Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Aeroport, finançament, estatut … El catalanisme s?ha acabat
“Les gesticulacions de Castells són teatre pitarresc per amagar que l’Espanya plural no té sortida. Cambó es va acabar el 1939 i, si a Madrid no haguessin sigut tan bèsties, no hauríem tingut… aquests 25 anys de pròrroga que ha estat el pujolisme” (…)
Reconec que m’agrada aquest estil desimbolt, de franc parlar, del periodista i escriptor lliberal Enric Vila. No en comparteixo, però, ni el títol ni l’esperança, de l’article que ara us enllaço –“El coratge de CiU”-, la resta, però, la subscric de cap a cap. També haig de dir que d’ERC poc es pot esperar.
Gros espai política vacant, doncs. Fet i fet, i fins ara, el “sobiranisme” (sic!) ha estat una cosa de pura i buida xerrameca, per espantar pobres i indefenses formiguetes. Una pèrdua de temps per engalipar-hi babaus.
L’Estat espanyol se n’en fot de la unitat, puerilitat i incompetència política catalanesques i va fent el seu fet. Hàbils i àgils com una piconadora. Nois, o espavilem o tenim els dies comptats.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Nació Catalana és viva i ben viva!!! I és en moments difícils quan les noves generacions de catalans hem de demostrar el què som: CATALANS!
I si alguna cosa a fet sobreviure la nostra nació ha sigut la TENACITAT! La Tenacitat dels nostres pares per vèncer el franquisme, una DICTADURA! La Tenacitat dels nostres avis per superar una guerra, una GUERRA! La Tenacitat per crear una nova societat en el Noucentisme que van viure els nostres besavis, època positiva semblant al què han sigut aquests darrers 30 anys de “respir”. La Tenacitat dels nostres rebesavis en les GUERRES Carlines… La Tenacitat per alliberar Catalunya de Napoleó.
La Tenacitat de la Catalunya Lliure de 1714!!!
Però apart d’aquestes heroïcitats, la TENACITAT més profunda que el poble català ha exercit in saecula, saeculorum és el treball constant de cada dia. És igual l’adversitat que et trobis. A còpia de treball, treball i treball, sempre ens n’hem ensortit. Aquesta és la principal virtut de l’ànima de la Nació Catalana: L’ESFORÇ! I per tot aquest esforç acomulat, prou mereixen els nostres avantpassats que ara, nosaltres, fem un altre esforç, desitjant que sigui el definitiu, perquè la nostra nació, cultura i llengua acavi estant en el mateix pavelló que les altres nacions del món. Ni més amunt ni més avall, al mateix lloc. RECONEIXEMENT! PRESÈNCIA al món!
El què ens passa als catalans és que desde el 1714 hem quedat desterrats a la nostra mateixa terra, negant-nos el reconeixement internacional de la nostra existència. Ara a l’època de la comunicació, ens estem començant a donar a conèixer a Europa i si som capaços d’anar tots units, no ens podran negar la llibertat. Aquest és el principal repte! La unitat!
Per tant no val ara anar-se queixant i fer el mellerenga, perquè els problemes actuals ja venen de fa anys, l’únic que llavors la façana estava més adornada.
No siguem acollonits, que el país és ben viu, respira i tenim els mitjans per plantar cara! I si en aquets darrers anys s’ha parlat d’independència més que mai per alguna cosa deu ser!
Salut i independència!
I això també t’agrada?
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=71493
És tan fastigós que fins i tot el mateix Vila sembla que l’ha esborrat del seu blog…