Ahir dues dones foren assassinades pel seu company. Dues víctimes de la violència de gènere que res no tenien en comú tret del fet d’ésser dones i de no voler ser propietat de l’home. El mal no cessa, no deixa respir. Però cal no abandonar ni el combat ni la denúncia ni el condol irat.
L’han trobada morta a la banyera. Assassinada pel seu company. La violència de gènere té molts rostres, tots ells ominosos, però sempre té com a objecte , com a víctima, la dona. Condol i denúncia.
L’ha morta amb una destral. L’assassí era el seu company. És la repetició de la història coneguda, la que té com a nucli que la dona és una propietat de l’home, que l’ha d’estimar encara que ja no li tingui amor, que l’ha d’obeir encara que no sigui la seva esclava, que l’ha d’esperar reclosa
Una dona ha estat assassinada pel seu marit. Junts s’havien fet grans, havien tingut fills… Ella havia emmalaltit, ja no era la dona d’abans. Potser ell en matar-la no creia que es convertia en un botxí i ella en la seva víctima. El botxí, el marit s’ha suïcidat.És un cas de violència de gènere?, sí,
El diumenge de la Pasqua una dona fou la nova víctima mortal de la violència de gènere. Una estadística terriblement imparable, amb un accelerat èmfasi que ens escaqueja. La víctima morí per les ganivetades que l’inferí el seu company. El dilluns succeí un fet abominable. Un home separat de la dona assassinà la seva filla
Era divendres, les padrines compraven el palmó o la palma, rosaris de caramel de colors, la llaçada sedosa. Demà passat, es deien, és diumenge de Rams. A d’altres llocs unes dones vivien atemorides, amenaçades pel company. Una sobrevisqué amb el seu fill de les flames del pis incendiat per l’home, malferida però viva. Una morí
Un mes i mig sense obrir el “forat negre” ens havia donat una mena d’esperança, un respir . Ahir el malson retornà, dues dones han estat assassinades pels seus respectius ex companys. Ella ha esta morta a ganivetades, Ella ha mort degollada amb una destral. Dues morts horribles a mans de l’home-botxí. La violència de
Viuen a Feydhoo, una petita illa habitada per un miler de persones. Prop hi ha hotels luxosos, l’atol atrau turistes d’arreu del món, forma part de l’arxipèlag de les Maldives, el lloc paradisíac de l’Oceà Índic. El cos mort d’un nen acabat de néixer fou enterrat al pati de la casa. Els vestits amples de la
Fou assassinada al mig del carrer a trets. Era l’endemà d’haver estat aixecada l’ordre d’allunyament de l’ex-company. Ell recuperà la pistola, cercà la dona, la trobà al carrer i la matà. “Si no ets meva…”.La dona considerada una propietat del mascle, l’essència de la violència de gènere. La violència masclista no cessa, té molts rostres tots
Una dona morta apunyalada, assassinada per l’ex-company. Febrer comença tacat de negre, com acabà gener. La violència de gènere no cessa, la dona malaurada n’és sempre la víctima. Dol, condol, estupefacció, impotència, indignació, ràbia i denúncia.
Tres són les dones mortes per violència de gènere que el forat negre del bloc acull i recorda. La violència de gènere és l’última gesticulació del masclisme que agonitza. Ens recorda que no ha acabat al món el temps en què la condició i dignitat de la dona se situa per sota de la condició humana,
Una nova víctima de la violència de gènere. Assassinada a ganivetades pel seu company. On rau, on neix aquesta ràbia, odi, voluntat de matar la que és o ha estat la teva dona? … La llavor es troba en la societat masclista encara no eradicada. No han acabat ni la denúncia, ni la lluita, ni