2on matí nadalenc amb el Pau Riba. En tenia moltes ganes de penjar-ho. Fa molts anys que la cançó m’acompanya aquest matí i la faig servir per despertar a tothom. El matí de Sant Esteve (Pau Riba) Click To Play La lletra El matí, de Sant Esteve els galls no cantaran i amb el fred
Bon Nadal!! Vídeo del Programa "Per molts anys" de TV2 amb la Rosa Maria Sardà a començaments dels 80. El Pau Riba de veritat, autèntic.
Avui 19 de desembre de 2007, hem començat a repartir la Revista Mà. És una publicació pensada per a tothom, però posant especial atenció a la convivència a la comarca d’Osona i atreure com a lectors a aquelles persones nouvingudes que normalment no llegeixen premsa d’aquí. Us la podeu baixar en PDF d’aquí La dirigeix
El passat dissabte el recolpilatori de la Nova Cançó del diari Avui, corresponent al 1976 era una autèntica joia (Jaume Arnella, Al Tall, Raons que rimen de John Denver cantat per Falsterbo, l’Ovidi, el Silenci del Llach, Me’n Vaig a peu del Serrat, entre molts). Em va sorprendre aquesta gran cançó de la Teresa Rebull
Sindicalistes per la Sobirania, plataforma formada per gent que participa en diversos sindicats catalans (UGT de Catalunya, Intersindical-CSC, CCOO, CGT, IAC, USTEC) es va adherir ja fa dies a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir reclamant pròpiament unes infraestructures i transports públics dignes pels treballadors i treballadores catalans. Així mateix, representants
De les petites manies i costums matinals que gasto, hi ha la de mirar de bon matí la premsa per internet; la del país i alguns diaris del món: el The Guardian, La Repúbblica i Liberation, sobretot. D’aquest darrer, el Libe, avui m’ha sorprés aquest bonic titular: Lyon joue son va-toutface à la crème catalane.
S’ha mort en Paco Candel. Ho diré sense embuts: per mi en Paco Candel és un dels pares de la pàtria, una pesa cabdal i imprescindible per entendre la Catalunya i el catalanisme d’avui. I el millor de tot plegat, un pare de la pàtria nascut entre els treballadors, de condició humil i origen immigrant.
Quins temps aquests en que quan un col·lectiu té bones condicions laborals en diuen que tenen privilegis! Cal vigilar les trampes del llenguatge de tòpics i medis comunicatius: Unes bones condicions laborals d’un col·lectiu concret no són un privilegi, sinó unes bones condicions laborals. Cal foragitar la paraula privilegis del discurs quotidià.Si anem allisant les
Com Màtrix: al desert de la Catalunya real A aquestes alçades de la pel·lícula de la modernitat tardana ens pot ser interessant una visió estructuralista dels fets identitaris i nacionals. Tampoc és cap primícia mundial, suposo, però em fa gràcia aquesta visió novedosa, sobretot perquè jo tinc i vinc d?una visió molt marxista de la
Que ningú s’espanti, jo encara vaig coix. L’autor de la troballa és el meu cunyat, el Xavi. Tocat per la màgia dels bolets com pocs. Ja sabeu que el bosc en qüestió de bolets sempre és un secret. No puc explicar més. Sobretot ha trobat rovellons, algun cep, apagallums, verderols… La foto és meva, hi
Fa tres anys, dos bons amics, van saltar i interrompre un partit Terrassa-Salamanca de 2a Divisió amb una pancarta reclamant el retron dels Papers de Salamanca. El jutge els ha imposat una multa de 3000? a cadascun d’ells. És evident que és una multa que no han de pegar ells sols, sinó entre tots els
Ahir vam celebrar, al Temple Romà de Vic, l’acte de reconeixement als afiliats i afiliades de la UGT de Catalunya a Osona amb més de 30 anys d’antiguitat, és a dir, que es van afiliar abans del 1977. Fa 30 anys, just sortint de la dictadura, afiliar-se a un sindicat era un compromís que hi
Convé no repetir els errors i no caure en la trampa de tornar a confrontar la qüestió social amb la qüestió nacional, com si fossin coses diferents i es poguèssin menjar per separat. Ja m’agradaria que Esquerra hagués prioritzat tant l’eix d’esquerres com diuen els reagrupats. Ho dic i ho sento com a sindicalista. Malauradament
Vaig conèixer els Massilia Sound System -nom antic de Marsella (Occitània)- gràcies al Yanic Viau i a un concert de fa uns anys -deuria ser el 2001 o 2002- al Mercat de la Música Viva de Vic. Llavors ja em va impactar aquesta cançó i la proposta musical que en aquell temps -i ara sols
Llegeixo que el Congrés Nord-Americà ha fet una condemna del genocidi armeni al final de l’Imperi Otomà on van matar gairebé 2 milions de persones entre el 1915 i el 1921. Mentrestant penso en que entre el 1492 i el 1550 els espanyols van aconseguir reduir la població indígena americana de 50 milions que hi