TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Avui dia 2 de l’any 1 dc. ( després de la cigarreta) he sortit al carrer disposat a suportà les brometes i els comentaris feridors dels no-fumadors. Abans  de continuar, dir que la meva relació amb la nicotina ve per el meu gust de fumar cigars havans, el que en català de tota la vida coneixem per “puros”, per tant la meva dependència es de les lleugeres, ja que un cigar dels que m’acostumo a fumar te una durada d’un hora, pel cap baix, i això ho vulguis o no limita molt el seu consum.

La meva historia comença a les sis del mati en el bar de la cantonada…

Després del pertinent i educat bon dia, el primer comentari: ” Vols foc? Ai, no m’en recordava ja no pots fumar”. Me’l quedo mirant i li dic: “Quan m’has vist fumar a les sis del mati?. Mai, per tant no entenc el comentari”. Emprenyat com una mona – a les sis del mati no tens el cos per segons que – agafo el diari i com no podia ser d’un altre manera, la noticia del dia era la de la desaparició del tabac dels llocs tancats, tret que siguis un Millet , un avi que visqui en un geriàtric o un resident d’un centre de salut mental – el manicomi de tota la vida -, llavors si. Es veu, que els legisladors han pensat que aquests col·lectius prou pena tenen com perquè a sobre els hi treguis la cigarreta. El que no entenc molt bé, es lo del geriàtric.

Continuo llegint i em trobo amb la noticia dins la noticia. La Facua Consumidores en acción, han habilitat en la seva web una pagina FACUA.org/leydeltabaco. on qualsevol consumidor pot denunciar  els establiments que incompleixin la llei. Per el que es veu n’han rebut més de 300 en 24 hores. D’entrada, no ser perqué, m’ha vingut al cap la nit dels vidres trencats a Alemania, on, dies abans de la persecució dels jueus, els membres del partit o qualsevol ciutadà que conegués un establiment semita el marcaven amb una estrella de David. D’aquesta manera els de la SS ho tenien més fàcil per detenir-los i deportar-los, molts historiadors veuen en aquella nit – la del 9 al 10 de Novembre del 1938- l’inici de l’Holocaust, bèstia ho reconec, però aquesta ha estat la primera pensada del meu cervell.

Restablert d’aquest primer impacte visual, el meu cervell ha afluixat i m’ha presentat una segona imatge més suau però  nogensmenys potent, la de la pel·lícula Fahrenheit 451, on el seu protagonista era un bomber que cremava llibres en una societat on llegir era considerat delicte, i qualsevol veí, amic, conegut etc.. tenia la obligació de denunciar en els infractors.

Ho comento amb els del bar, lo de la persecució nazi, no crec que cap d’ells hagi vist la peli. Tots diuen amb una sola veu, que molt bé, que si senyor s’ha de perseguir fins on calgui en els fumadors, i no es de nazis es de justícia, després d’anys sota la dictadura dels fumadors que ho empudeguen tot.Fins i tot un diu que ens podríen acusar de homicidi involuntari, o si més no de temptativa Me’ls miro i…no dic res.

Fins aquí em arribat?. Ho ha de permetre el Govern?. Hem d’estar pendents del veí que ens té mania, o del conegut que et té una insana enveja per ves a saber que, de que no ens denunciï?. I una pregunta final. Per quan la mateixa tolerància zero amb l’alcohol i els conductors?.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!