Vaig aprendre aquesta cançó un estiu a El Salvador. Me la va ensenyar un exguerriller del FMLN, el Frente, l’Osvaldo. Tenia 32 anys, tot i que haver-se passat dels 18 als 22 anys al “monte” devia cascar molt. Estava apunt d’acabar dret i en feia 10 de la fi de la guerra, i sempre explicava
L’etern retorn de la dialèctica mercat/estat en la crisi global del 2008Si al llarg del segle XX, la identitat ha viscut tensionada entre el mercat i l’estat, el plet entre aquests darrers ha patit una forta sotragada a partir de la profunda crisis econòmica global iniciada l’any 2008. Després de 2 dècades de triomf del
He passat uns dies a Al Hoceima, al Rif, convidat pels companys i companyes de l’Espace Syndical Democratique (ESD) d’aquesta ciutat. Al Hoceima és una ciutat referent amaziga i segons ells mateixos capital sentimental del Rif, car a pocs quilòmetres hi va néixer Abd-al-Krim al Khattabi, cabdill de la revolta contra les tropes espanyoles durant
Ho explicava de meravella la cançó del Raimon: “al meu país, la pluja no sap ploure”. Algunes idees que penso ens poden ajudar a fer un bon debat sobre l’aigua: 1) La nostra pluja, el nostre règim pluviòmetric, els nostres rius, el nostre clima són mediterranis, són així: poca pluja i mal caiguda. Vet aquí
Convé no repetir els errors i no caure en la trampa de tornar a confrontar la qüestió social amb la qüestió nacional, com si fossin coses diferents i es poguèssin menjar per separat. Ja m’agradaria que Esquerra hagués prioritzat tant l’eix d’esquerres com diuen els reagrupats. Ho dic i ho sento com a sindicalista. Malauradament
Llegeixo que el Congrés Nord-Americà ha fet una condemna del genocidi armeni al final de l’Imperi Otomà on van matar gairebé 2 milions de persones entre el 1915 i el 1921. Mentrestant penso en que entre el 1492 i el 1550 els espanyols van aconseguir reduir la població indígena americana de 50 milions que hi
Hi ha dies i moments que ajuden a viure. Aquest que us explico n?és un. Estàvem a l?Iraq, al gener del 1999, amb una delegació d?ONGs, convidats pel règim d?en Sadam Hussein, intentant concretar projectes de cooperació (veure post i vídeo anterior). Des del segon dia d?estada un company de periple, el Pepe López, un
Tots tenim el viatge de la nostra vida. L’any 1999 vaig tenir la sort de participar en una delegació d’ONGs a Bagdad, en l’Iraq d’en Sadam Hussein i el seu règim, durant els anys de bloqueig econòmic i també aeri del país. Era la primera delegació d’occidentals després de 8 anys d’aïllament. L’orient àrab, la
Les darreres eleccions municipals del 27 de maig han obert un important debat sobre l?estratègia i línia política de l?independentisme polític que representa Esquerra. Voldria fer-hi una breu aportació des del terreny estrictament de les idees. En línia general Esquerra i l?independentisme han patit un retrocés electoral a l?àrea metropolitana de Barcelona i a les
Estic convençut que, tard o d’hora, tothom podrà votar. Em sembla absolutament xocant i aberrant que a aquestes alçades de la pel·lícula haguem de tornar a reivindicar el dret a vot, el sufragi universal. El dret a vot no és un dret més, és el primer dret, com a persones. L’Elisenda, aquest diumenge d’eleccions municipals
Això dels blocs, és cert que, masses voltes té un punt d’egolatria que s’ha de mesurar. Si hem permeteu l’excés però, penjo el vídeo amb el meu discurs, 9 minuts, no m’he passat massa, en la Festa d’Esquerra a Terrassa d’ahir diumenge 13 de maig, amb arrossada popular inclosa. Servidor l’hi agrada molt més el
Amb els companys d’Esquerra de Terrassa vam organitzar i participar amb una parada a la Fira Modernista de Terrassa. Aquesta fira és un aconteixement brutal de primavera a la ciutat, al més de maig, que amb unes quantes edicions ha desbordat cívicament, ocupant els carrers amb la participació de moltes entitats, comerços i actes culturals;
Maleïdes les guerres. Aquest cap de setmana ha estat de reivindicació contra la Guerra de l’Iraq. Aquest poema anònim, del segle XIV o XV em sembla, cantant i musicat brutal i magistralment per l’Ovidi, ja ens ho anunciava fa molts anys, segles. Diu la lletra:Al damunt de la tombahi ha nat un taronger,i a la
Ja se que no es pot abusar de les metàfores polítiques a Catalunya sense que a un l’hi diguin que "pujoleja" una mica, però ben agafades i sense confondre-les del tot amb la realitat no estan malament, són explicatives i pedagògiques. I ja ho deia en Pallach: política és pedagogia! Heus ací, doncs, la metàfora
El debat i joc de contradiccions al que hem assistit sobre si a Catalunya erem postnacionals o prenacionals, iniciat en el discurs d?investidura del president Montilla i contestat pel vicepresident Carod, ens pot portar a un debat sobre el qual ja feia temps que em feia cabals: com encaixava la modernitat i la postmodernitat en