La campanya electoral de les municipals a Vilanova i la Geltrú és en plena efervescència i comença a dibuixar quins poden ser els pactes de govern després del 26 de maig. Quan queden tan sols dotze dies per als comicis locals, a la capital del Garraf el PSC i ERC estan convençuts que un dels dos partits guanyarà les eleccions i, per tant, tindrà moltes possibilitats d’aconseguir l’Alcaldia. Però amb qui podria pactar cada un d’ells?
Els socialistes, malgrat les bones vibracions que estan rebent durant la campanya, defugen l’eufòria i es mostren prudents. Saben que ERC va guanyar a les generals a Vilanova per primera vegada a la història i que els republicans tenen el vent de cara, però confien en la influència del seu candidat, Juan Luis Ruiz. “Tenim possibilitats però cal ser molt prudents. Les sensacions a vegades no responen a la realitat”, explica una destacada font socialista local. Però no eviten una certa satisfacció: “Estem motivats. La gent està molt bé amb nosaltres. Ens reconeixen la feina i el treball fet. Estem contents . A l’acte de dissabte érem més de 250 persones”. El PSC va presentar la seva candidatura en un míting als jardins de Can Papiol. Els socialistes saben que només els val la victòria, perquè els serà difícil bastir una majoria alternativa si ERC guanya el dia 26 a Vilanova. La CUP ja ha afirmat que no vol governar amb els qui considera “responsables” de l’actual situació de la ciutat, el PSC i l’antiga CiU (ara Junts per Catalunya).
A ERC també tenen la percepció que la victòria és cosa de dos: “la pugna és en ser la llista més votada i aquí ens ho juguem ERC o el PSC. Per tant, ERC esdevé la llista útil del sector independentista”, comenten des del partit republicà. Són conscients que qui guanyi tindrà moltes possibilitats de governar. I afegeixen una dada: “hi ha moltes llistes que potser no aconseguiran representació i això pot influir en el repartiment d’escons final”. De fet, això podria fer desempatar en nombre de regidors els dos primers classificats. Sigui com sigui, ERC ho té més fàcil per bastir una majoria estable, sumant la CUP i els comuns (siguin Som VNG o VNG en Comú, les dues candidatures en què es divideix aquest sector de l’electorat).
Els republicans van celebrar el míting d’inici de campanya el mateix divendres 10, a la plaça de la Peixateria, amb el vicepresident del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, i quan encara no s’havien iniciat definitivament les hostilitats amb Junts per Catalunya, com ha passat els últims dies. Veurem si aquesta pugna en el món independentista té alguna translació a escala local.
Tothom sembla enterrar les possibilitats de Blanca Albà i Junts per Catalunya en aquestes eleccions. És cert que l’actual regidora d’Esports i Serveis Socials, com ella mateixa diu, té la cursa més important de la seva vida, i nosaltres afegiríem la més complicada. Substituir una alcaldessa consolidada com Neus Lloveras des d’una posició de relativa feblesa municipal (quatre regidors després de la marxa dels antics representants d’Unió) no és tasca fàcil. A més, les innegables qualitats d’Albà com a gestora són poc conegudes entre el gran electorat, que moltes vegades es queda més amb la simpatia que pugui generar una persona que amb la seva capacitat de treball. Però des d’El Vilanoví ens resistim a creure que el món postconvergent pugui convertir-se en residual, després d’haver governat la ciutat durant tants anys. Està per veure. La formació fa el seu acte central de campanya aquest divendres 17, amb Jaume Alonso-Cuevillas, Neus Lloveras i la mateixa Blanca Albà, a dos quarts de vuit del vespre als jardins de Can Papiol.
Per a la CUP, aquestes, les municipals, són les seves eleccions. No es presenten a les espanyoles ni a les europees, i ara fins i tot hi ha veus dins de la formació que es qüestionen les catalanes. De fet, la C de CUP és de Candidatures. De candidatures municipalistes, és clar. Com sempre, els cupaires estan fent una campanya potent a les xarxes socials, amb vídeos de gran qualitat. El problema de la CUP a Vilanova és que ve d’uns resultats extraordinaris el 2015, amb cinc regidors i una situació política que avui no els és tan favorable a escala nacional, on els vents juguen més a favor d’ERC i, després de l’enèsima resurrecció de Puigdemont, fins i tot de Junts per Catalunya. A favor de la CUP juga la penetració en el món juvenil alternatiu i el fet que continua explotant la seva ideologia antisistema, de protesta i rebuig a l’statu quo. Després de quatre anys amb cinc regidors/regidores i una influència minsa en el dia a dia municipal, la CUP vilanovina diu ara que vol governar, que està preparada per fer-ho. Pot pagar, però, aquesta irrellevància en la legislatura i el fet de presentar una llista potser massa de consum propi, per als convençuts. Ha presentat, però, una proposta consistent basada en nou projectes concrets per a la ciutat.
I què dir del món dels comuns? Som VNG, que lidera Enver Aznar, ha creat un ecosistema propi, amb gent de Podem, d’EUiA, de les lluites per l’habitatge digne, gent mobilitzada tota la seva vida, però on també s’han colat uns quants elements que poden fer dubtar alguns electors. No veiem aquest sector prou ampli per fer créixer els dos regidors que ara tenen. Més tenint en compte que els comuns van dividits i que l’altra part, VNG en Comú, explota la seva identificació amb BCN en Comú i Ada Colau. Són dos mons que s’entrecreuen, perquè una de les candidates de BCN en Comú, la vilanovina Lucía Martín, participa el diumenge 19 en un acte de Som VNG als jardins Francesc Macià (paella popular). La mare de Martín, Maria Xose González, forma part de la llista municipal de Som VNG, formació que ha afegit el cognom Podem a la seva denominació.
Des de VNG en Comú, per la seva banda, afirmen tenir “bones sensacions, estem fent una campanya boca-orella parlant amb tothom, i hem configurat una llista plural que abraça molts entorns diferents”. Si això serà suficient perquè la llista que encapçala Gener Barjola aconsegueixi entrar a l’Ajuntament és una incògnita.
Mentrestant, la dreta també concorre dividida als comicis, cosa que els pot perjudicar molt. C’s ha fet un esprint i s’ha gastat molts diners per donar a conèixer la seva candidata vilanovina, l’advocada Erika Quintero, que ja va presentar la seva llista fa dies en un acte al Museu Balaguer (acompanyat de la inevitable retirada de llaços grocs) i que manté presència al carrer, en la vela taronja del partit, en passejades per la ciutat, o en desenes de banderoles amb la imatge de la candidata. Cal veure si la formació aconsegueix que els seus votants a les eleccions al Parlament (van guanyar a Vilanova el 21-D) i al Congrés confiïn també en ells a les municipals. No serà fàcil.
El Partit Popular aspira a mantenir-se a Vilanova, després de la desfeta de les generals del 28-A. Una disminució de la participació i la recuperació d’una part del vot que va anar a parar a Vox podria fer que aconseguissin aquest objectiu. Els populars han apostat també a Vilanova per la imatge del seu candidat, Carlos Remacha, que apareix al cartell de campanya “mullant-se” amb l’aigua fins als turmells. Busquen una imatge poc política i centrada en la bonhomia del seu candidat. La prova que Remacha cau bé és que fins i tot els memes d’Internet el tracten carinyosament, amb paròdies que podrien considerar-se amables. Veurem si això serà suficient per aconseguir el 5% necessari per entrar a l’Ajuntament.
Ciutadania Activa, el partit de l’exregidora de C’s Carmen Reina, ha fet una campanya modesta centrada sobretot en el mal estat de l’espai públic (sens dubte un dels punts febles de la ciutat). A l’altre cantó, UCIN, que lidera el també ex-C’s Francis Álvarez, fa propostes estrambòtiques com la creació d’un parc d’atraccions amb una gran nòria (al principi crèiem que era una fake new però no, la realitat supera la ficció). Més irrellevància encara semblen tenir les altres dues llistes que es presenten a VNG: els independents de Solucions, un partit fundat per l’expresident comarcal del PP, Ferran Ignasi Llombart; i Vox, que a Vilanova presenta una llista fantasma amb candidats forans.
