Aquest matí, mentre atravessava la Plaça Vella, he sentit de passada una conversa entre dos cambrers d’un dels bars que hi tenen terrassa.
Un d’ells, d’uns quaranta anys, d’aspecte i accent andalús, repenjat a la porta del bar, mirava l’altre, d’uns trenta anys, d’aspecte i accent subsaharià, que estava col·locant les cadires, netejant les taules i escombrant el terra.
El català-andalús feia, en un to mofeta, "Así que tu ereh del Barsa?" i el català-subsaharià contestava, amb un somriure esperançat i sense deixar de fregar, "Sí, sí". L’altre, mig disgustat per la resposta, mig fatigat de tant veure treballar algú, sentencia "Pue yo del Madrí, jodé" i en veu més baixa, "Vaya pringao…".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!