TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Amb un tres i no rés ens hem quedat sense Caixes catalanes. Aquesta es la opinió majoritària de tots els experts financers catalans encapse-lats per dos insignes Francescs: Sanuy i Cabana. La resta se’n posat les mans al cap tot dient: “Catalunya s’ha quedat sense model financer propi, per culpa de Madrid”. Culpa de Madrid?.Esteu segurs del que dieu companys?

Després de rellegir aquest dies els volums que va editar l’Enciclopédia Catalana sota el titòl ” Caixes i Bancs de Catalunya” d’en Francesc Cabana, no em queda clar que la culpa la tingui Espanya.

Per començar, dir que el model de Caixes d’Estalvis va ser una imposició del Govern Central de Madrid. Una Reial ordre de 3 d’abril de 1835, demanava al Governador Civil de cada província que promoguessin la constitució de Caixes d’estalvis. Els empresaris catalans, entusiasmats, el que se’n diu entusiasmats, no ho estaven. Allò de que ells tenien que garantir-ne els dipòsits, peró el President de la institució fos el Governador Civil no els hi feia punyetera gracia.

Després d’aquesta petita pinzellada històrica, i afegint-hi que un dels principals objectius des de les seves fundacions, era la de ajudar a la classe treballadora, la classe mitjana i en els petits comerços.Dir que actualment les Caixes encapçalades per ” La Caixa” – Parlem?- s’han convertit en uns monstres financers que ningú sap qui son els qui manen i perquè. Que han passat de promoure pisos per les classes més necessitades, en unes condicions  de compra o de lloguer molt avantatjoses, a negar-lis el pà i la sal en els seus clients quan han anat mal dades.

Els consells d’administracions han passat dels carrécs sense sou, a carregar-se les butxaques amb sous de vertigén, convertint-se en la vertadera obra social de la entitat. Han passat de invertir en allò que no dona beneficis, però beneficia a molts, a desempallegar-se de tot el que no doni els beneficis que no poden tenir, dedicant l’obra social a adquirir obres d’art, que desgraven, i tancant les oficines de beneficència, mutualitats, empenyorament, etc..

Fa massa temps que les Caixes ha deixat de ser el que eren, fa massa temps que les caixes estan dirigides per gent que no si juga rés, fa massa temps que les caixes haurien de ser bancs amb accionistes amb noms i cognoms, i que donessin comptes del que fan i perqué ho fan.

I una pregunta per tancar el post. Qué han fet les Caixes els darrers 30 anys per Catalunya i els catalans?. Parlem?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!