I ahir al matí, una dona fou trobada morta violentament. El company fugí, el covard assassí que havia estat denunciat per maltractaments havia complert les seves amenaces. És una evidència que les lleis poden castigar i en ocasions prevenir però és també clamorosament evident que no poden canviar cultures atàviques, incrustades en l’imaginari social. Cal un
Un mes de dol, març funest. Ahir una altra dona fou assassinada pel seu company. Cal l’exigència d’una responsabilitat social compartida per tal d’eradicar el mal terrible, domèstic que s’inicia amb el silenci i la vergonya, el de la violència masclista de gènere. Condol sincer, denúncia ferma i incansable.
Dues noves víctimes de la violència de gènere. En el breu temps de dos dies quatre han estat les dones asassinades pels seus respectius companys. Dades esgarrifoses que omplen d’horror i de vergonya la consciència social. Els patrons de conducta masclista són arreu, grollers o subtils, primitius o sofisticats, difícils d’eradicar com si formessin part substancial
Dues dones han estat assassinades pel seu company. Catorze, setze potser són les v’ictimes mortals de la violència de gènere. La història terrible és sempre la mateixa, ell és l’assassí , ella és la víctima. Any rera any celebrem el Dia de la Dona, es fan estudis i s’elaboren estadístiques sobre la violència de gènere.
Ahir quatre dones foren assassinades. Víctimes del mal soterrat, la violència de gènere. Demà se celebrarà a molts llocs del món el Dia Internacional de la Dona, sembla un sarcasme. Aquesta setmana s’ha publicat un estudi sobre la violència contra la dona, les dades són escandaloses, vergonyoses, una acusació social. I ahir quatre noves víctimes,
Ahir una dona fou assassinada pel seu company, ha estat una nova víctima de la violència de gènere.El forat negre és el del dol, la impotència, la ràbia i avui ho és de la desesperança. És duríssim constatar que el mal del masclisme segueix viu, que s’alimenta de quelcom indefinible que sura en la nostra societat, que
Ha estat trobat el cos d’una dona morta a ganivetades. El marit, ella se n’havia allunyat, ha confessat ésser-ne l’assassí, l’apunyalà diverses vegades dins del cotxe i en llençà el cos. Ella estava embarassada. La violència de gènere mai cessa. És un malson, una malaltia social angoixant i vergonyosa. La denúncia és incansable i el mal
Ha mort apallissada, assassinada a cops pel seu company. Era una dona maltractada i malgrat ésser-ho retirà la demana d’allunyament del maltractador; mai no sabrem el perquè, ella mai no ho podrà explicar, potser en fou la por a l’amenaça persistent o el dolor de la soledat o el record misèrrim de moments d’afecte. Mai
“Han estat cinc, vuit, deu… No ho sé, volia morir. Els veia els rostres, els implorava, els deia oncles, germans grans meus, amics estimats , no!, no! i ells seguien violant-me, hores i hores, tota la nit i el matí. Fàstic, horror, por, vergonya…El meu cos convertit en un objecte, un drap, un tros de
Una dona ha estat assassinada pel seu company. Una nova víctima de la violència de gènere, una dona morta. I una notícia de menys de dues línies als mitjans de comunicació. El mal conegut. La destrucció dels lligams d’afecte, de la confiança. La dona convertida en un objecte propietat de l’home. Avui el drama monstruós
En l’espai de poques hores dues dones han estat assassinades pels seus respectius companys, a ganivetades una i a cops l’altra, juntament aquesta amb la seva mare. Res no atura la violència de gènere, la força assassina del masclisme.El rebuig social del masclisme no és prou fort, aquest s’escola per les escletxes de l’afecte primer,
Ha estat la primera víctima d’enguany de la violència de gènere, la primera perquè malauradament no en serà l’única. Diumenge trobaren el seu cos calcinat. Ella havia tingut un cos viu, un cor que bategava demanant afecte, ara, d’ella, només hi ha el record. El seu company l’havia assassinada i cremat el cos. Era, és un
L’assassí, l’ex company de la víctima, era subjecte a una ordre d’allunyament, l’ha trencada. L’ha trobaren morta, assassinada el diumenge proppassat.El Nadal no és temps de treva per a la violència, tampoc no ho és per a la de gènere. El mal que no cessa segueix inscrit al cor d’una part de la nostra societat, la seva
La violència de gènere és l’expressió que incarna el concepte universal de la violència: l’abús del més fort sobre el dèbil, la del grup contra l’individu, la creació artificial de la superioritat d’un gènere sobre l’altre, d’una cultura sobre una altra, d’un color sobre l’altre … La violència de gènere és violència masclista, la de
Un novembre endolat. Una dona fou assassinada pel seu company la matinada del dissabte. Ell la colpejà fins a la mort. Caldria conèixer la por que sent la víctima quan l’home fa el primer crit, quan d’un cop la llença al terra, quan li dóna cruels puntades de peu, quan l’estira dels cabells, quan ella veu la