Republicans i Independentistes

Bloc personal de Carles Macian

4 de febrer de 2007
13 comentaris

COM DEIA BRUCE LEE, TOT ÉS LÍQUID

En aquests dies de tribulació, en què Artur Mas vol semblar independentista, Duran i Lleida vol semblar Carrasco i Formiguera i algun que altre ex-conseller vol reagrupar el somatent, cal passar la realitat pel filtre dels fets i aconseguir una visió "realista" de la mateixa. En aquesta línia, es recomano l’entrevista que publica avui el Punt al Secretari General d’ERC i Conseller de Governació, Joan Puigcercós.

Un dels debats filosòfics més interessants (i encara no resolt del tot) és el de la "realitat" de la "realitat". O, dit amb altres paraules, tot el que ens envolta té existència real, ontològica, o és un constructum del nostre cervell, a partir d’una informació proporcionada pels nostres sentits?

No voldria avorrir-vos amb una exposició detallada d’aquesta controvèrsia, ni voldria cansar-vos amb els arguments que la ciència moderna (física quàntica, neurobiologia, teoria de la informació) hi aporta a la discussió filosòfica. Potser l’única cosa clara que podem dir al respecte és que la realitat, si és que existeix, no té perquè coincidir amb la construcció que el nostre cervell en fa.

El nostre sentit comú pot posar pegues a donar per bona la idea que, per exemple, aquesta pedra que tinc al davant, potser, no és tal pedra o, potser, no és tal i com jo la reconstrueixo en el meu cervell. El que de ben segur el nostre sentit comú acceptarà sense problemes és que la subtilitat de la realitat "política" no és, en cap cas, ni absoluta ni tal i com me l’expliqui el primer que passa per davant. Ni encara que aquest sigui algú de tanta solvència com el Sr. Barbeta, el director del Periòdico o José Luís Rodríguez Zapatero.

I dic això en relació a un discurs que, de manera recurrent i concurrent, estan generant els dirigents convergents i alguns opinadors sobiranistes-nacionalistes de pedigrí garantit.

Es tracta d’aquest discurs que descriu l’escenari polític com una apocalipsi nacional, propiciada per la gran traïció republicana a la voluntat popular expressada en les eleccions de l’1 de novembre (evidentment, aquesta voluntat era el pacte CiU-ERC, Mas president, Catalunya independent!)

Es tracta d’un discurs que diu que l’eix nacional ha desaparegut de la política catalana fins que algun líder messiànic reagrupi els sometents i proclami la independència des de dalt de la collada de Toses.

Es tracta d’un discurs que afirma que ERC ja no és independentista i que s’ha venut per 5 plats de conselleries-llenties.

Es tracta d’un discurs que em carrega, no pel que podria tenir de crítica constructiva o de senyal d’alarma, si no pel que té de campanya orquestrada pels regionalistes de sempre que s’aprofiten de la bona gent d’aquest país, de la bona gent que surt als programes de televisió i diu que estan decebuts d’aquest nou govern perquè "ha abandonat el dret a l’autodeterminació", com si els governs convergents s’haguessin plantejat mai, ni en somnis, l’exercici d’aquest dret democràtic.

Em carrega, perquè els ideòlegs de la Fundació Catalunya Oberta, de clares tendències separatistes, o algun director d’algun diari propietat del senyor Lara Bosch, reconegut maulet, o opinadors sobiranistes que fa deu anys no aixecaven la veu per criticar les renúncies nacionals del pujolisme, ara semblen tots investits de la vara profètica i anatematitzen contra els traïdors a la pàtria que, curiosament, són només uns i no pas tots, ni els d’ara ni els d’abans.

Si us passa el mateix que em passa a mi, us recomano que llegiu l’entrevista a en Joan Puigcercós que avui publica el Punt. Us ajudarà a descarregar-vos de tanta mala llet com genera tanta manipulació de la realitat. Perquè, la realitat, no és com ens la volen pintar alguns, de forma interessada. La realitat no és que, des de l’1 de novembre, CiU sigui el partit independentista i ERC sigui un apèndix botifler del PSOE a Catalunya. Senyors (i senyores), una mica de respecte amb la "realitat", que aquesta és una mica més fluïda que no pas les rodes de molí amb que ens volen desdejunar cada matí.

Be like water, my friend!

  1. Hola company , he llegit l’entrevista i la veritat que hem quedo encara més espantat!.

    En Joan ha caigut de quatre peus en la trampa que he anat exposant en el meu bloc, s’han cregut que poden fer de Pujol quan realment per mi aquesta era una via totalment esgotada per aconseguir l’independència!!.

    En aquesta entrevista , en Joan no aporta pas res de nou al debat que s’està duent a terme dins del mon del sobiranisme:

    ¿Perquè ERC ha deixat de reivindicar la manca de la nostra llibertat i de defensar aferrissadament la poca sobirania que encara tenim?. ¿En nom de que?, ¿en nom de demostrar que podem ser bons gestors del poc que tenim?. Per això segur que els del PSC i els de CiU que portem molt més anys vivint professionalment d’això sabran treure’n millor profit que els nouvinguts sense experiència. Per això no calia tant de lluita i esforç!

    De fet per mi ERC ha fet una aposta inicialment molt agosarada en voler obrir l’independentisme als sectors de l’immigració espanyola, la valoro positivament, però el que critico es com s’esta duent a terme.

    La crítica de l’oposició i dels seus mitjans, sempre ha estat dura i no ens hauria d’estranyar ni tant sols fer-nos perdre temps, el que passa es que amb la nostra actuació els hi estem donant molta munició i com que ho sabem i ells també ho saben, la critica ens esta fent molt de mal.  Només cal mirar les darreres enquestes fetes, seguim perden escons. Si seguim així, en les properes eleccions, si es que acabem la legislatura, ERC en treurà en prou feina 15 diputats, i fins i tot potser estarem per sota del PP. Qui hauria pensat en el 2003 quan ens pensaven que en la propera elecció en Carod ja seria president de la Generalitat i que podríem demanar el referèndum per l’autodeterminació!. Per cert, ningú ja en parla d’això.

    El que es curiós, però es que malgrat que estem al govern de la Generalitat i estem governant el moltes diputacions i ajuntaments, no tenim cap premsa o medi afí!. Ni tant sols els medis catalanistes, que molts reben subvencions de la generalitat i diputacions: ¿Com s’explica això?

    Per mi , estem actuant com una colla de passerells i no hem jugat bé les nostres cartes en els moments claus:

    – La dimissió d’en Carot pel fet de Perpinyà que mai s’hauria de haver acceptat.

    – En la redacció del Estatut, no varem tenir protagonisme, el varem deixar a CiU.

    – Es va permetre que l’Estatut que passes el Senat, malgrat que depenia d’ERC (no va votar que No, es va abstenir!) 

    – En el referèndum la indecisió inicial de la cúpula d’ERC a votar que No, va fer perdre tot el capital polític que es va aconseguir en la votació del No en la comissió del parlament espanyol.

    – No plegar abans del govern de la Generalitat com a protesta per com el PSC i en Maragall havien defensat l’Estatut.

    – No es va fer cap campanya política remarcant la traïció de CiU igual que la del PSC amb en Montilla de instigador del fracàs. Recordeu que va se ell que va presentar en nom del PSOE unes esmenes en contra el redectat el segon dia després que fos aprovat l’Estatut a Catalunya. I ara questa persona es la que ha de defensar l’Estatut?

    – Negociar despresa i a la baixa el nou govern de la Generalitat.

    – Renunciar a la conselleria en Cap i donar més poder al Montilla.

    – Continuar donant suport al ZP en el parlament Espanyol després de la traïció amb en Mas i de que obligues a Maragall a fer fora als consellers d’ERC.

    etc…

    en tot cas com ja dic en el meu bloc, tot aquest estrany comportament de la meva directiva, es pot explicar amb que jo anomeno : "El síndrome de Perpinyà".

    Salut , República i Independència!

    Manel des de Alemanya

  2. Si hi ha un partit que històricament ha posat per davant la independència del país, aquest és ERC, no CIU, i el fet d’apostar per un President com el senyor Montilla, si no es tracta d’una tàctica partidista, un no té que ser molt viu per endevinar que se li fa un favor molt magre a l’ideal independentista.
    Aquí si tenim uns manipuladors, primer han estat els actuals dirigents del partit independentista, que una vegada instal-lats en el govern a part de d’oblidar-se de perquè la gent els va donar confiança, es deixen envair el nou estatut de competències dirigides des de Madrid, però és clar el manual diu, segons els "manipuladors" que la culpa és de CIU per negociar malament i vendre’s per un plat de llenties.

  3. Els dirigents del país sembla ho han venut gaire bé tot, per l’economia i ni economia tenim.

    Doncs sembla que només cerquen la cadira, la foto i una bona paga i pensió.

  4. Demà a divendres 16 de febrer, a les vuit en punt del vespre, Eduard Suárez "el Torquemada de Pubilla Cases"  presentarà la seua candidatura a les municipals.

    Lloc: Centre Cultural Barrades, a la Rambla del Justet de les Oliveres (metro Rbla. Just Oliveres, L1)

    Hora: 20.00

      – Anirà amb corbata, tal i com reclama el Pugicercós? http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=5557

      – Hi haurà un piscolabis al local del costat, el Centre Catòlic? Si aquest home està en contra del porno segur que els patrocinadors de la COPE li ho agraïran

    http://www2.noticiasdot.com/publicaciones/2006/1006/2710/cine/cine_271006-01.htm

      – En tot cas segur que no ens convidarà anar a ballar salsa a una disco d’Almeda http://www.lamalla.cat/canal/joves/salut/article?id=148104

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!