EL VILANOVÍ

Per Guillem Mercader – L’expressió s’atribueix a Juli Cèsar quan, desafiant l’autoritat del Senat romà, va travessar el Rubicó i va entrar a Itàlia des de la Gàl·lia. Literalment vol dir: “el dau ja ha estat tirat”. Ja no hi ha marxa enrere. S’han repartit les cartes i el que ara fem o no fem ja no tindrà importància de cara al resultat final. L’elector està acabant de desfullar la margarida. Posin vostès el tòpic que vulguin. El cert és que aquest divendres acaba la campanya electoral i que els partits i candidatures que es presenten a les eleccions municipals (a Vilanova, 13), posen punt final a la carrera frenètica (bé, per a alguns més intensa que per a altres) que van començar ja fa unes quantes setmanes.

Seguint amb el símil romà, els càrrecs més semblants als nostres actuals regidors i alcaldes eren, a l’antiga Roma, els censors (encarregats del cens), els duumvirs i els edils (que controlaven mercats, pesos i mesures, negocis, jocs, etc.). Però per sobre d’aquests, o paral·lelament, existia el tribú de la plebs, el defensor dels més desfavorits. Una característica de la seva tasca era que casa seva havia d’estar sempre oberta, de dia i de nit, per atendre qualsevol ciutadà que se sentís agredit. Aquest és el personatge que a nosaltres ens ve al cap quan pensem en els candidats a les municipals. Algú que es passa el dia, i part de la nit, parlant amb gent, fent-se veure, rebent i visitant tothom. A l’antiga Roma el càrrec es va corrompre i va deixar de defensar els més humils per plegar-se als poderosos. “Ahí lo dejo”, que diria el senyor Boye.

I en aquesta tessitura tots els partits intenten eixamplar els seus contactes durant la campanya. Els socialistes són els més hàbils en aquesta tasca d’arribar a tot arreu i, si repassem l’activitat del seu candidat, podem concloure que veritablement “s’ho curren”. Actes sectorials (esport, sindicalisme, cultura, via pública, etc.) i també actes de barri es combinen en la ben estructurada campanya del PSC local, que va congregar entre 350 i 400 persones en el seu acte central a l’annex al pavelló Isaac Gálvez. Els socialistes busquen desactivar les possibilitats de victòria d’ERC, amb missatges del tipus: “ERC sembla que ja ho ha confirmat: pactarà amb la CUP i amb SOM VNG. Aquest serà el govern del NO a tot. El govern que aturarà la ciutat”. La lluita és ferotge.

ERC, per la seva banda, malgrat que no ha portat a terme una campanya tan exhaustiva com el PSC, busca concentrar el vot independentista en la seva candidata a l’Alcaldia, Olga Arnau. Els republicans afirmen que “no tenim cap pacte amb cap força política. Treballem per guanyar les eleccions i treure el màxim de representació. Ser la llista més votada és l’única garantia d’un govern republicà a VNG”.  També es mostren segurs que “si Esquerra  no és la llista més votada, ho serà el PSC”, en un intent de polaritzar el vot i convertir-se en el vot útil per aturar els socialistes.

Però hi ha altres actors en el tauler. Junts per Catalunya, amb Blanca Albà al capdavant, intentarà donar la sorpresa diumenge, malgrat que les seves perspectives són a la baixa. La marxa de Neus Lloveras és una llosa molt pesada. L’efecte que pot tenir la coincidència amb les eleccions europees i els bons resultats que esperen que obtingui la candidatura de Carles Puigdemont (Lliures per Europa) els conviden a l’esperança. I, en els últims dies de la intensa campanya que ha protagonitzat Albà, afirmen que “l’única manera de garantir que no guanya el 155 a Vilanova i la Geltrú és amb la unitat de l’independentisme i l’única manera de garantir aquesta unitat és no excloure ningú, com volen fer alguns”.

Capgirem – CUP ha fet una campanya eminentment explicativa del seu programa de govern i aspiren a governar la ciutat per primer cop. L’èxit de convocatòria del seu acte central a la plaça de les Neus indica que han aconseguit mobilitzar el seu electorat, però està per veure quin és el seu volum real. Tenen clar, però, que no volen governar amb els qui consideren part del passat i responsables de la situació de la ciutat, el PSC i Junts per Catalunya.

C’s, que aspira a incrementar la seva representació a Vilanova (el 2015 va aconseguir dos regidors), tot i presentar una candidata poc coneguda, Erika Quintero, i fer una campanya modesta (que s’ha centrat en la presència al carrer a través de cartells i passejades). Som VNG es disputa en aquestes eleccions la representació de l’espai dels comuns amb Vilanova en Comú. Novament aquest sector es presenta dividit, com ja va passar fa quatre anys, i això pot passar factura a les dues candidatures.