És la repetició de la història coneguda, la que té com a nucli que la dona és una propietat de l’home, que l’ha d’estimar encara que ja no li tingui amor, que l’ha d’obeir encara que no sigui la seva esclava, que l’ha d’esperar reclosa encara que vulgui ésser lliure. És la constant sagnia de la dona a mans de la violència masclista.
Ràbia, condol, tristesa i el vot sostingut de mai no abandonar ni la denúncia ni l’esperança.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!