Trencavèl

Per què ens satisfà, en una conversa sobre política, posar sobre la taula aquells limitats aspectes de la realitat que coneixem i fer un procés que consisteix en proposar unes solucions que haurien d’arreglar objectivament el problema però que en realitat només són relaxants de la nostra consciència i moralitat?

Ah, si poguéssim manar, el que faríem… Sort en tenim, que no podem manar: no podríem decidir què manem. El poder més gran ha d’anar acompanyat de la llibertat més petita, i viceversa: la màxima llibertat ha de tenir el mínim poder. Així és com evitem fer un gran mal.

Per cert, quantes vegades hem acceptat un debat moderat i tranquil amb gent ideològicament diferent a nosaltres?

La nostra ideologia és fruit de la cultura que hem rebut, del que els mitjans de comunicació ens fan arribar i del contacte amb la gent amb qui ens relacionem. Per això quan xerrem amb la gent que ens envolta sempre estem més o menys d’acord, perquè ens influim mútuament. Les seves idees ens han impregnat i les nostres els han impregnat. I per això sempre creiem que la nostra visió és centrada i moderada: perquè la nostra visió és una barreja de les opinions dels qui ens envolten.

Per això costa tant trobar temes de conversa amb la gent que no coneixem: no sabem quin és l’element central a partir del qual ens podem permetre pivotar més cap aquí o més cap allà. I agraïm als anglesos que sempre podem acabar parlant del temps que fa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!