Amb l’horarim canviat, cara a la nit i amb fred als dits recupere un text anterior a “Música i lletra” “LA BUTXACA MÀGICA. Tinc un record molt fort de les meues tardors. De vegades em travessen el pensament com els versos de Granell i bateguen un moment al meu costat. Recorde el joc extingit d’obrir-se
Per a molta gent els límits del país coincideixen amb l’última estació de metro on poden anar des de casa i el mapa dels límits del món és calcat de la xarxa de rodalies. Per això hi ha llocs on els valencians som de Lleida. Protegida per la boira i seu halo de misteri. A
Amics, demà comença la gira de “Música i lletra”. M’hagués agradat actualitzar una mica més aquest bloc els darrers dies. Però no en sé trobar moments per repensar-me les coses amb tranquil·litat. El cas és que aquests dies tampoc cal. Apareixeran unes quantes notícies i entrevistes aquests dies i en podeu seguir detalls per altres
La revista Enderrock.cat estrena el primer videoclip de “Música i lletra”. És un videoclip realitzat per Guillem Lafoz per il·lustrar la cançó “torn de Preguntes” que parla d’un món caigut que busca respostes. Espere que el gaudiu i que ens veiem al concert de presentació que farem a l’Auditori de Barcelona. ? Esdeveniment facebook concert?
Bé, ja està. Després de públicar “Música i lletra” ara toca passejar-lo una mica. El cas és que 1785 dies després de presentar “Alfabets de futur” a l’Auditori, torne amb material nou. Això serà el 15 d’octubre de 2011. No vaig sol, m’acompanyaran Borja, Sara, Pau, Marc, Gabriel i uns quants més. Aquests dies acabem
El 20 de setembre, dirigits per Guillem Lafoz, enregistràrem el primer clip d’una cançó del disc “Música i lletra”. Fòren 14 hores de rodatge al berguedà envoltats d’amics i professionals. Un agraïment especial a la Lu que va aguantar tot el rodatge i a Claudi que ens va ajudar moltíssim.Ja en tenim ganes de veure el
Aquest cap de setmana el diari ARA avançava en primícia l’eixida del meu nou disc “Música i lletra”. He recollit les primeres impressions ací i ací. Durant tot el procés de gravació del disc he anat publicant posts en aquest bloc a mode de dietari: blog rec ? Antoni Miró sobre cançons (AM s/cançó) ?
Dir adéu, de vegades, fa mal. De vegades dir adéu és en paraules i és en gestos. És encendre i apagar intermitentment els llums del bar perquè marxen els clients a l’hora de tancar. Dir adéu és una nota i una telefonada. És deixar el camí lliure. De vegades dir adéu és fins ara
Avui pensava publicar el darrer post sobre el contingut de “música i lletra”. Parlava dels adéus, l’acompanyava amb unes imatges de la gravació i m’acomiadava dels músics fins la propera.No ho faré avui. Vull dedicar el meu post i el meu record a qui sempre ens va dedicar un somriure. Josep, en memòria. ?
Amb el pas dels segles, les ocupacions i les persecucions, aquest país -amb una enorme cicatriu en forma d’AP7- s’ha convertit en el país del món amb més creients i practicants de l’esteganografia. La paraula esteganografia ve del grec (στεγαν?ς) que vol dir encobert i (γρ?φη) que vol dir escriptura. Per tant, és l’art
Ens havien amagat moltes paraules, ens van dir que eren lletges, passades de moda. Que era maniqueu dividir el món entre “ells” i “nosaltres”. Ens deien que no tot era blanc o negre, per això “ells” anaven amb “els grisos”, a cop de porra, darrere de “nosaltres”. Ara manen. El passat fou lluita, ho
L’entrada referent a la paraula SOROLL al Diccionari de l’IEC diu: “1 1 m. [LC] So que no és la veu humana o d’un animal ni el so d’un instrument músic, so no musical degut a impulsions irregulars i confuses.” Sabem que els límits de les definicions són, de vegades, difusos. Està clar que també podem usar els
És màgia quan les mescles funcionen. És màgia quan el que aporta cada element a la unitat la fa possible. Aleshores parlem d’una cosa nova, creada per obtenir un benefici en felicitat. La primera vegada que vaig preguntar com es feia l’arròs al forn (això, homes i dones, és el que es fa per
“No s’atendrà els mitjans”, “no hi haurà torn de preguntes”, “sense comentaris”, “no respondré a les seues preguntes”, “no hi ha preguntes”, “no s’admetrà preguntes”… Són algunes de les frases que més escoltem des del 15 de juny de 1977. Alguns s’han acostumat i ja ni pregunten per què no poden fer preguntes.