TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

En l’article d’en Bru de Sala que avui publica el Periodico intitulat S’ESCAMPA EL DESÀNIM en el que radiografia al “català emprenyat” front al “català entusiasta”. O si voleu al “català destructiu” front al “català constructiu”, atribuint-ho a una falta evident de lideratge. En termes generals amb l’escrit hi estic d’acord peró no u estic gens quan diu: “La gent es mobilitza a la contra del que no agrada, però no a favor del que voldria.”

Qué es aixó de que ens mobilitzem a la contra, però no a favor del que voldría?. La manifestació del 10 de Juliol, era a favor de la Independéncia i no pas una manifestació de rebuig de la sentencia de l’Estatut. D’acord de que el català es crític per naturalesa i exigent amb la seva classe política, però en cap cas descreguts  ni desconfiats. I tampoc ens falta la vitalitat i vivacitat que ell denuncía.

A Catalunya els moviments socials ha estat i estan molt vius. El problema es que els polítics catalans no estan a l’alçada de les circumstancies; Pensen més amb el seu futur personal que en el col·lectiu.

Que pot pensar un independéntista quan veu les guerres fratricides d’en Laporta, Carretero i Puigcercós?. ¿Té clar un votant de CiU que els seu partit no pactarà amb el PP, ni tampoc amb altres forces independentistes?. ¿I el socialisme català, quan veu un i altre cop que els seus a Madrid van al dictat del PSOE?.

No company la nostra societat no “es propensa a desconnectar i a denunciar, però no a creure ni a confiar. Els catalans encara combinem el salvatge cor d’Ausiàs March i Riba amb les actituds meselles que denunciava Espriu. Escriptor.”

La nostra societat esta farta de fer confiança a polítics que estan disposats a tot per traïrla.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!