Un any mes Sant Antoni Abat.
Ahir va ser Sant Antoni Abat. A Sant Feliu com cada any era festa, i festa grossa. Com cada any a les 7 van retronar els petards per fer l’arengada amb barreja, després a Missa amb els abaderats i els goigs de Sant Antoni. Sortint de Missa el Tres Tombs i un recorregut per les cases dels administradors que ofereixen coca, figues i vi bo. I finalment la dansa de Sant Antoni a la plaça. És curiós com a mesura que ens fem grans, donem més importància a aquestes festes tant nostres. En aquest cas tant de Sant Feliu.
Són diades que ajuden a trencar la monotonia del dia a dia, que permeten retrobar-te amb la gent, parlar, conversar i escoltar. I fer-ho allunyat dels problemes diaris. Són diades que pels que no ens agrada l’hivern ajuden a trencar el color gris i forcen a la gent a sortir de l’escalfor de la casa. Potser per això hi són, per fer poble i que vol dir fer poble si no conviure?