Trencavèl

Tal i com passa en aquesta impactant pel·lícula protagonitzada per la Monica Bellucci, hi ha certes situacions de les quals no es pot tirar enrera. Hi ha accions que et porten a un nou estadi, una nova manera de fer les coses. I el canvi no es pot desfer.

Cal ser madur, però, per entendre aquesta responsabilitat, i això costa en una societat que relativitza, que descontextualitza i que s’ha acostumat a treballar amb l’estil ofimàtic: tu prova el que vulguis, que si l’esgarries apretes aquí i aquí i se’t desfan els canvis.

La diferència és que amb una societat no es poden fer experiments. O més ben dit, si que es poden fer experiments socials, tal i com s’han dedicat a fer els dos grans blocs antiliberals del segle XX: els socialistes de dretes (o feixistes) i els socialistes d’esquerres (o comunistes). El resultat, però, s’ha de comptar en milions d’assassinats, perquè la gent no sempre tria les mateixes opcions que l’estat i llavors "se l’ha de convèncer".

Aquest últim paràgraf no està relacionat amb el difunt govern tripartit de Catalunya, que no té poder ni per desfer-se de la pressió dels partits corresponents. És per tant pura ficció imaginar que intentessin dur a terme polítiques de control social.

Però aquests pensaments sobre la irreversabilitat d’algunes accions m’han vingut al cap mentre intentava entendre com és que ningú a Esquerra és prou madur com per entendre la responsabilitat dels propis actes. Així que, gent d’Esquerra, gràcies per fer-me pensar durant una estona en la Monica Bellucci.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!