El títol del post es el que he llegit a l’ARA i evidentment ha despertat el meu interès, es clar que si hagués vist primer el de l’AVUI estaria ballant mallerengues : ” Quasi la meitat dels catalans votarien ‘Sí’ a la independéncia”. Tots dos es fan ressó d’un estudi publicat per ESADE (OOOOOOH) i
Ja està, s’ha acabat, ho han aconseguit. Els genocides culturals s’han sortit amb la seva, com sempre. Ells sempre guanyen, saben el que volen i no paren fins que ho aconsegueixen. Nosaltres no, sabem el que volem però ens aturem tantes vegades, que no ho aconseguim mai. Deu ser el nostre caràcter individualista i “emprenedor”,
El 21 d’Octubre del 2009 vaig escriure un post intitulat QUI AVISA…O LA SEGONA RUMASA. On denunciava les primeres ,després famoses, emissions de pagarés etílics – etílics perquè ho avalava amb “las extraordinarias existencias” d’un brandy-, fent palés que d’inversió res de res, molt m’havia d’equivocar peró del que es tractava era de finançar el
Amb un tres i no rés ens hem quedat sense Caixes catalanes. Aquesta es la opinió majoritària de tots els experts financers catalans encapse-lats per dos insignes Francescs: Sanuy i Cabana. La resta se’n posat les mans al cap tot dient: “Catalunya s’ha quedat sense model financer propi, per culpa de Madrid”. Culpa de Madrid?.Esteu
Avui tots els diaris van plens. Pere Puig, l’assasí múltiple d’Olot, tenia 30.000€ , o sigui que allò del mòbil econòmic res de res. Llavors, quin va ser el desencadenant de la matança?. Aquest entradeta si fa o no fa, es la que tots els mitjans de comunicació posen sota el titular. Els mateixos mitjans
Avui dia 2 de l’any 1 dc. ( després de la cigarreta) he sortit al carrer disposat a suportà les brometes i els comentaris feridors dels no-fumadors. Abans de continuar, dir que la meva relació amb la nicotina ve per el meu gust de fumar cigars havans, el que en català de tota la vida
Ara tothom, o si mes no un munt de gent, critica en Sandro Rosell per haver “embrutat” la samarreta amb la publicitat d’un país amb una Monarquia absoluta, el o que es el mateix, una Dictadura. I segurament tenen tota la raò, però també, de ben segur que molts d’aquests que posen de volta i mitja
Jo soc dels que he cregut i crec que’n Sandro Rosell serà millor President que’n Laporta. Això no treu que sigui crític amb algunes decisions com la “cagada” del partit de l’Osasuna, com la de de no saber gestionar els mitjans de comunicació, i callar peti qui peti, deixa’n sol davant del perill a Guardiola.
Sempre he cregut, que per resoldre un problema primer has de saber el perquè per poder solucionar-l’ho, o sigui el com. I tot hi així, moltes vegades la solució triada es la menys dolenta. Hi ha persones, però, que s’entesten una i altre vegada a començar per el com, com si el perquè no fos
Avui he sentit per boca d’en Rigol que a la Sagrada Família no si podrà casar, ni batejar, ni fer la comunió qui vulgui, sinó qui pugui. Bé, no ho ha dit així peró ha vingut ha dir aixó. O sigui, no si podrà casar el fill de la señora Maria, catòlica practicant, i practica-ment
Jo soc un dels molts barcelonins que patirà les hordes cristianes, ja que hom viu a tocar de la Sagrada Família, sense demanar-ho. ¿No serà que Deu Nostre senyor , m’ha castigat per haver apostatat?. Si, fa anys vaig intentar apostatà. Ingenu de mi!, em pensava que la relació personal amb en Jubany seria una
En l’article d’en Bru de Sala que avui publica el Periodico intitulat S’ESCAMPA EL DESÀNIM en el que radiografia al “català emprenyat” front al “català entusiasta”. O si voleu al “català destructiu” front al “català constructiu”, atribuint-ho a una falta evident de lideratge. En termes generals amb l’escrit hi estic d’acord peró no u estic gens
Una de les característiques de la societat catalana es la nostra indecisió en els grans temes que ens afecten, vaja que molts cops volem i dolem. I aquest tret es tan nostrat com el seny i la rauxa – el nostre ying i yang-, es més, crec que neix com a balança entre aquests dos
Des de fa un temps, no deixo d’agrair als espanyols que ens ajudin a esvair dubtes en els catalans que encara es pensen que un encaix a Espanya es possible. L’últim es per en Sergio Ramos jugador del R. Madrid i de la “Roha”. Gracies Sergio!, per ajudar a que els catanyolistes, se’n adonin que
Sempre he estat un rebel sense causa, més que rés per que n’hi han tantes – de causes- que mai he sabut triar-ne només una, algú de aixó en diria un cagadubtes, o cagacauses per ser mes exactes. Des de ben petit a tot li he tret punta, ja sigui per dessacralitzà el que hom