes formacions, com Ciutadans, jugaran a fer prevaldre les qüestions de política general per davant de les locals. Ja ho estan fent. Aquesta setmana hem vist la candidata taronja Erika Quintero treient els llaços grocs de la reixa del Museu Balaguer, prometent a través de les xarxes socials que des de l’Ajuntament “garantirà la neutralitat de l’espai públic” . Aquest és el trumfo que eximiran a C’s, l’oposició al procés, l’anti-independentisme. Però els “indepes” també voldran que els aspectes nacionals es tinguin en compte en la votació local. ERC voldrà mantenir la mobilització del seu electorat, i ho farà amb missatges nacionals. Fins i tot el PSC ha entrat en aquest joc, sabedor que ara tenen vent de popa després del triomf de Sánchez. Tot el contrari del que està fent, per exemple, Albiol a Badalona, coneixedor que avui ser del PP és portar plom a les ales. Fins a quin punt la ciutadania “comprarà” aquests missatges nacionals o estatals, farà un vot ideològic o partidista i deixarà en un segon terme allò del que ara es tracta, d’escollir entre diferents projectes i lideratges per a la ciutat?

Vilanova en Comú incorpora l’exsecretari local de Podem, Iván Navarro

La candidatura Vilanova en Comú, una de les dues en què s’ha dividit l’espai dels comuns a Vilanova (l’altra és Som VNG, que el 2015 va obtenir dos regidors a l’Ajuntament), ha incorporat a la seva candidatura, en el número 12, l’exsecretari local del Cercle de Podem a Vilanova i la Geltrú, Iván Navarro, que el 2015 no va participar en la creació de la candidatura Som VNG per desavinences amb la manera com es van organitzar les primàries, i que aleshores no es va cansar de repetir que Podem no participava en aquella llista.

Vilanova en Comú busca rendibilitzar els resultats obtinguts per En Comú Podem a les eleccions generals a Vilanova. A favor seu té la marca, com també un equip jove que pot obtenir un bon resultat entre l’electorat de menys edat. En contra, la manca d’experiència municipal.

(Imatge extreta del perfil de Twitter de )

Tretze candidatures, tretze, a Vilanova, incloent l’UCIN d’Álvarez, Solucions (escissió del PP) i Vox

Per Guillem Mercader – Les previsions s’han superat. Si fa unes setmanes vaticinàvem fins a 11 candidatures municipals a Vilanova i la Geltrú, la realitat ha sobrepassat les expectatives i finalment són 13, sí, 13, les llistes que concorren a les eleccions del pròxim 26 de maig a la capital del Garraf. Ja es preveia, però s’ha confirmat: Francis Álvarez (exPP i exC’S, avui regidor no adscrit), encapçala la candidatura de la Unión de Ciudadanos Independientes (UCIN), partit situat al cantell de l’extrema dreta i que té implantació a diverses comunitats autònomes espanyoles, com Aragó, Castella i Lleó, La Rioja, Madrid i Castella-La Manxa. En aquesta última comunitat té un acord amb UPYD. Però no serà l’única candidatura d’aquest espectre ideològic extrem, perquè també es confirma la presentació a Vilanova de Vox, llista encapçalada per Jaume Torres Dolz. Les úniques referències que n’hem trobat a la xarxa són la seva inclusió a les llistes de Plataforma x Catalunya de Viladecans el 2011 i la participació en una empresa amb seu a Barcelona.

Però el mon de l’unionisme encara va més dividit enguany. A les conegudes candidatures de Ciutadans (Erika Quintero), Partit Popular (Carlos Remacha) i Ciutadania Activa (Carmen Reina, exC’s i avui regidora no adscrita) s’afegeix la de Solucions – El Partit de Tots, una escissió del PP liderada des de Sitges per l’antic president comarcal i regidor sitgetà dels populars, Ferran Llombart. Aquesta formació es presenta a Vilanova, Sitges, Sant Pere de Ribes i Canyelles. El cap de llista de Vilanova és Gerardo Fernández Guardia, vinculat a empreses del món de la construcció i l’hostaleria. En el número 2 hi figura Miquel Gatell i Carbó.

Per la seva banda, el PSC, de la mà de Juan Luis Ruiz, busca obtenir uns bons resultats aprofitant la popularitat del seu cap de llista i amb una candidatura molt continuista, on els cinc primers llocs estan ocupats per regidors i regidores actuals: a banda de Ruiz, Teresa Llorens, Gerard Llobet, Gisela Vargas i Miguel Ángel Iglesias.

En l’àmbit independentista, no hi ha hagut sorpreses i es presenten tres candidatures: Junts per Catalunya (Blanca Albà), Capgirem Vilanova i la Geltrú – CUP (Marta Jofra) i ERC (Olga Arnau).

El món dels comuns torna a estar dividit a la capital del Garraf, com ja va passar fa quatre anys. Som VNG, que agrupa militants de Podem però també independents i altres formacions com EUiA, estarà encapçalat per l’actual regidor Enver Aznar. I l’altra candidatura és Vilanova en Comú, que opta a obtenir representació. Està encapçalada per Gener Barjola, d’ICV (vegeu foto). Tots dos sectors dels comuns van iniciar un procés per anar plegats a les eleccions, però les negociacions no van fructificar, entre acusacions mútues de manipulació i anhels de protagonisme.  Vilanova en Comú tindrà a favor seu la marca, mentre que Som VNG podrà capitalitzar la seva presència a l’Ajuntament (va obtenir dos regidors el 2015).

Completa el panorama electoral local la candidatura de Convergents. La formació liderada a escala nacional per l’exconseller Germà Gordó està encapçalada a Vilanova per Esteve Bagué, mentre que en el número tres hi figura Àngel Giménez, líder de la comunitat gitana vilanovina.

Totes les candidatures del partit judicial de Vilanova i la Geltrú (que inclou el Garraf més Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls) han estat publicades aquest dimecres al Butlletí Oficial de la Província. Ara queden només quatre setmanes i  mitja per a les eleccions municipals. Abans, aquest diumenge, unes eleccions al Congrés que alguns voldran llegir en clau municipal, tot i que això sempre resulta perillós.

Què passarà a les eleccions municipals a Vilanova i la Geltrú? Falten sis setmanes

Per Guillem Mercader- Falten sis setmanes per a les eleccions municipals del pròxim 26 de maig. Abans, d’aquí a menys de 15 dies, tindrem eleccions al Congrés i al Senat espanyols. Això fa que les dues campanyes es barregin i els candidats locals i generals comparteixin mítings i actes. Això és el que ha passat aquesta setmana passada i el que tornarà a passar els pròxims dies. Els dos tipus de comicis es contaminen entre si i això complica encara més el fet de valorar la campanya de cada formació política i candidat en l’àmbit local.

Dijous passat Junts per Catalunya presentava la seva candidata a l’Alcaldia a Vilanova i la Geltrú, Blanca Albà, en un acte en què va estar acompanyada pel president de la Generalitat, Quim Torra, i per unes 250 persones més, a l’auditori de Neàpolis, que es veia ple. Albà va presentar en aquest acte els primers llocs de la seva llista municipal. Una candidatura de renovació total. Antoni Palacios, arquitecte i president de la Unió Ciclista Vilanova, és el número 2 escollit per Albà per acompanyar-la en la llista. I el número 3 també l’ocupa un independent, Jaume Carnicer, patró major de la Confraria de Pescadors vilanovina. No és fins als números 4 i 5 que hi tornem a trobar dos militants del PDeCAT, Quim Llamusí i Gemma Arana. La llista aporta, doncs, noms nous que fins ara no havien participat directament en política municipal. Completen del 6 al 13  el portaveu de Demòcrates a Vilanova, Ciscu Ortega; la directora de l’INS Lluch i Rafecas, Susanna Igual; el cap comarcal de la JNC Garraf, Aleix Ruiz; l’advocada animalista Laia García; la treballadora de l’INS Manel de Cabanyes Elàdia Soler; l’exregidor cubellenc i expresident comarcal d’Unió, Miquel Lara, l’estudiant Jan Butí, i la treballadora de l’administració Neus Brull. A l’acte es va llegir un missatge personal del President Carles Puigdemont, enregistrat durant la visita que la candidata Albà va fer  a Waterloo (Bèlgica)

Malgrat la seva manca d’experiència, la candidatura pot tenir oportunitats d’èxit. El PDeCAT, ara Junts per Catalunya, té un electorat força fidel a Vilanova. Els serà molt complicat repetir els resultats de 2015 (6 regidors i victòria de Neus Lloveras), però no està clar que pateixin una davallada tan important com alguns preveuen, especialment si Junts per Catalunya aconsegueix resistir el 28-A. La formació continua els seus actes aquesta Setmana Santa. Dimecres tindrà lloc l’acte central al Penedès de les eleccions al Congrés i al Senat, amb la presència de la candidata Laura Borràs en un míting al Teatre Principal de Vilanova (19 h.), on estarà acompanyada dels alcaldes de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, i d’Igualada, Marc Castells, a més de Blanca Albà.

Mentrestant, el PSC va portar divendres la candidata al Congrés (i ministra) Meritxell Batet a Can Papiol, en un acte on es va tornar a evidenciar la barreja entre les dues convocatòries. Batet va afirmar que les eleccions al Congrés són “el partit d’anada, la tornada serà el 26M i Vilanova i la Geltrú mereix un alcalde amb conviccions, valors i projecte”. La llista  dels socialistes per al 26 de maig no presenta gaires canvis en els primers llocs, on repeteixen els actuals regidors i regidores socialistes. Els socialistes fien bona part de les seves possibilitats a la personalitat i el grau de coneixement del candidat. A la resta de la candidatura s’aprecia un paper important del sindicalisme. De fet, el secretari general de la UGT al Garraf, Penedès i Anoia, Francesc Rica, va participar en l’acte de divendres amb Batet i Ruiz. Prèviament, la ministra del govern de Sánchez s’havia reunit amb la UGT a la Casa Mir.

En pròxims lliuraments d’aquesta sèrie preelectoral: Qui és la candidata de C´s a Vilanova i la Geltrú? La divisió de l’esquerra no independentista a la capital del Garraf. Bona Setmana Santa (encara colpits per les flames de Notre Dame).

Què passarà a les eleccions municipals a Vilanova i la Geltrú? Falten set setmanes

Per Guillem Mercader.– Vilanova i la Geltrú s’encamina cap a les eleccions municipals del 26 de maig (queden set setmanes per al dia dels comicis) amb un seguit d’incerteses i amb notícies d’última hora, com l’anunci de Quim Arrufat que no formarà part de la llista de Capgirem Vilanova i la Geltrú – CUP o la presentació dels primers llocs de les candidatures d’ERC i el PSC, dos dels partits que tenen més possibilitats d’assolir l’Alcaldia. Junts per Catalunya ho farà aquest dimecres 10 d’abril, en un acte que comptarà amb la presència del President de la Generalitat, Quim Torra, i la intervenció des de Waterloo del President Carles Puigdemont, tots dos acompanyant la candidata Blanca Albà. Al mateix temps, aquest dilluns Ciutadans confirmava Erika Quintero com a cap de llista per Vilanova.

Per ordre cronològic, divendres al vespre Quim Arrufat anunciava que no formaria part de la llista de Capgirem Vilanova – CUP, tot i que al gener s’havia aprovat que aniria de número quatre. Arrufat ho va explicar a l’assemblea celebrada el mateix divendres i després a través d’una carta que va fer pública a les xarxes socials: nega cap discrepància amb el projecte de Capgirem Vilanova – CUP, que considera que és “la millor aposta i la millor proposta per Vilanova i la Geltrú”, recorda que fa deu anys que va entrar en política i que ha cobert un cicle ‘molt intens i esgotador’ durant el qual ha estat regidor municipal, diputat al parlament, responsable de l’àrea internacional de la CUP, portaveu nacional i membre del secretariat nacional del partit. I afirma: “Necessito parar. Pensar. Observar. Escoltar. Treballar nous projectes, en altres àmbits. I donar pas així també a gent més que preparada que puja, que s’anima, que es compromet”. A més, afegeix que “noves responsabilitats familiars comencen tot just a caminar aquests dies. Cal sumar-hi nous reptes laborals, i també nous projectes que ja estan a l’olla per començar a coure’s”. La quarta posició l’ocuparà Jaume Aliaga, cooperativista de Som Energia.

Arrufat és conscient que la decisió arriba una mica tard, que ho podria haver pensat abans de l’anunci del passat gener. “Us demano disculpes greus i sinceres”, assegura. No és gens usual que un cop presentada públicament una candidatura, un dels seus integrants hi renunciï. Capgirem Vilanova- CUP ho atribueix a “circumstàncies personals”. Això no obstant, no es pot perdre de vista que en aquests moments la CUP s’ha vist sacsejada per la decisió d’un dels partits que la integren, Poble Lliure, de presentar-se a les eleccions espanyoles del pròxim 28 d’abril dins la candidatura Front Republicà. Dues situacions que suposen una sacsejada cap a les estructures de la CUP. Tot apunta que, a Vilanova, la marxa d’Arrufat pot perjudicar la candidatura que encapçalen Marta Jofra i Enric Garriga. Actualment, la formació anticapitalista té cinc regidors a l’Ajuntament. Aconseguirà mantenir-los?

Aquest cap de setmana s’han presentat també els primers 12 noms de la candidatura d’ERC, que encapçala Olga Arnau. Poques sorpreses i continuïtat a la llista dels republicans. En els quatre primers llocs de la llista figuren els actuals quatre regidors municipals: la mateixa Olga Arnau, Jordi Medina, Adelaida Moya i Xavier Serra. La resta de candidats fins a arribar al número 12 són Conxi Martínez (vinculada al món empresarial),  Adrià Guevara (cap de llista del Jovent Republicà), Oriol Huguet (metge d’atenció primària), Lojaina Maftouh (politòloga i treballadora social), Ignasi Gimeno (enginyer), Pilar Contreras (directora general de Centres Privats i Concertats de la Generalitat) i Eduard Gutiérrez (formador europeu en comunicació i social media).

ERC aspira a guanyar les eleccions. En paraules d’Olga Arnau, l’equip republicà “farà possible que la ciutat comenci a fer un gir i es converteixi en pionera dels valors republicans”. Arnau ha posat èmfasi en la importància que “ERC sigui molt forta a Vilanova i la Geltrú”, per tal de poder continuar desplegant la “gran tasca que ERC ha fet aquests darrers 10 mesos al govern municipal”.

Integrants de la candidatura del PSC a les municipals

El PSC, per la seva banda, va presentar diumenge una candidatura en què els cinc primers llocs coincideixen amb els cinc regidors que els socialistes tenen en aquests moments a Vilanova: Juan Luis Ruiz, Teresa Llorens, Gerard Llobet. Gisela Vargas i Miguel Ángel Iglesias. Poques novetats, perquè els números sis i set de la llista són per a dos militants destacats del partit, el professor de secundària Julio Ruiz, i l’actual coordinadora de grup municipal, Susana Sanahujes. Podríem dir que és una candidatura de partit, de tancar files. Els primers independents a la llista els trobem a partir del lloc 14. I també una llista amb una bona presència de sindicalistes de la UGT. En definitiva, els socialistes surten amb tot el que tenen.

L’altra notícia de la setmana ha estat la confirmació, aquest dilluns, que l’advocada Erika Quintero (casada i amb dos fills) serà la cap de llista de Ciutadans a Vilanova i la Geltrú. Era una decisió que ja es preveia des de feia molts mesos, quan Quintero va començar a assistir com a públic als plens municipals i va ser nomenada responsable de Política Municipal de la formació taronja a escala local. La candidata diu que vol mobilitzar els 9.931 electors que van donar el seu vot a C’s a les eleccions al Parlament de desembre de 2017 a Vilanova per aconseguir “el canvi que tant es necessita a Vilanova”.

Erika Quintero, cap de llista de C’s per Vilanova

El paper que pugui fer el partit de Rivera a les municipals és ara com ara una altra de les incògnites. Podrà acostar-se a la victòria que va assolir el 21-D? Aconseguirà concentrar el vot de dreta i unionista i deixar el Partit Popular sense representació? Hi haurà finalment una candidatura de la ultradreta, ja sigui a través del partit UCIN (al que sembla estar vinculat l’exregidor de C’s Francis Álvarez) o directament de Vox? Quina incidència tindrà la candidatura de la també exregidora de C’s Carmen Reina, que es presenta amb el nom de Ciutadania Activa?

(Continuarà)

 

 

Cacera de bruixes al ‘Polònia’

Per Guillem Mercader.– Podria començar aquest article com desenes de tuits que he llegit aquests dies: “No m’agrada el contingut del tuit…”, “És cert que és masclista…”, però no ho penso fer. No, perquè he de reconèixer que el tuit em va agradar. Sí, escolti’m, ho reconec, què passa? Igual que vaig riure amb el de la Lamela. Potser és la sàtira vilanovina, avui que és l’Arrivo s’escau recordar-ho. He llegit Sermons de Carnestoltes o Versots dels Diables molt més durs que el twitter (que dirien els fiscals) de Toni Albà sobre l’Arrimadas. I fins i tot gags del “Polònia” que, amb la pell molt fina, es podrien qualificar d’ofensius. Els mateixos de C’s s’han queixat reiteradament d’aquest espai humorístic. Fa poc la mateixa Arrimadas deia que Polònia humiliava els castellanoparlants. Per cert, convertir la dirigent de C’s en una nina Barbie era masclisme?

No entenc aquesta decisió de Minoria Absoluta si no és per la pressió dels seus clients. Els Soler, Escribano i companyia s’haurien de replantejar, si aquest és el cas, si val la pena cedir a la censura i perdre un valor com en Toni Albà o si, en canvi, és preferible mantenir la dignitat, encara que això et suposi perdre algun contracte. La productora catalana, recordem-ho, no només treballa per a TV3. Canals com Cuatro, DMAX, Viajar, també formen part de la seva clientela. Estem davant d’una nova claudicació de les empreses catalanes? O d’algunes d’elles? No veig Mediapro, per exemple, abaixant-se els pantalons d’aquesta manera.

No som perfectes, ja ho sabem. Tampoc en Toni Albà. I podem estar d’acord amb ell o no, ens pot agradar més o menys com a actor (a mi em sembla un dels grans en el seu estil, una miqueta per sota del gran Pepe. Per cert, què hauria dit el Rubianes d’aquesta represàlia?). Però això de les caceres de bruixes crèiem que havia passat a millor vida. Ja veiem que no, que els poderosos encara tenen la mà molt llarga.

Ànims al Toni. Els qui el coneixen saben com és. I en tenim proves, com el cas d’aquesta noia que s’ha vist obligada a explicar coses molt personals per defensar-lo. Endavant!

 

Unes 2.000 persones, a la concentració comarcal de la vaga del 21-F a Vilanova i la Geltrú

Unes 2.000 persones han participat aquest dijous al migdia en la concentració comarcal convocada per sindicats i organitzacions sobiranistes a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, on s’han donat cita també veïns de Sitges, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Canyelles i Olivella. Durant la protesta s’han llegit diversos manifests unitaris en favor de la República Catalana i els drets socials i polítics, i la concentració ha acabat amb tots els concentrats corejant Els Segadors.

Malgrat l’èxit de la concentració, la vaga general convocada per a aquest dijous ha tingut més aviat poca incidència a la comarca. La circulació de trens entre Vilanova i Sitges ha estat interrompuda a primera hora del matí a causa del tall de les vies per part de manifestants. Als centres comercials i de serveis, la vaga ha passat gairebé inadvertida. Molt pocs comerços han tancat aquest dijous. La incidència ha estat més important en el sector educatiu, tot i que més per la no assistència dels alumnes.

Benvinguts i benvingudes a aquest espai sense pretensions!

Hola. Us dono la benvinguda a aquest nou espai de reflexió personal i d’informació local. Després del tancament del Diari de Vilanova el maig de 2017 i del seu substitut, el DV, el 2018, em vaig plantejar crear un bloc informatiu, El Vilanoví, que donés sortida a la meva inquietud per la informació local i que també tingués alguna mena d’utilitat per als qui tinguessin la paciència de llegir-lo. Durant sis mesos vam aconseguir 83 subscriptors i vam donar una informació periòdica interessant. Però d’això no es viu.

La meva incorporació a la Fundació Sant Antoni Abat com a responsable de Comunicació i de Captació de Fons ha suposat l’inici d’un camí molt il·lusionant i ple de reptes personals. I és un camí també de molta dedicació, com no pot ser d’una altra manera. Per això vaig decidir tancar El Vilanoví (www.elvilanovi.cat), que un dia d’aquests s’esvairà com llàgrimes en la pluja (que diria el Roy de “Blade Runner”) i aprofitar la plataforma que ens ofereix VilaWeb per no tancar definitivament el meu canal de comunicació amb l’actualitat local del Garraf i del Penedès.

Us convido, doncs, a aquesta nova aventura. En aquest bloc no només parlaré de política, o de temes locals, sinó que aniré penjant també qüestions que tinguin a veure amb la filantropia i les entitats socials. Un espai sense cap mena de pretensió. Comencem?