Trencavèl

No té cap sentit ! (Els ximples ho veiem així!)

Amb un estatut claudicat s’ens vol imposar una hipoteca de 25 anys per continuar anant cap enlloc o sigui al país de «Nunca y jamás!». Ni el més bri de respecte per Catalunya que no sigui la submissió.
Jo no accepto aquesta hipoteca. Una hipoteca que em porta de pet a la ruïna, no la vull pagar! Jo «No»! No vull entrar al banc europeu i ser tractat com un pardulaire. O s’em respecta o no vull jugar aquest joc! I per a mí el respecte, nacionalment parlant, es diu Catalunya i es diu en català. Jo sóc català i si no puc ser tractat amb honorabilitat no vull de cap manera aquesta Europa.
Quan s’hagi votat aquest referèndum, i s’hagi perdut o guanyat, aleshores alguns pretendran fer-nos veure a galet i uns altres, en tot, practicaran la barra lliure. Qui no li agradi la Catalunya catalana que s’en vagi on li doni la gana! Que obri els seus negocis a una altra banda.
CIU està venuda, la cúpula actual d’ERC també! PSOE i PP  són les mestresses de la Colònia Catalana i veuen tan patètiques les seves criades que així amb elles juguen i a elles les desprecien tot fotent-se de tan desori «mental» d’aquestes criades.
Acceptar l’estatut és senyal de la incapacitat de fer apostes molt més honorables i positives per a Catalunya; fins econòmicament s’ha d’obtar per opcions de futur i de mercat lliure, si pots treballar per a tu mateix quina necessitat tens de subjugar-te a la competència que preten enfonsar-te i dictaminar les teves costums i preferències sense cap tipus de contrapartida.
Però no! La nostra classe política només es veu capaç d’oferir-nos possibilitats de segona. Com que són així de maldestres caldrà que els fotem fora! Vaja … Que els despedim ja d’una punyetera vegada.
Si ells no han sabut dir prou a l’espoli, a la burla i a la submissió ho haurem de dir nosaltres, els catalans i les catalanes esperançats en un futur lliure d’hipoteques alienes.
Arreu del món tothom aspira a la llibertat i a la sobirania suficient per poder fer efectiva, real i pràctica aquesta llibertat i aquesta protecció de les pròpies coses, i és just i bo! Nosaltres no serem menys que els altres pobles, no ens estovarem amb impossibilismes caducs i fracassats. No farem el joc a gent sense esma de plantar batalla. No claudicarem! Volem ser els millors en llibertat i en identitat sense pretendre anular als altres!
Catalunya ha d’ésser catalana! Catalunya no ha d’ajupir-se davant de ningú de l’est o de l’oest! Sols així reconquerirem la nostra força de treball i la nostra capacitat d’iniciativa! Sotmetre’ns a Espanya ens porta a la ruïna material i espiritual! Quan la república, les nostres escoles eren exemple mundial i a partir de la nostra Independència transformarem de nou les pedres en pans com ja ho estant fent els bascos.
No té cap sentit que haguem de sotmetre els nostres plans d’estudi, d’investigació, d’economia als ministeris de Madrid. No té cap sentit que no ens puguem organitzar els nostres ports i aeroports com ens calgui i ens plagui! Sapigueu que Ports i Aeroports són les finestres humanes i econòmiques al món globalitzat de l’avui i del demà. No té cap sentit que els nostres recursos se’n vagin a Madrid superant en 7 punts del PIB català la fiscalitat colonial mundialment reconeguda del 4% del PIB de tot país. No té cap sentit endarrerir les comunicacions i mantenir ofegadors peatges a l’hombra perquè s’en beneficiïn els camioners estrangers -entenguis espanyols com a estrangers també- mentre la teva economia s’enfonsa. No té cap sentit sotmetre’s a hostilitats, desprecis, odis i burles contínues. I seguiria amb greuges com aquests durant línies i línies! Res de tot això no té cap altre sentit que ser esclaus dins una colònia d’una metròpoli que s’engreixa i s’engreixa a costa del nostre ofeg diari.
Tot això no té cap sentit i els independentistes catalans ja estem tips d’aguantar-ho! Nosaltres no volem ser més escalus d’aquest sistema pervers que s’aguanta amb la submissió botiflera dels polítics més mesells que es fan i es desfan sota la capa del cel .
Ja ha arribat l’hora de dir prou! I de fer entendre a tots els catalans la misèria d’aquest planteig.
Els espanyolíssims* de Ciu diuen que pretenen refer el país des de dalt, perquè no es veuen capaços de fer-ho des de baix amb el convenciment i l’autoestima dels catalans i catalanes que es volen alliberar, i aquests esclaus maltractats creuen que pactant amb els espanyols podran aconseguir-ho. Quanta niciesa! La rehabilitació de qui no vol ser reabilitat no porta enlloc! Espanya és per a nosaltres un forat negre que ens ho xucla tot! Espanya és per a nosaltres un taüt fosc i humit on es podriran les nostres millors coses! Espanya és la negació de Catalunya i amb Espanya tothom esdevé el nostre pitjor enemic, des de Polònia fins a tota la UE. Per tant abans de res -no pas després de res- hem de fugir d’Espanya, divorciar-nos d’Espanya, trencar amb Espanya! … Resoldre dràsticament el nostre litigi amb Espanya.
De cap manera tenir ministres a Madrid o pactar amb Espanya, coses que ens lliguen de mans i ens ofusquen la ment.
Jo plantejo una esmena a la totalitat dels estatuts: «No vull, no volem Espanya! … No volem el joc de l’encaix i de la claudicació. Si Espanya no sap entendre això -cosa que és permanent i palpable- és igual: «fotem el camp» i ja està, que ja n’estem fins al capdamunt.

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)

*A partir d’ara el barem de la catalanitat no serà dir-se nacionalista o independentitsta sinó ser i fer nació o independència!

———————

Un grup o una persona sola és dèbil. Si respectant les diferències assolim una unitat en un sol objectiu "la Independència de Catalunya" esdevindrem més forts i eficaços. -Bl. 4389-