Vagi per endavant que soc un ferm defensor dels drets d’autor. Tots els autors haurien de cobrar cada cop que la seva obra es publicada perquè arribi al màxim nombre de públic. I així ho preveu la llei de propietat intel·lectual, on en el cas del cinema, els autors (guionista, músic i director) cobren un
Tema fotut aquest del cementiri de residus nuclears. Ascó?, Villar de Cañas?,Santervás de Campo?, o a Ceuta, tant se m’en dona. Si hi ha una fuga radioactiva tota Iberia, part d’Europa i el Nord d’Àfrica en sortirà perjudicada. Per els qui no tenen memòria dir qué, l’accident de Txernòbil va afectar una extensió de més
Qué entenem per addició?.Segons l’Enciclopèdica Catalana, es defineix addicció com “dependència psicològica i fisiològica habitual envers el consum de drogues creadores d’hàbit i amb finalitats no mèdiques, o envers una pràctica fora del control voluntari”. Ho sigui, segons aquesta definició hi han dos tipus d’addictes; els que tenen una dependència patològica ha alguna substancia, i
Tothom treballar en una empresa líder en el seu sector – o aixó es el que diuen els seus anuncis quan van a cercar treballadors-, produint-se la paradoxa que tothom que treballar en una empresa gran es líder, i la opció de ser el segon o el tercer no existeix, tots som primers, els segons
No hi ha manera, no t’en pots desempallegar. Es una creu per tota la vida. Aixó es el que m’ha vingut al cap al llegir la noticia de que la Conferència Episcopal, no ex-comunicarà en els diputats que votin a favor de la llei d’avortament sempre que manifestin públicament el seu penediment, evidentment després de
Si, ja ser que cara-dura en anglés es cheeky, peró el titól no em quedava tant bé. Anem per feina, segons publica el diari Avui – llegiu aqui– el Facebook ha tancat el grup “els Catalans no som espanyols“, per terrorista i xenòfob ¿?, en canvi manté obert el de ” Yo también odio a
Al principi de llegir la noticia, em va venir al cap els atacs que rebem els catalans per qualsevol iniciativa que tirem endavant. Que si les “ambaixades catalanes”, que si paguem per traduir al castellà els parlaments que es fan al Parlament de Catalunya, etc… I no oblidem pas els atacs furibunds a la Fira
Ara tots ens posem les mans al cap. Ara tots diem: No hi ha un pam de net. Ara tots…., bé m’aturo aquí perqué no pararia. la realitat sempre ha estat un altra peró no ho volíem veure. A Catalunya, com a la resta del mon mundial, els grans negocis sempre s’han fet – i
Ja fa uns mesos que em va a començar a pujar la mosca al nas, al veure publicat a tots els diaris, un anunci d’una emisió de pagares de la NUEVA RUMASA, fins i tot es va fer una campanya televisiva de gran abast. Jo no vull ser ocell de mal averany, peró molt em
Fa temps molt temps, massa m’atreveria a dir. Veient les esbatussades, els estirabots i les sortides de mare d’alguns prohoms del món independentista, em va entrar el cuquet de fer una recerca, i un posterior informe – a veure si me’l pagaven-, per trobar una explicació científica del perquè aquests prohoms, tants seriosos ells en
Avui el President del Banc d’Espanya Miguel Àngel Fernández Ordoñez, MAFO per els amics, ha demanat moderació salarial per a la societat incivil – la que no té un duro-, i per contra ha defensat el cobrament de indemnitzacions pornogràficament astronòmiques per als banquers. Jo estic amb ell. El que ens està dient es, que
Des del passat 1 d’Octubre fins aquest Divendres un servidor ha estat embussant una de les vies principals de la capital valenciana, la V-30. Durant dos dies els valencians i valencianes, m’han donat records per la meva família, principalment i amb molt d’entusiasme per la meva mare. I no els hi falta raò. Per els
Ara tots hi fugen, ara tots es posen les mans al cap, ara tots diuen allò de : “Si ja es veia venir…”. La societat civil catalana, descripció aquesta que va fer fortuna ara farà uns 25 anys per designar a tots aquells que varen perdre la condició de burgesia catalana i es varen convertir
Em deia l’altre dia en Jaume Ortí, que si volem ser un país normal em de tenir la nostra Karmele Marchante, fent referència a un comentari meu, en que deia que m’avergonyia que aquesta senyora es declarés independentista. Bé, dir-li en Jaume que ja tenim el nostre Julian Muñoz. Aixó si, més polit, de bona
El 20 de Setembre de l’any passat vaig fer un post intitulat NEUS BONET FA BO A JORDI BASTE, on deia que després de donar-li uns dies de gracia, va fer bó el que els malpensats pensàvem: La neteja nacionalista -maldestre, si em permeteu- de la emissora. Aquell post s’ha convertit en el tercer més