Sor Cop Sec

S’ha mort en Paco Candel. Ho diré sense embuts: per mi en Paco Candel és un dels pares de la pàtria, una pesa cabdal i imprescindible per entendre la Catalunya i el catalanisme d’avui. I el millor de tot plegat, un pare de la pàtria nascut entre els treballadors, de condició humil i origen immigrant.

Ara fa just un any vàrem anar, amb l’escriptora vigatana Najat El Hachmi, a entrevistar a en Paco Candel, en un cara a cara molt bonic entre dues generacions d’immigració. Va ser a inicis d’octubre. Aquell dia vaig gravar aquest petit document en vídeo de 5 minuts que vaig penjar al Youtube. (Podeu llegir la crònica de l’entrevista de fa un any aquí i un petit homenatge a en Paco d’aquest Bloc aquí).I evidentment en recupero el vídeo:

(El vídeo és fet abans d’adquirir una càmera més bona, però això, potser la falta de qualitat, no desmereix el document).

Paco Candel va escriure més de 80 llibres. "Els altres catalans" va per la 18ena edició. Ras i curt: moltes gràcies Paco. Som un sol poble.

Fa un any vam quedar amb la seva dona, la Joana, que l’hi faríem un homenatge a la UGT de Vic. Ara més que mai no podem oblidar el compromís.
 
Potser a en Paco no l’hi acabaria d’agradar això de "pare de la pàtria", però és ben cert. Homes com en Paco en surten ben pocs. Tanta sensibilitat i contingut socials. És sens dubte un dels grans catalans il·lustres.

No soc gaire mitòman, menys amb els llibres: tinc "Els altres catalans" en la tercera edició, del mateix 1964 de la primera, firmada i dedicada per en Paco Candel. Diu així:

"Al Cesc de parte de Paco: a fin de cuentas todos somos el mismo nombre".

Avui a la frase hi trobo encara més força.