Ja ens podem escarrassar a l’escola, a les ssociacions de dones combatives, a les plataformes d’opinió i fins i tot als programes electorals a establir paràmetres i models d’igualtat entre sexes; ja podem denunciar la violència de gènere i les morts de dones a mans de violents, ja podem escridassar contra l’ambient sexista que respira la publicitat,
Anaven cap a la setentena, feia temps que s’havien separat. L’exmarit emmalaltí, ella l’acullí a casa i en tenia cura. Fa dos dies ell l’assassinà a ganivetades. La tragèdia repetida de la violència de gènere. L’espai del bloc és cada cop més negre, curull de dones mortes a mans de l’home excompany. L’estadística és freda,
Era l’albada del dia dels difunts. Els nens dormien sense saber que son pare matava la mare. La trobaren sense vida, assassinada, víctima de la violència de gènere. Ni els dies de dol, ni els minuts de silenci, ni tan sols els precs acaben amb aquesta pertinaç malaltia social, cal una nova consciència col·lectiva que eradiqui
L’han trobada ferida de mort, el fill de 10 anys mort també, asfixiat. L’assassí ha estat el marit i pare. La terrible violència de gènere. Cada dona morta violentament té la seva història, diferent i única, malgrat que el final de la seva vida sigui el mateix, el de la víctima.Veure el fll amb els
Ahir la víctima fou una quasi-nena, una adolescent de 14 anys que no sabia encara que allò no era amor, que havia començat a viure-ho massa aviat, que ignorava que el final seria tràgic. Avui testimoniem una altra mort, la d’una dona assassinada a ganivetades pel seu company. La trista història coneguda, el drama inacabable de
Era una nena, una quasi-nena de 14 anys que no podia saber encara què era amor. Anava a l’Institut, vivia un amor d’adolescència, una relació opressiva que trencà. Ell té 18 anys, sabia que la trobaria sola, l’assassinà a ganivetades. Ell és un home, ella no pot rebutjar-lo, és un objecte, una propietat davant dels ulls de
Assassinada el dissabte pel company, un tall al coll fet amb arma blanca, un sol tall, mortal. Una nova mort de dona per violència de gènere. No podem oblidar aquestes morts, són el testimoni contundent i dolorós de la xacra vergonyant de la nostra societat. Condol i denúncia.
Amb un tret de pistola l’exmarit ha assassinat la dona i ha asfixiat el fill, una dona jove, tan sols tenia 26 anys i un nen que només n’havia viscut cinc. La violència de gènere no cessa, s’escampa com un verí líquid inesgotable. Condol, ràbia, denúncia ferma i incansable i l’esperança que el repòs de mare i
Són 33 o potser més les dones assassinades víctimes de la violència de gènere, l’estiu passava oblidant-se de les morts. Ahir na Roser, contundent i incansable Chao óng Viet Nam, n’ha feta la denúncia. Una estadística terrible que darrera del nombre amaga la condició d’esclavatge de la dona amenaçada, apallissada, atemorida pel company o l’excompany.
Ha mort assassinada . l’assassí, el seu company, l’ha estrangulada i cosit a ganivetades. No hi ha respir possible per a la dona obligada a conviure amb la violència de gènere. La llibertat sense amenaça per a la dona que decideix deixar de conviure amb el violent és una conquesta difícil d’aconseguir sense la complicitat activa de la
La mort violenta d’una dona a mans del company no té aturador; l’edat de la víctima i de l’assassí no en són l’impediment, nogensmenys quan aquells tenen més de 80 anys la denúncia es tenyeix de compassió i d’estupor. Però segueix essent violència de gènere i mereixent la nostra condemna i condol.
Dues noves víctimes de la violència de gènere. Una dona esquarterada, les seves restes en un congelador. Una dona apunyalada al mig del carrer. L’assassí, l’excompany. Quines noves paraules hem d’escriure?, què podem afegir a aquelles que malauradament hem escrit tantes vegades?… Condol, tristesa, ràbia, impotència i de manera obligada esperança que un dia el malson
Ahir acabà el mes de maig, un mes de primavera sense primavera, un mes plujós. El mes negre de morts de dona, víctimes de la violència masclista. Ahir coneguerem que una altra dona fou assassinada pel seu company. Ell, l’home violent se suicidà, es penjà davant del cos mort de la dona, s’escapà covardament de
Anà a buscar la seva dona a casa de la germana d’aquesta. Sabia que hi seria. Degollà la cunyada i ferí de gravetat l’ex-dona. El masclisme desbocat actuà amb ferotge violència contra la dona que emparava la maltractada germana i contra aquesta. Sense aturador la violència de gènere creix, com la tormenta que tot ho anega
21 setmanes i 23 dones assassinades, víctimes de la violència de gènere, 4 ho han estat aquesta última setmana. L’estadística és esgarrifosa però no tant com la realitat que viuen moltes dones, sotmeses a l’amenaça, a la pallissa brutal, a la humiliació, a la violació, dia rera dia.Dones presoneres de la por a l’home amb qui