A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Recordant Palau i Fabre
D’ací uns dies, el vint-i-tres de febrer, farà un any del traspàs de Palau i Fabre. El tinc molt viu en el record, però a més, en la lectura dels seus textos, sempre hi ha alguna cosa que em sorprén. Hui, per exemple, he llegit un tros del seu llibre sobre el Gernika de Picasso als alumnes. He reportat el trosset on diu que que el quadre del pintor de bell antuvi ens produeix ceguesa: “El Gernika ens encega, ens atordeix. No el veiem“. Després ens produeix una impressió d’eixordament: “ens posaríem les mans a les orelles per no sentir aquell terrabastall”. Picasso, segons Palau, contradeia així l’art de la contemplació. O millor dit la tradició contemplativa de l’obra d’art. “Picasso, diu Palau, no vol que contemplem (…) vol que participem”.
Quantes pàgines dedicades a Picasso i quantes observacions sobre art, sobre pensament, sobre vida! Recorde la seua veu, els seus mots, la seua disposició creativa. I, sobretot, la seua aurèola sempre alegre, apassionada i lúcida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agrada que te’n recordis d’en Palau i Fabre.
Només una puntualització: va morir el 23 de febrer, una tarda on la boira va engolir la ciutat de Barcelona.
Jo l’he anat recordant mes a mes a:
http://blocs.mesvilaweb.cat/aniol
Salut!