Del BrasiL al RavaL

Bloc d'en Gerard Viader i la Taíza Brito

CONFERÈNCIA A LA UB SOBRE CLARICE LISPECTOR, L’ESCRIPTORA BRASILERA AMB MÉS RENOM INTERNACIONAL

Deixa un comentari

La Universitat de Barcelona (UB) promogué una conferència sobre Clarice Lispector, l’escriptora brasilera de més projecció internacional i autora de nombrosos llibres marcats per la inmmersió a les profunditats de l’ànima femenina.

La conferència fou impartida ahir per Aina Pérez Fontdevila (del Grup de Recerca Cos i Textualitat, da la UB), amb el nom “Clarice Lispector: el nom que els altres ens donen”. S’enmarcà dins del cicle de conferències que s’està duent a terme entre març i maig d’enguany, sota el nom: “No només Clarice Lispector“, coorganitzat per Estudis Gallecs i Portuguesos, el Centre Dona i Literatura i el Centro Cultural do Brasil em Barcelona.

Reconeguda com una de les escriptores més importants del segle XX, la brasilera d’origen ucranià Clarice Lispector (1920-1977), arribà amb la seva família jueva al Brasil quan només tenia 2 anys. A casa parlaven jiddisch (judeoalemany) i aprengué també l’anglès i el francès. Però fou amb la llengua portuguesa que Lispector construí una obra de caràcter profund i universal, entre novel·les, contes, assajos, cartes i textes per a diaris i revistes brasileres.

Nascuda a la ciutat de Tchetchelnik, a l’oest d’Ucraïna, amb el nom de l’Haia Pinkhasovna, així que arribaren al Brasil li canviaren el nom pel de Clarice Lispector. Igual sort tingueren els demés membres de la família, doncs el pare cercava una més ràpida assimilació al nou país d’acollida.

La família arribà al Nordeste brasiler al 1922. Primer, a la ciutat de Maceió, i al 1925 es traslladaren a Recife, a la mateixa regió, on Clarice passà la seva infància i adolescència. Al 1937, es traslladà a Rio de Janeiro, on feu carrera com a escriptora i periodista.

El seu debut a la literatura va ser  amb la publicació del llibre “Perto do Coração Selvagem” (1944), que representa una visió del món interioritzat de l’adolescència. Tingué una calorosa recepció per part de la crítica, que li brindà el seu primer premi literari.

Casada al 1944 amb un diplomàtic brasiler, al 1959 es separaren: el marit establint-se a Europa i Clarice tornant definitivament amb els fills a Rio de Janeiro. Aquell mateix any, s’inicià en la carrera periodística, amb la columna Correio Feminino, al Correio da Manhã. Desde aleshores, Clarice intercalà la seva exitosa carrera literària amb col.laboracions en la premsa escrita, rebent premis per les seves nombroses publicacions.

La millor prosa de l’autora se’ns mostra en contes com “Laços de Família” (1960) i “A Legião Estrangeira” ( 1964). En obres com “A Maçã no Escuro” (1961), “A Paixão Segundo G.H.” (1961) i “Água-Viva” (1973), els personatges , alienats i a la recerca d’un sentit a la vida, adquireixen gradualment consciència de si mateixos i accepten el seu lloc en un univers arbitrari i etern. El seu últim llibre va ser la “Hora da Estrela”, al 1977, que explica la història de Macabéa, jove de l’interior del Brasil que cerca de sobreviure a la gran ciutat.

Clarice Lispector traspassà el 9 de desembre de 1977, a Rio de Janeiro, una dia abans d’acomplir 57 anys, víctima d’un cancer d’ovari. La seva marca principal fou la de procurar desvetllar i valoritzar el món interior dels seus personatges, que es perden i es retroben en un laberint format per un llenguatge únic. L’autora emprà la literatura com a bruíxola en la seva busca incessant per l’essència humana.

Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura el 11 d'abril de 2014 per gerardviadersauret

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.