Republicans i Independentistes

El comte-duc d’Olivares recomenava al seu rei, Felip IV, que imposés les lleis i costums de Castella a tots els seus regnes, però que ho fes "sense que és notés la intencionalitat".

Dels nostres enemics no n’hem d’aprendre la maldat, sinó l’astúcia.

Esquerra ha donat una segona oportunitat al govern d’esquerres i catalanista. I ho ha fet des de la coherència d’una opció estratègica que, ara per ara, no ha estat encara qüestionada ni revisada dins el partit.

Esquerra ha après moltes coses de la seva primera experiència de govern. És cert, Esquerra ha perdut la virginitat política i en aquest procés ha perdut alguna ploma, però no tantes com alguns s’obstinen a dir. Esquerra també ha perdut la candidesa amb què va tancar el primer acord de govern, l’acord del Tinell. En aquests tres anys, Esquerra ha fet un procés de maduració accelerat. Podríem dir que ha tancat, definitivament, l’adolescència política i s’ha convertit en una força política adulta. I tots ens n’alegrem. Sincerament.

Fruit d’aquest aprenentatge, Esquerra ha començat aquesta nova etapa de govern amb un estil diferent. Esquerra ha visualitzat el seu compromís clar perquè el govern sigui un sol govern, i no tres que actuen simultàniament. Esquerra, com a partit, ha posat tota la carn a la graella del govern, amb la presència simultània i compromesa dels seus dos màxims líders, Carod i Puigcercós. Malgrat que algun grup comunicatiu encara intenti comunicar el contrari, Esquerra està fent una aportació fonamental de "seny" i de rigor, en el capital fundacional del nou govern d’entesa.

En cap cas Esquerra està agafant un rol de subordinació al grup majoritari del govern. Aquest és el missatge recurrent de la "brunete" mediàtica convergent, missatge que repeteixen fins a la sacietat. És divertit veure com la força que més s’ha subordinat als governs centrals en els darrers 20 anys, a través de la coneguda política de "peix al cove", és ara la que acusa reiteradament als republicans de subordinació. Més que divertit, aquest discurs comença a ser massa "avorrit", fins i tot per a importants sectors d’electorat convergent els quals, encara que li costi creure-ho al senyor Madí, no es passen el dia llegint l’e-notícies ni autoalimentant-se pels passadissos del carrer Còrsega.

És cert que Esquerra ha pactat amb el socialisme català. Però també és cert que ells han pactat amb nosaltres, no ho oblidem. S’ha produit un pacte, no una capitulació. El nostre cas no és el d’Iniciativa, de totes totes. Pels qui esperen sang i fetge d’aquest govern, em sap greu dir-los que, pel que fa als republicans i independentistes, no en tindran ni un gram de carnassa. Ara bé, tampoc practicarem la submissió ni la renúncia sistemàtica. Hem fet un pacte i hem establert amb el PSC-PSOE una relació de socis, no d’assalariats.

Potser, el nou estil d’Esquerra al govern anirà en la línia que el comte-duc d’Olivares recomenava al seu rei Felip IV. Objectius clars i una actuació "sin que se note el cuidado". Treballarem, sense soroll, sense excessos verbals, sense caure en els paranys mediàtics, per a què el govern d’entesa defensi els interessos socials i nacionals de Catalunya. Per exemple, plantejant un conflicte competencial amb el govern espanyol per la imposició de la 3a hora de castellà a primària.

Com dèiem, "sin que se note el cuidado".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!