La dita que encapçala el post m’agrada molt més que aquell de “neixer amb un pá sota el braç”, es poc ambiciós, hom ha de aspirar a més, i si pot des del mateix bressol fins a la tomba, la resta. Collonades… Ells, els prohoms, els escollits per dirigir el seu, perdó, nostre futur, ens
Diuen que la ignorància es agosarada, i es una veritat com un temple. Peró pitjor que la ignorància es l’ignorant professional, aquell que en fa bandera i esta orgullòs de ser-ho. Clar que, com es un ignorant professional, ignora aquest orgull, ans el contrari, ell creu que es una persona intel·ligent, i que aquesta intel·ligència
La millor medicina per combatre la fustració al veure en els ¿nostres? polítics independentistes esbatussar-se, es anar a Cal Negre de Berga.
Quasi tota la meva vida laboral ha estat vinculada a la construcció. Vint anys a la construcció d’habitatges i promocions immobiliàries, i des de fa uns anys a la obra civil i industrial. Ram complicat el meu, on he pogut veure de tot, des de ex-alcaldes que aconseguien licitacions públiques en consistoris on manaven companys
Hi ha un tipus de persones que han nascut perquè ningú els faci ombra. Si aquesta peculiaritat es manifesta d’una manera natural, o sigui, si els fets i els actes d’hom comporten aquest reconeixement sense cercar-ho, sense imposar-ho, en definitiva per la seva vàlua personal, es bó. Peró quan hom fa ostentació de la pròpia
El 13 de Febrer de l’any 2008, vaig fer un post, (llegiu aqui) per allò de les vagues preventives de l’escola pública per mantenir els privilegis dels funcionaris.Vaig aprofitar, per criticar el fet de que la gestió dels centres no estava pas en mans dels Directors, sinó del claustre, i per tant els pares estaven
Última hora!. Última hora!, a Sandro Rosell, alies “Sandrusku” ó “Alexandre” se l’ha vist dinant amb una persona que portava ulleres negres i parlava italià. Preguntats a la resta de candidats que en pensaven Marc Inglà ha dit :” Ho haveu vist, ho haveu vist!, en Rosell es un capo de la Màfia, la mare
Així ho pensaven en Millet i Montull, i molts d’atris personatges amb un llindar moral baix, al sucar a tort i a dret, i no anaven errats. Molts em direu que no, que tothom no té un preu, i jo us dic que si, que tots tenim un preu. El que cal saber es si el preu d’hom, algú estaria
L’altre día, mentre estaven a la sala d’espera – o desespera segons com estigui de plena- de ca la metgessa, tot fullejant un Cosmopolitant antic, vaig anar a parar a un reportatge on es donaven 50 consells a les dones de com obtenir l’orgasme perfecte practicant el sexe oral. El primer que em va sorprendre
Una de les moltíssimes assignatures pendents de tots els Governs que ha presidit la Generalitat es la del cinema en català. Perqué?. Per que han estat incapaços els polítics d’aquí a aconseguir que el cinema tingui una quota de mercat similar a la que tenen la Radio, la Televisió, el Teatre, i fins i tot
Diu el Hawking que en els E.T (Espanyols Torracollons) ni aigua, que els hi dones un dit i s’agafen tot el braç. Continua dient que els catalans (humans en diu ell), evitem el contacte amb els E.T (Espanyols Torracollons), ja que seria perjudicial per la nostra supervivència. També ens avisa de que l’únic que volen
Fa un parell d’hores Juan Antonio Samaranch, s’ha mort. El primer que m’ha vingut al cap han estat unes paraules del meu avi quan ja estava molt fotut i es veia les orelles; “L’única pena que tinc, es la de marxa abans que el cabró d’en Samaranch”. Bé, avui 21 d’abril, el repressor de totes les
No, no conec ningú que em juri i perjuri que si, que es una persona corrupta de cap a peus, ans el contrari conec una munió de gent, vaja diria sense errar, que el 100 per cent de la gent que conec o m’envolta que jura i perjura que es una persona íntegra, quasi immaculada.
Ahir me les vaig tenir, un cop més, a la cua del súper de costat de casa dins de la meva campanya personal “Contra l’especulació de les cues dels supers”. D’un temps ençà, fer cua per pagar les viandes i altres estris per la intendència de casa es com estar en el parquet de la
Avui fa vint-i cinc anys de la mort d’en Salvador Espriu, i els de Vilaweb ens demanen un escrit d’homenatge. El meu es fàcil, molt fàcil, a veure si l’endevineu. Només us escriure les paraules finals “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”……… No, no es d’en Raimon, ell – Espriu- li