Emigdi Subirats i Sebastià

Com si fos una notícia del NODO, que va instruir tants i tantes durant tants anys i panys i en són acèrrims seguidors, informarem que la instruïda secció filològica del pepé està treballant en la creació d’una nova llengua,  l’aragonès oriental.
De fet, es veu que Jesús Moncada ja va escriure la seua preuada novel·la Camí de Sirga en aquesta llengua. És a dir, es tracta d’un idioma amb un important bagatge literari. L’enyorat poeta Desideri Lombarte (fill de Pena-roja de Tastavins, Matarranya) i recuperador com cap altre del llenguatge del poble era conscient que parlava aragonès oriental, i tota la seua activitat literària passava per la potenciació del nom d’aquest idioma tan llustrós.
Tots/es els i les escriptors/es que conreen la llengua parlada pels nadius de la Franja de ponent saben que l’aragonès oriental és una llengua amb prestigi que necessitava d’aquesta nominació tan científica.  El pepé entén de llengües i de promoció lingüística, les seues polítiques són un exemple quant a pluralitat i promoció del multilingüisme. Els pobles de la Franja parlaven fins ara xapurrejat o xapurreau, però els mancava el nom de pila adient. Ara han vist la llum, hem d’agrair el pepé per la seua notabilíssima tasca lingüística i cultural. També per la satisfacció que han donat a Duran i Lleida, el qual té urticària quan sent la paraula Països Catalans i creurà, de ben segur, que s’ha donat una gran solució a l’idioma del seu poble, l’aragonès occidental. Confiem, segur que passarà, que CiU continuï pactant-ho tot amb el pepé, el partit de la lingüística i la cultura.
Temps era temps que el cantor Tomàs Bosque, fill de la Codonyera i de l’escola de l’equivocat Labordeta, cantava a una llengua veïna, el català. Tota la lírica es pot comprovar que és molt diferent i ens cal un molt bon traductor per comprendre-la: 
Lluït i blanc és lo meu idioma,/ fet de mújsica i combats,/ en centúries passades de paraules./ De lluny ens ve la veu a gola/ i anomenem les plantes i animals/ en encertades lletres heretades./ Escriure, no escrivim encara prou:/ ens van furtar les plomes fa vuit segles./ Diuen els que no ho sabent tot/ i els que hi saben ben poc,/ que esta llengua és basta./ Oh! per favor, savis de cagalló,/ opineu si voleu,/ arremangueu-tos i descobrirem vostres misèries./ Vols dir, amic cantor,/ que el vostre Chapurreau de l’Aragó,/ és clara llengua, és català del bo?/ Així mateix, respectable senyor,/ veniu només al Guadalop,/ i els camperols d’allí,/ sens cap esforç,/ us donaran una lliçó.
Esperem que ben aviat hi hagi traductors de l’aragonès oriental, finançats pels governs del pepé i de CiU, i adaptin aquest poema al català, ja que no s’entén res.
Llarga vida a l’aragonès oriental, la parla de Duran i Lleida i els seus socis arreu…