Josep Arasa i Ferrer

Magí Bové era ebenista a la Vilafranca del segle XIX i encara que no fos la seva especialitat construïa instruments de corda, guitarres, violins, llaüts i bandúrries. El seu fill Francesc de Paula Bové i Trius (1875-1950) es va interessar per la musica de la ma del seu pare, esdevenint deixeble del músic i folklorista vilafranquí Antoni Insenser. Més tard, en Francesc, va estudiar totes les disciplines del Conservatori de Música de Barcelona i perfeccionà els seus coneixements amb els professors Joaquim Malats i Joan Lamote de Grignon. Fou mestre de capellà, compositor i professor de música.

Al llarg de la vida va crear i dirigir diferents agrupacions vocals de la seva vila: la Capella de Música de Santa Maria, l’Orfeó Vilafranquí, la Scola Cantorum o la Societat Coral el Penedès. Va compondre música religiosa, trios, quartets, catorze sardanes, música popular, obres  corals  i nombrosíssimes caramelles. Entre les seves peces religioses cal destacar la missa en honor de Sant Felix Màrtir a tres veus i orgue o harmònium. Entre la seva música popular hi ha ballables –americanes, xotis, masurques, valsos- per ser interpretades per gralles, algunes escrites especialment per a un grup de grallers anomenats Els Tabola de Vilobí.

Com a intèrpret va ésser un assidu acompanyant al piano de les primeres pel·lícules de cinema mut, a més de tocar en petites formacions de cambra (entre les quals un trio, junt amb les seves filles Paquita i Carme), i de crear l’Orquestrina Bové.

Al llarg de la seva vida realitzà una important tasca com folklorista, aplegà  tot tipus de rondalles, cançons i melodies populars i les dona a conèixer en conferencies, concerts i publicacions. Aquesta tasca, que en diverses oportunitats empentà com a Regidor de Cultura de la Casa de la Vila, féu possible la promoció de concerts a càrrec de les figures més rellevants del seu temps, i fou així que, per exemple, Pau Casals actuà dues vegades a Vilafranca de forma gratuïta. (Joan Solé i Bordes. 1990).

L’any 1926 en Francesc Bové va publicar  “El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars” veritable recull de balls i danses de la comarca. Fins llavors no s’havia publicat pràcticament cap volum sobre el folklore del Penedès i, específicament, de la Festa Major de Vilafranca.

Prologà l’obra Apel·les Mestres (1854-1936), l’artista polifacètic dedicat al dibuix, la poesia, el teatre, la música, la il·lustració gràfica, la traducció, el col·leccionisme…., el qual reconeix que era aquella una època de ”febre renovadora i demolidora en la qual tot allò tradicional anava desapareixent, morint-se per no ressuscitar”,  i per això, constata, era digne de tot elogi el treball d’en Bové.

Bové, en el seu llibre, es defineix com “un gran amador dels nostres costums i un recollidor”.   Descriu el seu treball “…per acoblar i treure de la fosca fonts folklòriques, i fer-ne un extens ramell, per oferir-lo a mà estimada Vilafranca.”

Publicat al 3 de vuit (21-07-14) 

PER SABER-NE MÉS.-

El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. Francesc de P. Bové. (Edició Joan Solé i Bordes 1990)

Aproximació a la figura i a l’obra del músic vilafranquí Francesc de Paula Bové. Joan Cuscó Clarasó. (Olerdulae 1992).

Francesc de Paula Bové (1875-1890). Músiques per a dues gralles, Joan Cuscó i Claraso (Departament de Cultura 2001).