TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Sempre he cregut, que per resoldre un problema primer has de saber el perquè per poder solucionar-l’ho, o sigui el com. I tot hi així, moltes vegades la solució triada es la menys dolenta.
Hi ha persones, però, que s’entesten una i altre vegada a començar per el com, com si el perquè no fos important, i si ho es, a elles els hi dona igual, vaja que son uns “neixensenyats”. Tenen la resposta abans de saber el perquè. ¿Inspiració divina? no, només es l’agosarament que beu de la ignorància.Ignorància del que es creu que tot ho sap, i que preguntà abans de respondre es de covards.No s’adonen, i si s’adonen se’ls hi enrefot, que el perquè mai es un, que els problemes son, la majoria de vegades, conjunturals i per tant tenen més d’un perquè. L’estudi dels perquès ens donaràn uns coms, i em de triar un. Mira tu!, com la pel·lícula, només en pot quedar un.
Tota aquesta entradeta pseudonoseque, ve a tomb perquè avui me n’he trobat un genuí, que dic genuí, tot un mestre Jedi dels “neixensenyats”. S’ha presentat a la Delegació com el nou “Superman” del nostre negociat, i com a tal, ens ha fet una radiografia exacta de la nostra paradeta i de les relacions interdepartamentals. O es el que ell es creia.
Esperant uns aplaudiments del tot immerescuts, tot cercant en els nostres ulls un inici de rosada per l’emoció continguda. El que s’ha trobat, ha estat un difícil acte de contricció labial per que no se’ns escapes el riure. Passat aquest moment de tensiò ambiental degut principalment per el xoc de dos emocions enemigues, s’ha trobat amb la dura, però alhora realista realitat.
Una per una se li han anat desmuntant totes les seves sentencies, ha estat fàcil ja que tots nosaltres teníem clars la majoria dels perquès, encara que mai ens hem posat d’acord quin com triar, mentre alhora se li recordava de que de tots els presents, només era el cap d’un d’ells, i per tant, la resta l’hem escoltat per la educació de benvinguda que tothom es mereix quan es nou a la feina.
Ell “imperturbable el ademán”, ha fet com el qui sent ploure, i ha estat la resta del día preguntant el perquè, però ja ha fet tard perquè els seus coms ja no seràn creïbles.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ai, amic meu, el per què està molt saturat, i tots sabem fer la pregunta, pero n’hi han poquíssims, comptem amb els dits de la mà, que poden preguntar-se com.
Els que ho saben, són els que sí saben el per què i com fer-ho, perque viuen la vida, fora del seu món particular i s’endinsen en altres mons.
Últimament els teus apunts tenen rauxa.
Bon dia i molt plàcid.