EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

7 de maig de 2011
0 comentaris

HISTÒRIES DEL PENEDÈS: EL TREN DE VILANOVA

Tant la vila nova (Vilanova de Cubelles) com la Geltrú, històricament han estat localitats territorialment aïllades, malgrat l’existència de senders que travessaven el massís del Garraf i el puig d’Olèrdola.

El 1340 en Pere III concedeix el privilegi  per desembarcar a les seves platges tota classe de mercaderies. No fou fins l’any 1759, quan s’inaugura el camí terrer amb Vilafranca, que el vi penedesenc va començar a sortir pel port de Vilanova.

Des de el 15 d’abril de 1864, quan va arribar el ferrocarril a Vilafranca, -prolongació de la línea de Molins de Rei, que havia estat la segona de Catalunya a inaugurar-se- el comerç del Penedès va desviar-se cap al port de Barcelona. Vilanova va perdre gran part de la seva importància comercial.

Durant trenta anys, els vilanovins lluitaren per fer arribar les vies fins la localitat. La companyia del Ferrocarril del Nord, propietària de la línea de Vilafranca, recolzada sempre pel govern espanyol, feia que sistemàticament el carril de la costa es trobés amb fortes oposicions que obstruïen i impedien l’obtenció de la concessió. El poble culpava Vilafranca de la seva dissort, ho escenificaven portant la tradicional Mulassa als afores del poble, i girant-la d’esquena a Vilafranca la feien defecar.

El primer intent perquè Vilanova tingues ferrocarril el va fer, l’any 1851, Magí de Grau i Figueres que volia construir un carril que unís, per la costa, Barcelona amb Tarragona. El 1871, el vilanoví enriquit a Cuba, Francesc Gumà i Ferran (1833-1912) amb l’enginyer Celso Xauradó, van presentar un projecte de carrilet de via estreta entre Vilanova i Barcelona. L’any 1872, Cristòfol Raventos projectava un tramvia per unir les dues localitats, i  l’any 1873 va presentar un nou estudi: un ferrocarril que unia Barcelona i Cubelles.

En Francesc Gumà, l’any 1876, va viatjar a Madrid per exposar a diputats i senadors la idoneïtat de construir un ferrocarril que sortint de Barcelona, passes per Vilanova i s’acabés a Valls, amb la idea de prolongar-lo fins a Picamoixons on empalmaria amb el ferrocarril de Lleida–Reus – Tarragona. El dissabte 13 de gener de 1877, es va concedir a Gumà l’autorització per construir el ferrocarril, sense cap subvenció, ni auxili de l’Estat.

Un cop trobat el finançament privat el 10 de juliol de 1878 van començar les obres al turó de sant Cristofol. Al massís del Garraf calgué remoure 300.000 metres cúbics de pedres i terra. Es van perforar 15 túnels amb una longitud de 3.557 metres, el més llarg dels quals va ser el túnel de la Falconera, de 686 metres. Es construïren dos ponts, tres viaductes….. Al llarg de la línia hi van treballar 5.000 persones, organitzades en brigades perquè el treball no s’aturés mai. A les 12 del migdia del dia 29 de desembre de 1881 arribava el tren a Vilanova.

 

 

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.