Som al país del seny i la rauxa. I de la hipocresia, també. Els mateixos partits que ens van escalfar el cap amb l’importantíssim capítol de drets i deures en la redacció del nou Estatut, ara es posen les mans al cap quan es volen estendre aquests drets i deures a les persones immigrades. Com
Fa unes setmanes vam anar a visitar els escenaris de la Batalla de l’Ebre amb la família. És encomiable l’esforç que estan fent alguns ajuntaments per recuperar amb un mínim de dignitat els escenaris d’una batalla clau per la nostra història i també per la història del s. XX. Us poso els enllaços del Consorci
He inscrit el bloc "Trencavèl" a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Us podeu sindicar a aquesta nova xarxa per rebre tots els articles que s’hi envien. Podeu llegir ací de què va tot plegat.
Segueixo la iniciativa de Vicent Partal i penjo el vídeo de l’anunci de la selecció.
Avui volia parlar d’un surrealista article sobre Portugal que va publicar l’altre dia el diari gratuit Metro. Però me n’estalvio la feina enllaçant-vos a aquest apunt dels Micacos que comparteixo plenament. I aprofito l’espai reservat per parlar de la ministra que no hauria d’existir. La ministra d’un ministeri que està totalment transferit a les autonomies
Vam anar a passar un dia a Port Aventura, com fem més o menys cada any. Vam passar un molt bon dia entre atraccions i marejades, entre gentades i pluges intermitents, fins que al caure el vespre els més petits de la colla ja els havíem de recollir en pinces. Llavors vam anar cap al
Aquests dies contemplo astorat l’absurd debat estiuenc sobre la immigració i el seu possible dret a vot. Com sempre, el proposant aprofita l’estiu per llançar un globus sonda per avaluar la resposta mediàtica a la seva proposició. Crec que un dels principals problemes que hi ha és que cada debatent té una imatge diferent del
Us recomano l’article Crítics de debò al poder que en Sam Abrams va escriure el 12 de juliol a l’Avui. Crec que articles així són els que reforcen una cultura i de retruc un país, si serveixen per escombrar tota aquesta cultureta de fireta que el Partit Sectari de Catalunya ha beneït sense vergonya.
És el temps que he trigat avui per anar en cotxe de Mataró a Terrassa. Per autopista. De peatge. A les set de la tarda, hora punta, estava tot tallat per obres. Com cada any. Tenim autopistes decimonòniques o hi ha gent que vol cobrar cada any les comissions per obra pública? Tenim uns governants
He rebut un correu d’aquests que s’envien als amics on es proposa fer una redacció sobre els canvis que ha tingut la proposta final de l’Estatut respecte la del Parlament. És un prou divertit i ben treballat. Hi trobo, però, un problema que em preocupa: en el seu sentit irònic, el text entreveu la ‘maldat’
Avui he sentit per TV3 com un destacat polític preguntava als dirigents del PNB si ells voldrien per al seu país el nou projecte d’Estatut per a Catalunya. Com que segurament no el voldrien, tot cofoi diu "doncs nosaltres tampoc!". Aquesta afirmació, a part de demagògica, em sembla una ximpleria. El nou projecte d’Estatut pot
Aquest matí, mentre atravessava la Plaça Vella, he sentit de passada una conversa entre dos cambrers d’un dels bars que hi tenen terrassa. Un d’ells, d’uns quaranta anys, d’aspecte i accent andalús, repenjat a la porta del bar, mirava l’altre, d’uns trenta anys, d’aspecte i accent subsaharià, que estava col·locant les cadires, netejant les taules
Tal i com passa en aquesta impactant pel·lícula protagonitzada per la Monica Bellucci, hi ha certes situacions de les quals no es pot tirar enrera. Hi ha accions que et porten a un nou estadi, una nova manera de fer les coses. I el canvi no es pot desfer. Cal ser madur, però, per entendre
L’altre dia vaig veure un reportatge sobre l’espectacular increment de pesca de petits peixos tropicals, sobretot els "peixos pallassos", aquests peixets taronja amb ratlles blanques com els protagonistes de "Buscant en Nemo". Es veu que moltes famílies occidentals volen regalar un peix d’aquests als seus infants, com a complement a les sessions casolanes de DVD,
Per què ens satisfà, en una conversa sobre política, posar sobre la taula aquells limitats aspectes de la realitat que coneixem i fer un procés que consisteix en proposar unes solucions que haurien d’arreglar objectivament el problema però que en realitat només són relaxants de la nostra consciència i moralitat? Ah, si poguéssim manar, el