Feliu Ventura

Amb el pas dels segles, les ocupacions i les persecucions, aquest
país -amb una enorme cicatriu en forma d’AP7- s’ha convertit en el país del món
amb més creients i practicants de l’esteganografia.

La paraula esteganografia ve del grec (στεγαν?ς) que vol dir encobert i (γρ?φη) que vol dir
escriptura. Per tant, és l’art d’amagar en les paraules.

Però la majoria de vegades no hem estat practicants de l’esteganografia
per caprici o divertiment, sinó amb una clara intenció de supervivència.

És impressionant la quantitat d’acròstics,
palíndroms,
figures i metàfores que hem estat capaços de desenvolupar en el nostre idioma.
Ni els millors censors
amb estudis d’hermenèutica
han aconseguit encara desxifrar-ne alguns.

Així la nostra època daurada de l’esteganografia fou durant el
franquisme amb la poesia i la Cançó d’autor.

Entre totes i tots van crear un codi nou:

“la
nit” era “la dictadura”, “La
fera ferotge” era “la consciència política”, “verda”
era “merda”, “l’estaca”
era “l’opressió”, “el
burro” era “Franco” i “l’àguila
reial” el rei.

El problema per a la dictadura és que la població era desxifradora
natural de codis i només nosaltres entendríem frases com:

“S’acabarà la nit quan
la fera ferotge tombe l’estaca i el burro i l’àguila reial
se’n vagen a la verda!”

Però també hem sabut
fer el contrari, buscar la claredat del codi. 

Treballar amb un codi obert, que diríem ara, sovint amb la interculturalitat.
Això ha tingut repercussió en els jocs de
paraules i les traduccions encobertes, milers de variants i ramificacions que
han afectat a la vida quotidiana de les persones.

Recordem una època
en què els títols dels llibres eren equilíngües: perquè no es podia titular en
català es buscaven paraules amb la mateixa forma en castellà. Això també va
passar en els noms de les persones. I encara tenim molts problemes
administratius hereus de l’”estupidisme” del franquisme oficial.

Ja abans, amb la
dictadura de Primo de Rivera trobem exemples com el dels rètols que la
pastisseria de J.V. Foix va saber mantenir: “bomboneria selecta”, “postres del
país”, “pasta seca superior”, 
“especieria moderna”. (llegit a Verbalia
2.0 de Màrius Serra)

Al país amb més
filòlegs per metre quadrat ens convertim en experts en enginyeria lingüística
des del primer “háblame en cristiano”.

Des de la marca
Gallina Blanca fins el “Vuelo audaz, glorioso portento” de F. Velasco. No
oblidem que ja jugàvem amb paraules amb Joan
Timoneda.

Ho continuarem fent perquè és divertit, perquè ens agrada i perquè és útil quan
vivim temps difícils.

Que després no diguen
que no ens entenen, no serà perquè no hem fet l’esforç.

Codis compartits a “Música i lletra”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!