EL VILANOVÍ

Per Guillem Mercader – Avui fa un any que vaig iniciar una nova etapa professional a la Fundació Sant Antoni Abat, de Vilanova i la Geltrú. Per a mi, un periodista de Redacció durant 31 anys, ha estat un període de canvi radical. Un cop consumat el tancament del Diari de Vilanova (en diverses fases), a finals d’abril de 2018, m’endinsava en un món desconegut per a mi: el del funcionament intern de les entitats socials, concretament el d’una fundació local. Han estat, doncs, dotze mesos d’aprenentatge dels quals n’he extret algunes conclusions que voldria compartir amb els lectors d’aquest bloc.

En primer lloc, la immensa qualitat humana que atresora aquest sector. He vist i experimentat que molts dels professionals que treballen en el tercer sector o en entitats socials, com també els voluntaris, tenen una concepció de la vida i de l’activitat laboral que ultrapassa els afanys i neguits d’un mateix, per endinsar-se en com ajudar els altres. Ara se’n diu “empatitzar”. Mai no havia vist una concentració tan gran d’empatia, tant entre els meus companys com en els responsables d’altres entitats i en els estudiants del postgrau de fundraising de la Universitat de Barcelona que he tingut la sort de cursar. Són gent d’una pasta especial, d’una humanitat fora de mida i amb una capacitat increïble de posar-se en la pell dels més desfavorits. A més, no únicament amb un objectiu caritatiu o assistencialista, sinó amb la voluntat de transformar les vides dels qui ho passen malament, promovent al màxim l’autosuficiència dels qui en l’argot anomenem “usuaris”, en definitiva, persones que necessiten ajut.

En segon lloc, he constatat les dificultats que tenen les entitats locals o de mida reduïda per donar-se a conèixer i arribar a la consecució de fons per als seus projectes. Molts cops no disposen de prou recursos per realitzar una tasca continuada de comunicació o de captació de diners o altres recursos, i això limita les seves accions, cosa que, finalment, va en contra dels beneficiaris. I, en aquest mateix àmbit de la captació, també he pogut notar com alguns temes causen un cert rebuig entre la ciutadania en general. Per exemple, costa menys -i perdonin el que pot semblar frivolitat, però és una realitat- recaptar diners per als tractaments oncològics per a infants que, posem per cas, per acompanyar la gent gran, o per ajudar persones que surten al de la presó i intenten refer les seves vides. Dins del món de la captació de fons o “fundraising”, la “competència” també existeix. Segurament no amb la virulència del mercat convencional, però està clar que el conjunt de donants i el pastís de donacions és el que és, i es reparteix entre les diferents causes. Potser no volem acceptar que tots, si tenim sort, arribarem a vells i agrairem la companyia i el suport. O que cometre un error no pot condemnar una persona de per vida. Igualment, trobem la dicotomia entre l’ajut a l’exterior i la solidaritat interna. Dos mons que han de compartir un mateix gruix de donants.

En aquest any he après moltes coses. He tingut bons i bones mestres. He après que la ciutadania, per regla general, vol ser solidària, però molts cops no troba la manera ni la causa que el motiva. He constatat (això ja ho sabia, de fet) que també hi ha gent maleducada o en què no es pot confiar, però ja s’ho faran. Em quedo amb tantes coses positives com he viscut: la solidaritat, la tasca ingent del voluntariat, la gestió ferma i insubornable, etc. Continuarem treballant!

Per Guillem Mercader – Ja ho vam dir en aquest bloc. El PSC i ERC arribaven molt empatats a les eleccions. Qualsevol dels dos podia guanyar, i la moneda s’ha decantat per només 66 vots de diferència a favor dels socialistes. Una victòria, però, que potser no serà suficient perquè Juan Luis Ruiz assoleixi l’Alcaldia. Tot dependrà de si ERC aconsegueix sumar 13 vots per a la seva candidata, Olga Arnau, i desbancar així la llista més votada. Si no és capaç de fer-ho, quedaria proclamada la llista més votada, és a dir, la dels socialistes.

En les primeres declaracions i gestos públics, s’ha vist Olga Arnau convençuda d’aconseguir l’Alcaldia. Fins i tot s’han publicat imatges dels representants d’ERC, Capgirem-CUP i Som VNG felicitant-se i celebrant conjuntament els resultats, com aquestes significatives imatges de la seu de l’Agrupació de Balls Populars, on ERC seguia la nit electoral, difoses per Eix Diari:

ELECCIONS MUNICIPALS 2019. Els candidats d' @ERCVng , @CapgiremVNGCUP i @somVNG celebren plegats els resultats electorals i obren la porta a un pacte d'esquerres a l' @ajuntamentvng pic.twitter.com/8RwdwHNhQJ

— Eix Diari (@eixdiari) May 26, 2019

El problema és que ERC, Capgirem-CUP i Som VNG no sumen la majoria suficient per desbancar el PSC. Necessiten a JxCat. La formació de Carles Puigdemont, tot i la important patacada (dels 6 regidors de l’antiga CiU han passat a 3), té la clau de l’Alcaldia. I és de preveure que voldran entrar al govern municipal. De fet, sempre han apostat per una candidatura conjunta de l’independentisme i fins i tot estaven disposats a cedir el número 1 d’aquesta hipotètica llista. Però aquest dilluns no semblaven gaire contents per les imatges vistes diumenge:

🗣️ Des del primer moment ja vàrem alertar d'un pacte ja fet, i se'ns va reiterar que no existia i que era pur electoralisme.

👉🏼 Aquestes imatges són de la nit electoral d'ahir, que cadascú jutgi ⤵️ https://t.co/6Diyd9Rd4I

— PDeCAT Vilanova i la Geltrú (@PD_Vilanova) May 27, 2019

L’independentisme suma, però caldrà veure com es resolen les contradiccions entre les tres forces. La CUP sempre ha mantingut que no pactarà amb els partits que han governat la ciutat ininterrompudament des de 1979 (PSC i CiU). Però, d’altra banda, tota la seva campanya s’ha centrat a arribar al govern municipal. Què passarà amb temes on hi ha discrepàncies entre les tres formacions independentistes, com l’Eixample Nord o la política comercial? Ho sabrem en les pròximes setmanes. Els ajuntaments es constitueixen el pròxim dissabte 15 de juny.

Altres inputs d’aquestes eleccions són el creixement moderat de C’s, que passa de dos a tres regidors; el manteniment de Som VNG-Podem, que conserva els seus dos representants, i el fracàs de Vilanova en Comú, que disputava aquest espai a Som i que no ha arribat al 5% necessari per obtenir representació; i la desaparició del PP de l’Ajuntament vilanoví. Altres formacions com les dels regidors no adscrits Carmen Reina  i Francis Álvarez (tots dos ex-C’s) s’han quedat encara més lluny d’entrar a l’Ajuntament, com era de preveure.

Resultats electorals a Vilanova i la Geltrú: cliqueu aquí.

D’altra banda, al conjunt del Garraf els  lideratges forts han obtingut el suport de la ciutadania. A Sant Pere de Ribes, la socialista Abigail Garrido s’ha imposat clarament i recupera la majoria absoluta per al PSC. A Canyelles, Rosa Huguet (Junts) obté ni més ni menys que 10 dels 11 regidors municipals. A Cubelles, l’alcaldessa Rosa Fonoll (Unitat Cubellenca) guanya clarament, tot i  que sense majoria absoluta. I a Olivella, Marta Verdejo (PSC) també es fa amb la majoria absoluta. Quatre dones alcaldesses que revalidaran el seu càrrec. (

A Sitges, la cosa és més complicada, ja que ERC ha guanyat les eleccions amb 4 regidors, els mateixos que ha obtingut Junts x Cat. Tot sembla apuntar a un pacte de govern entre aquestes dues formacions, però hauran de negociar amb algunes de les altres set candidatures que han obtingut representació en un ajuntament encara més fragmentat que el del 2015, on ja hi havia vuit formacions.

Per Guillem Mercader – L’expressió s’atribueix a Juli Cèsar quan, desafiant l’autoritat del Senat romà, va travessar el Rubicó i va entrar a Itàlia des de la Gàl·lia. Literalment vol dir: “el dau ja ha estat tirat”. Ja no hi ha marxa enrere. S’han repartit les cartes i el que ara fem o no fem ja no tindrà importància de cara al resultat final. L’elector està acabant de desfullar la margarida. Posin vostès el tòpic que vulguin. El cert és que aquest divendres acaba la campanya electoral i que els partits i candidatures que es presenten a les eleccions municipals (a Vilanova, 13), posen punt final a la carrera frenètica (bé, per a alguns més intensa que per a altres) que van començar ja fa unes quantes setmanes.

Seguint amb el símil romà, els càrrecs més semblants als nostres actuals regidors i alcaldes eren, a l’antiga Roma, els censors (encarregats del cens), els duumvirs i els edils (que controlaven mercats, pesos i mesures, negocis, jocs, etc.). Però per sobre d’aquests, o paral·lelament, existia el tribú de la plebs, el defensor dels més desfavorits. Una característica de la seva tasca era que casa seva havia d’estar sempre oberta, de dia i de nit, per atendre qualsevol ciutadà que se sentís agredit. Aquest és el personatge que a nosaltres ens ve al cap quan pensem en els candidats a les municipals. Algú que es passa el dia, i part de la nit, parlant amb gent, fent-se veure, rebent i visitant tothom. A l’antiga Roma el càrrec es va corrompre i va deixar de defensar els més humils per plegar-se als poderosos. “Ahí lo dejo”, que diria el senyor Boye.

I en aquesta tessitura tots els partits intenten eixamplar els seus contactes durant la campanya. Els socialistes són els més hàbils en aquesta tasca d’arribar a tot arreu i, si repassem l’activitat del seu candidat, podem concloure que veritablement “s’ho curren”. Actes sectorials (esport, sindicalisme, cultura, via pública, etc.) i també actes de barri es combinen en la ben estructurada campanya del PSC local, que va congregar entre 350 i 400 persones en el seu acte central a l’annex al pavelló Isaac Gálvez. Els socialistes busquen desactivar les possibilitats de victòria d’ERC, amb missatges del tipus: “ERC sembla que ja ho ha confirmat: pactarà amb la CUP i amb SOM VNG. Aquest serà el govern del NO a tot. El govern que aturarà la ciutat”. La lluita és ferotge.

ERC, per la seva banda, malgrat que no ha portat a terme una campanya tan exhaustiva com el PSC, busca concentrar el vot independentista en la seva candidata a l’Alcaldia, Olga Arnau. Els republicans afirmen que “no tenim cap pacte amb cap força política. Treballem per guanyar les eleccions i treure el màxim de representació. Ser la llista més votada és l’única garantia d’un govern republicà a VNG”.  També es mostren segurs que “si Esquerra  no és la llista més votada, ho serà el PSC”, en un intent de polaritzar el vot i convertir-se en el vot útil per aturar els socialistes.

Però hi ha altres actors en el tauler. Junts per Catalunya, amb Blanca Albà al capdavant, intentarà donar la sorpresa diumenge, malgrat que les seves perspectives són a la baixa. La marxa de Neus Lloveras és una llosa molt pesada. L’efecte que pot tenir la coincidència amb les eleccions europees i els bons resultats que esperen que obtingui la candidatura de Carles Puigdemont (Lliures per Europa) els conviden a l’esperança. I, en els últims dies de la intensa campanya que ha protagonitzat Albà, afirmen que “l’única manera de garantir que no guanya el 155 a Vilanova i la Geltrú és amb la unitat de l’independentisme i l’única manera de garantir aquesta unitat és no excloure ningú, com volen fer alguns”.

Capgirem – CUP ha fet una campanya eminentment explicativa del seu programa de govern i aspiren a governar la ciutat per primer cop. L’èxit de convocatòria del seu acte central a la plaça de les Neus indica que han aconseguit mobilitzar el seu electorat, però està per veure quin és el seu volum real. Tenen clar, però, que no volen governar amb els qui consideren part del passat i responsables de la situació de la ciutat, el PSC i Junts per Catalunya.

C’s, que aspira a incrementar la seva representació a Vilanova (el 2015 va aconseguir dos regidors), tot i presentar una candidata poc coneguda, Erika Quintero, i fer una campanya modesta (que s’ha centrat en la presència al carrer a través de cartells i passejades). Som VNG es disputa en aquestes eleccions la representació de l’espai dels comuns amb Vilanova en Comú. Novament aquest sector es presenta dividit, com ja va passar fa quatre anys, i això pot passar factura a les dues candidatures.

Per Guillem Mercader – Quan escrivim aquest post falten poc més de tres setmanes per a les eleccions municipals del 26 de maig. Els nervis comencen a aflorar entre les candidatures i el resultat de les eleccions espanyoles a Vilanova i la Geltrú indica un frec a frec entre ERC i el PSC per la primera posició. Gairebé un empat tècnic (9.603 / 9.295 a favor dels republicans. Menys d’un punt en percentatge). Uff!

Ja sabem que no s’ha de fer, perquè les dues eleccions són diferents, les candidatures que s’hi presenten són diferents, la participació també serà diferent (segurament força més baixa a les municipals, després del 77,5% de les generals), la motivació del vot serà diferent, etc. etc. Però tots els partits ho han fet. Han calculat, amb els resultats de diumenge 28 d’abril, com quedaria l’Ajuntament vilanoví. I ens dona un empat a 7 regidors entre ERC, en primer lloc, i PSC, en segon. Ciutadans obtindria 3 regidors i Junts per Cat, 3 més. En Comú Podem (que en realitat a les municipals està dividida en dues candidatures, Som VNG i Vilanova en Comú)  disposaria de 5 regidors. El PP no obtindria representació, ni tampoc Vox. Repetim: és un joc, una combinació impossible, però tothom l’ha feta perquè sí que dona algunes pistes.

Hi ha dos elements principals que diferencien els dos tipus d’eleccions, a banda del fet cabdal que les candidatures no són les mateixes (per exemple, la CUP no es presenta a les generals): el vot prestat i l’aportació en vots del cap de llista i la candidatura. No es presentaven els cupaires al Congrés espanyol, però sí que ho va fer Front Republicà, al qual donava  suport a escala nacional una part de la CUP. I la formació de Dante Fachín va obtenir a Vilanova i la Geltrú, sense pràcticament fer campanya, 1.297 vots, gairebé els mateixos que el PP (1.311). Hom podria considerar (insistim, són especulacions no científiques) que el vot vilanoví de la CUP es va repartir el 28-A entre el Front Republicà, ERC i En Comú Podem (i potser fins i tot algun a JxCat). Quant d’aquest vot podríem dir-ne “prestat” correspon a la CUP? No ho sabem. Però està clar que arribar als 4.421 vots (més del 16%) de 2015 els serà molt difícil als anticapitalistes.

I què hem de dir de l’aportació “personal” de cada candidat o candidata, o de cada equip de candidatura, a les municipals? Aquí sí que entra la subjectivitat de cadascú, i permetin-me que no em mulli excessivament. Cadascú té les seves simpaties i les seves preferències. El nas (com veuen, tot molt poc racional) ens diu, però, que Juan Luis Ruiz i Olga Arnau, Olga Arnau i Juan Luis Ruiz,  aporten més que resten als seus respectius partits. I no ens atreviríem a dir el mateix de la resta de candidats i candidates.

Algunes formacions, com Ciutadans, jugaran a fer prevaldre les qüestions de política general per davant de les locals. Ja ho estan fent. Aquesta setmana hem vist la candidata taronja Erika Quintero treient els llaços grocs de la reixa del Museu Balaguer, prometent a través de les xarxes socials que des de l’Ajuntament “garantirà la neutralitat de l’espai públic” . Aquest és el trumfo que eximiran a C’s, l’oposició al procés, l’anti-independentisme. Però els “indepes” també voldran que els aspectes nacionals es tinguin en compte en la votació local. ERC voldrà mantenir la mobilització del seu electorat, i ho farà amb missatges nacionals. Fins i tot el PSC ha entrat en aquest joc, sabedor que ara tenen vent de popa després del triomf de Sánchez. Tot el contrari del que està fent, per exemple, Albiol a Badalona, coneixedor que avui ser del PP és portar plom a les ales. Fins a quin punt la ciutadania “comprarà” aquests missatges nacionals o estatals, farà un vot ideològic o partidista i deixarà en un segon terme allò del que ara es tracta, d’escollir entre diferents projectes i lideratges per a la ciutat?

Vilanova en Comú incorpora l’exsecretari local de Podem, Iván Navarro

La candidatura Vilanova en Comú, una de les dues en què s’ha dividit l’espai dels comuns a Vilanova (l’altra és Som VNG, que el 2015 va obtenir dos regidors a l’Ajuntament), ha incorporat a la seva candidatura, en el número 12, l’exsecretari local del Cercle de Podem a Vilanova i la Geltrú, Iván Navarro, que el 2015 no va participar en la creació de la candidatura Som VNG per desavinences amb la manera com es van organitzar les primàries, i que aleshores no es va cansar de repetir que Podem no participava en aquella llista.

Vilanova en Comú busca rendibilitzar els resultats obtinguts per En Comú Podem a les eleccions generals a Vilanova. A favor seu té la marca, com també un equip jove que pot obtenir un bon resultat entre l’electorat de menys edat. En contra, la manca d’experiència municipal.

(Imatge extreta del perfil de Twitter de Cs Vilanova i la Geltrú)

Per Guillem Mercader – Les previsions s’han superat. Si fa unes setmanes vaticinàvem fins a 11 candidatures municipals a Vilanova i la Geltrú, la realitat ha sobrepassat les expectatives i finalment són 13, sí, 13, les llistes que concorren a les eleccions del pròxim 26 de maig a la capital del Garraf. Ja es preveia, però s’ha confirmat: Francis Álvarez (exPP i exC’S, avui regidor no adscrit), encapçala la candidatura de la Unión de Ciudadanos Independientes (UCIN), partit situat al cantell de l’extrema dreta i que té implantació a diverses comunitats autònomes espanyoles, com Aragó, Castella i Lleó, La Rioja, Madrid i Castella-La Manxa. En aquesta última comunitat té un acord amb UPYD. Però no serà l’única candidatura d’aquest espectre ideològic extrem, perquè també es confirma la presentació a Vilanova de Vox, llista encapçalada per Jaume Torres Dolz. Les úniques referències que n’hem trobat a la xarxa són la seva inclusió a les llistes de Plataforma x Catalunya de Viladecans el 2011 i la participació en una empresa amb seu a Barcelona.

Però el mon de l’unionisme encara va més dividit enguany. A les conegudes candidatures de Ciutadans (Erika Quintero), Partit Popular (Carlos Remacha) i Ciutadania Activa (Carmen Reina, exC’s i avui regidora no adscrita) s’afegeix la de Solucions – El Partit de Tots, una escissió del PP liderada des de Sitges per l’antic president comarcal i regidor sitgetà dels populars, Ferran Llombart. Aquesta formació es presenta a Vilanova, Sitges, Sant Pere de Ribes i Canyelles. El cap de llista de Vilanova és Gerardo Fernández Guardia, vinculat a empreses del món de la construcció i l’hostaleria. En el número 2 hi figura Miquel Gatell i Carbó.

Per la seva banda, el PSC, de la mà de Juan Luis Ruiz, busca obtenir uns bons resultats aprofitant la popularitat del seu cap de llista i amb una candidatura molt continuista, on els cinc primers llocs estan ocupats per regidors i regidores actuals: a banda de Ruiz, Teresa Llorens, Gerard Llobet, Gisela Vargas i Miguel Ángel Iglesias.

En l’àmbit independentista, no hi ha hagut sorpreses i es presenten tres candidatures: Junts per Catalunya (Blanca Albà), Capgirem Vilanova i la Geltrú – CUP (Marta Jofra) i ERC (Olga Arnau).

El món dels comuns torna a estar dividit a la capital del Garraf, com ja va passar fa quatre anys. Som VNG, que agrupa militants de Podem però també independents i altres formacions com EUiA, estarà encapçalat per l’actual regidor Enver Aznar. I l’altra candidatura és Vilanova en Comú, que opta a obtenir representació. Està encapçalada per Gener Barjola, d’ICV (vegeu foto). Tots dos sectors dels comuns van iniciar un procés per anar plegats a les eleccions, però les negociacions no van fructificar, entre acusacions mútues de manipulació i anhels de protagonisme.  Vilanova en Comú tindrà a favor seu la marca, mentre que Som VNG podrà capitalitzar la seva presència a l’Ajuntament (va obtenir dos regidors el 2015).

Completa el panorama electoral local la candidatura de Convergents. La formació liderada a escala nacional per l’exconseller Germà Gordó està encapçalada a Vilanova per Esteve Bagué, mentre que en el número tres hi figura Àngel Giménez, líder de la comunitat gitana vilanovina.

Totes les candidatures del partit judicial de Vilanova i la Geltrú (que inclou el Garraf més Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls) han estat publicades aquest dimecres al Butlletí Oficial de la Província. Ara queden només quatre setmanes i  mitja per a les eleccions municipals. Abans, aquest diumenge, unes eleccions al Congrés que alguns voldran llegir en clau municipal, tot i que això sempre resulta perillós.

Per Guillem Mercader- Falten sis setmanes per a les eleccions municipals del pròxim 26 de maig. Abans, d’aquí a menys de 15 dies, tindrem eleccions al Congrés i al Senat espanyols. Això fa que les dues campanyes es barregin i els candidats locals i generals comparteixin mítings i actes. Això és el que ha passat aquesta setmana passada i el que tornarà a passar els pròxims dies. Els dos tipus de comicis es contaminen entre si i això complica encara més el fet de valorar la campanya de cada formació política i candidat en l’àmbit local.

Dijous passat Junts per Catalunya presentava la seva candidata a l’Alcaldia a Vilanova i la Geltrú, Blanca Albà, en un acte en què va estar acompanyada pel president de la Generalitat, Quim Torra, i per unes 250 persones més, a l’auditori de Neàpolis, que es veia ple. Albà va presentar en aquest acte els primers llocs de la seva llista municipal. Una candidatura de renovació total. Antoni Palacios, arquitecte i president de la Unió Ciclista Vilanova, és el número 2 escollit per Albà per acompanyar-la en la llista. I el número 3 també l’ocupa un independent, Jaume Carnicer, patró major de la Confraria de Pescadors vilanovina. No és fins als números 4 i 5 que hi tornem a trobar dos militants del PDeCAT, Quim Llamusí i Gemma Arana. La llista aporta, doncs, noms nous que fins ara no havien participat directament en política municipal. Completen del 6 al 13  el portaveu de Demòcrates a Vilanova, Ciscu Ortega; la directora de l’INS Lluch i Rafecas, Susanna Igual; el cap comarcal de la JNC Garraf, Aleix Ruiz; l’advocada animalista Laia García; la treballadora de l’INS Manel de Cabanyes Elàdia Soler; l’exregidor cubellenc i expresident comarcal d’Unió, Miquel Lara, l’estudiant Jan Butí, i la treballadora de l’administració Neus Brull. A l’acte es va llegir un missatge personal del President Carles Puigdemont, enregistrat durant la visita que la candidata Albà va fer  a Waterloo (Bèlgica)

Malgrat la seva manca d’experiència, la candidatura pot tenir oportunitats d’èxit. El PDeCAT, ara Junts per Catalunya, té un electorat força fidel a Vilanova. Els serà molt complicat repetir els resultats de 2015 (6 regidors i victòria de Neus Lloveras), però no està clar que pateixin una davallada tan important com alguns preveuen, especialment si Junts per Catalunya aconsegueix resistir el 28-A. La formació continua els seus actes aquesta Setmana Santa. Dimecres tindrà lloc l’acte central al Penedès de les eleccions al Congrés i al Senat, amb la presència de la candidata Laura Borràs en un míting al Teatre Principal de Vilanova (19 h.), on estarà acompanyada dels alcaldes de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, i d’Igualada, Marc Castells, a més de Blanca Albà.

Mentrestant, el PSC va portar divendres la candidata al Congrés (i ministra) Meritxell Batet a Can Papiol, en un acte on es va tornar a evidenciar la barreja entre les dues convocatòries. Batet va afirmar que les eleccions al Congrés són “el partit d’anada, la tornada serà el 26M i Vilanova i la Geltrú mereix un alcalde amb conviccions, valors i projecte”. La llista  dels socialistes per al 26 de maig no presenta gaires canvis en els primers llocs, on repeteixen els actuals regidors i regidores socialistes. Els socialistes fien bona part de les seves possibilitats a la personalitat i el grau de coneixement del candidat. A la resta de la candidatura s’aprecia un paper important del sindicalisme. De fet, el secretari general de la UGT al Garraf, Penedès i Anoia, Francesc Rica, va participar en l’acte de divendres amb Batet i Ruiz. Prèviament, la ministra del govern de Sánchez s’havia reunit amb la UGT a la Casa Mir.

En pròxims lliuraments d’aquesta sèrie preelectoral: Qui és la candidata de C´s a Vilanova i la Geltrú? La divisió de l’esquerra no independentista a la capital del Garraf. Bona Setmana Santa (encara colpits per les flames de Notre Dame).

Hola. Us dono la benvinguda a aquest nou espai de reflexió personal i d’informació local. Després del tancament del Diari de Vilanova el maig de 2017 i del seu substitut, el DV, el 2018, em vaig plantejar crear un bloc informatiu, El Vilanoví, que donés sortida a la meva inquietud per la informació local i que també tingués alguna mena d’utilitat per als qui tinguessin la paciència de llegir-lo. Durant sis mesos vam aconseguir 83 subscriptors i vam donar una informació periòdica interessant. Però d’això no es viu.

La meva incorporació a la Fundació Sant Antoni Abat com a responsable de Comunicació i de Captació de Fons ha suposat l’inici d’un camí molt il·lusionant i ple de reptes personals. I és un camí també de molta dedicació, com no pot ser d’una altra manera. Per això vaig decidir tancar El Vilanoví (www.elvilanovi.cat), que un dia d’aquests s’esvairà com llàgrimes en la pluja (que diria el Roy de “Blade Runner”) i aprofitar la plataforma que ens ofereix VilaWeb per no tancar definitivament el meu canal de comunicació amb l’actualitat local del Garraf i del Penedès.

Us convido, doncs, a aquesta nova aventura. En aquest bloc no només parlaré de política, o de temes locals, sinó que aniré penjant també qüestions que tinguin a veure amb la filantropia i les entitats socials. Un espai sense cap mena de pretensió. Comencem?