Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La dimissió del director del rotatiu nacionalista deixa tocada i ben tocada la baula més feble dels mitjans de comunicació diari en paper del nostre país (…)
Efectivament, i després de grans esforços de modernització, d’estalvi i reducció de costos, de noves apostes tecnològiques i informatives, el diari AVUI torna a ser notícia, dissortada notícia, per les seves dificultats cròniques.
Pel que es veu, hi ha desavinences entre en Xavier Bosch i la direcció-propietat del rotatiu. El diari, no és pas l’únic cas, presenta pèrdues, i aquí s’hi barregen l’exigència de resultats positius, l’aposta conjuntural de la propietat, mai no del tot realment implicada, en la històrica capçalera, amb un moment de canvi profund, i decadència, parlem clar, del sistema de premsa a escala mundial.
A més, la crisi de direcció, d’orientació, de resultats, s’esdevé en el pitjor moment possible, amb un diari en fase de rellançament, un procés que, necessàriament, n’exigeix temps i mà esquerra i apostes fermes i duradores, i una crisi econòmic molt important que tot just comença.
Una situació, doncs, preocupant i que ha de mantenir amatents i mobilitzats, si s’escau, a les lectores, lectors i subscriptors de l’AVUI, per tal de vetllar-ne per un futur possible i necessari i respectuós amb les claus fundacionals del periòdic.
Com a país, creieu-me, ens hi juguem molt.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Actualment la premsa està passant una de les pitjors èpoques, d’acord, peró insinuar que l’Avui les passa més magres que cap, crec que es una exageracio. La Vanguardia te pèrdues a manta i farà fora per mitjà de prejubilacions unes 50 persones. El Periodico juntament amb el Grup Zeta farà fora unes 500 persones i en concret El Periodico al voltant de 60 periodistes. Coi el problema es de l’Avui?