No us he oblidat, germanes. No he deixat d’ésser dona indignada i combatent contra la violència que d’altres dones heu sofert i patiu; res no sembla haver canviat al recordar que vuit heu estat les dones víctimes mortals de la violència de gènere en els primers dinou dies del mes però allò esperat ha
La violència persistent. L’esforç d’erradicació infructuós. La violència de gènere contra la dona és substància de la “cultura”, de la relació entre gèneres que l’home ha cultivat durant mil·lenis. Dol, condol, denúncia i persistència en el combat.
Enguany la violència de gènere ha seguit cavalcant desbocada, insensible a la nova cultura, viva i cruel. 9 dones han mort assassinades al nostre país, 40 a Espanya ha dit l’estadística coneguda; les morts han estat la punta de la piràmide construïda amb la violència masclista feta de pallisses, trets, ganivetades, humiliacions, violacions, pors,
El cap em pesa… com si el crani fos una gàbia òssia que empresonés el cervell i aquesta xarxa viva volgués eixir de la capsa que l’ofega. Em pesa… soc totes les dones que han existit, totes les que han patit humiliacions, que han estat vexades,colpejades, mortes pel fet d´ésser dones. Víctimes abans
Ha estat assassinada pel seu company, mort ha estat també el seu fill. L’home assassí engrandeix la tragèdia aplicant la seva violència sobre el fill. L’horror covat a l’espai domèstic . La por, l’insult, el maltractament, l’amenaça i la seva consumació. El crim sobre la dona. Condol, denúncia fatigant que no ha de cessar.
Són 20 les dones assassinades pel seu company des que començà l’any, l’estadística registrada en 17 setmanes mostra el rostre més fosc i violent del masclisme: la mort violenta de la dona a mans de l’home a qui en el passat estimà. Atònites hem escoltat i llegit obscens comentaris, “ella provoca”, “la ruptura n’és
90 dies, 17 dones víctimes mortals de la violència de gènere. Dones assassinades pels seus companys o ex-companys, algunes ho han estat juntament amb llurs fills. L’odi de l’home assassí és immens, absolut, no té aturador. No hi ha consol possible, ni perdó ni oblit. Només ira, ira i rebuig mesclat amb condol i
Degollada. L’assassí de la dona trobada morta ha estat el seu company. La violència de gènere és violència masclista. La dona considerada una propietat de l’home, un cos objecte, una persona sense voluntat. Enguany és un any negre. Denúncia i condol.
Tres dones han estat assassinades pels seus ex-companys. Tres noves víctimes de la violència de gènere. Xacra social, vergonya social. Els mots semblen inútils, sense significat. Però cal cridar, denunciar, indignar-se, lluitar contra la violència masclista.
L’home ha provocat l’explosió. Entre runes el cos de la víctima, la dona, l’ex-companya, l’objecte de la violència. Una dona assassinada per la violència masclista. Avui, 21 de febrer, l’estadística cruel esgarrifa, escandalitza i avergonyeix, 12 dones mortes , víctimes de la violència de gènere. Incansable la denúncia, amarg el condol.
Una nova víctima mortal de la violència masclista. L’home l’ha assassinada a ganivetades. Les paraules van perdent el significat com els objectes maltractats pel temps. Una notícia sense interès al diari, un crim repetit, una dona morta a mans del marit, el company. La violència de gènere narrada amb quasi indiferència en una breu
La notícia sembla quotidiana, per la seva reiteració. Un home ha assassinat la seva dona amb una arma de foc i després s’ha suïcidat. No és un suïcida, és un assassí covard que es mata per a fugir del judici, del càstig i de la vergonya social . La dona és la víctima, l’objecte
Un matrimoni ja gran, han viscut molts anys, amb dies d’amor potser, d’afecte, d’amargors i potser de rancúnies també. Ell ha assassinada la muller a ganivetades, consumat el crim ha intentat suïcidar-se amb el mateix ganivet. L’escena terrible de la violència masclista, l’escenari mut de la violència domèstica. Denúncia, rebuig, lluita incansable .
L’han trobada morta, degollada. Ha estat assassinada pel seu company. Ha estat la tercera víctima mortal de la violència de gènere. Dues setmanes hem viscut del nou any, tres dones mortes inicien l’estadística violenta, mortal, obscena, inacabable de la violència masclista, l’ou de la serp social. Condol. Combat Constant.
La segona víctima. Una dona colpejada i llençada des del balcó d’un quart pis. Morta, assassinada. No cal avui afegir -hi paraules, ja han estat escrites fa unes poques hores. L’any comença amb el fet terrible.