Trencavèl

Comentaris polítics de Martí Cabré

24 de juliol de 2006
4 comentaris

34. Crítica a la crítica

Us recomano l’article Crítics de debò al poder que en Sam Abrams va escriure el 12 de juliol a l’Avui. Crec que articles així són els que reforcen una cultura i de retruc un país, si serveixen per escombrar tota aquesta cultureta de fireta que el Partit Sectari de Catalunya ha beneït sense vergonya.

  1. cultura ho és tot i no és res: pura convenció. País ho semblen tots i no són res: pura convenció. Partits ho són tots i no són res: pura convenció. Sectaris ho són tots i cadascun.
    Discutir de convencions està bé, però qui manega grans paraules pot fer el ridícul.

  2. Quan el vent ve de proa, no només l’embarcació ha de navegar d’orsada: escorada i navegant contra el vent, sinó que a sobre, si un pixa, corre el risc de mullar-se la cara.
     Així que tranquils que quan el vent bufi de popa no faltaran titoles disposades a sortir de la cova, i ja se sap el gustet que dona quan un s’ha d’aguantar el pixum una bona estona.
    El senyor Abrahms podria fer-ne un poema:
     
    Pi¡xats al ventre
     
    la mànega s’ha desfermat
    i la fi del desfici
    ha esdevingut el torrent
    per on discórren les nostres etc

     
    P.D.: No sé si això de "Partit Sectari de Catalunya" és collita pròpia o fruit del "think tank" de convergència. Però, per ser sincer, em sembla simple i pobre.

    Els bufonets dels partits polítics catalans (Puigs, Zaragozas, Sireres i Boadas) s’han contagiat de l’esperit divertit i necessari dels bufons televisius del Polònia, i volen esdevenir protagonistes del que seria una  reformulació del trillat i avorrit format televisiu i teatral dels monòlegs.  

    Senyors i senyores, amb tots vosaltres, els més graciosets, els més ximplets, els més poc originals, .amb tots vosaltres ….. els cinc polítics de fireta punto com 

    Esperem que aquest estil de fer política no qualli, i així ens estalviem ximpleries que denoten, o bé falta d’arguments, o bé mala llet.

  3. Quan el vent ve de proa, no només l’embarcació ha de navegar d’orsada: escorada i navegant contra el vent, sinó que a sobre, si un pixa, corre el risc de mullar-se la cara.
     Així que tranquils que quan el vent bufi de popa no faltaran titoles disposades a sortir de la cova, i ja se sap el gustet que dona quan un s’ha d’aguantar el pixum una bona estona.
    El senyor Abrahms podria fer-ne un poema:
     
    Pi¡xats al ventre
     
    la mànega s’ha desfermat
    i la fi del desfici
    ha esdevingut el torrent
    per on discórren les nostres etc

     
    P.D.: No sé si això de "Partit Sectari de Catalunya" és collita pròpia o fruit del "think tank" de convergència. Però, per ser sincer, em sembla simple i pobre.

    Els bufonets dels partits polítics catalans (Puigs, Zaragozas, Sireres i Boadas) s’han contagiat de l’esperit divertit i necessari dels bufons televisius del Polònia, i volen esdevenir protagonistes del que seria una  reformulació del trillat i avorrit format televisiu i teatral dels monòlegs.  

    Senyors i senyores, amb tots vosaltres, els més graciosets, els més ximplets, els més poc originals, .amb tots vosaltres ….. els cinc polítics de fireta punto com 

    Esperem que aquest estil de fer política no qualli, i així ens estalviem ximpleries que denoten, o bé falta d’arguments, o bé mala llet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!