Josep Arasa i Ferrer

El Museu Romàntic Can Papiol, situat al centre històric de Vilanova, és una casa-museu que evoca la vida quotidiana d’una família benestant del segle XIX. Fou la casa pairal dels Papiol, una de les famílies més influents i importants de la vila, la qual va saber multiplicar el seu patrimoni amb diferents matrimonis i adquisicions.

Joan Papiol, procedent de l’Arboç, es va instal·lar a Vilanova a mitjans del segle XVII, on es va casar  amb Maria Raventós. D’aquest matrimoni nasqué Isidre Papiol, apotecari de professió i  casat amb Catalina Raventós, filla d’una de les famílies més riques de Vilanova. L’hereu fou Joan (dit l’avi), que esdevingué batlle de la vila. Amb la Guerra de Successió la vila va quedar devastada per les tropes borbòniques. Els soldats filipistes es varen endur, entre els seus hostatges Joan, el qual, no sobrevisqué a les condicions de les presons i morí  empresonat.

Lluís Papiol i Balaguer, fill de Joan, va incrementar el patrimoni amb l’antiga baronia dels Jafra, (El 3 de vuit 03-08-12) aportada com a dot pel seu matrimoni amb Maria Àngels Martí Catà. El fill del matrimoni també es deia Lluís i va obtenir el privilegi del rei Carles III d’Espanya d’anomenar-se cavaller i posseir escut heràldic. El fill d’en Lluís, Francesc Papiol de Padró, fou un home culte i erudit,  amb estudis de dret. El 1812 va assistir a les Corts de Cadis com a diputat tradicionalista per Catalunya.

Escriu Oriol Pi de Cabanyes que “pot considerar-se patètica la imatge dels parlamentaris catalans a les Corts de Cadis…Francesc de Papiol i de Padró.. és com els altres un de tants. Cal veure’l més aviat com una ànima en pena que no pas com una veu que tingui algun missatge a transmetre”.

Francesc de Papiol va fer construir la casa (1790-1801) a sobre d’un antic hort familiar. En morir sense descendència (1817), el patrimoni familiar passà a mans de la seva germana, casada amb Manuel Torrents, i d’aquesta manera la casa es convertí en propietat de la família Torrents. Amb el temps, la família va perdre el seu esplendor i van decidir vendre Can Papiol a la Diputació de Barcelona l’any 1959. Després d’unes reformes, el museu va obrir les seves portes l’any 1961.

L’exterior te una façana d’estil neoclàssic amb  capitells i pilastres pintats. Sobre el portal principal està esculpit en pedra l’escut de la família. L’accés es fa a través d’un ampli vestíbul per permetre l’entrada als carruatges. L’interior destaca per la seva fastuositat i elegància. La planta noble és la part més sumptuosa i luxosa de la casa. Les estances conserven la riquesa del refinat gust vuitcentista, i les parets estan decorades amb pintures que mostren escenes bíbliques, amb la tècnica de la grisalla. Les dependències més interessants són la sala de música, la sala de billar i el majestuós saló de ball.

Publicat a El 3 de vuit (04-01-13)